‘Cachitos’: 100 programes i zero guionistes imputats
Arantxa Soroa, la directora de l’exitós espai de La 2, no creu que el programa duri 10 anys més: «A la tele hi ha música, però s’ha convertit en un simple complement, concursos de talents».
Cachitos de hierro y cromo va complir la setmana passada «100 programes, 4.000 rètols i zero guionistes imputats», en un exitós còctel de nostàlgia, humor, informació i sociologia. Estrenat el 27 d’octubre del 2013 amb el prometedor capítol dedicat a la música de gasolinera, l’espai de La 2 va resultar ser un spin-off de la sèrie documental 50 años
de..., programa de material d’arxiu. Després de nou exitoses temporades s’ha convertit en tot un programa de culte. Arantxa Soroa Royo (Logronyo, 1976), realitzadora i actual directora de Cachitos..., explica com s’elabora l’espai i revela algun dels secrets del seu èxit.
Amb prop de 80 cançons de 80 artistes diferents per capítol, el treball de recopilació del material audiovisual sembla titànic en un arxiu que no sempre ho posa fàcil. «Treballem sempre amb imatges digitalitzades. Gestionem un arxiu que conté milers de fotografies i vídeos», aclareix.
Cada capítol, i ja en van 102, s’estructura a través d’un fil temàtic que embasta les cançons. «Al començar la temporada fem una pluja d’idees i escollim els temes. Tardem un mes, mes i mig, a buscar les imatges de tota la temporada», revela Soroa. Però durant la recerca també sorgeixen noves idees. «Anem apuntant temes que ens suggereix el material trobat. Ens passa igual amb l’especial de la nit de Cap d’Any, que en part es va conformant al llarg del treball de recerca», afegeix Soroa.
Fina ironia
Cachitos... desprèn sapiència musical, coneixement del panorama artístic i passió pel gènere, una cosa que va molt més enllà d’una simple feina de documentació. «Tots els que fem els continguts del programa som grans amants de la música», assegura la periodista. Una de les grans senyes d’identitat del programa és l’humor i la fina ironia que en alguns ocasions es converteix en sarcasme. «L’humor hi ha sigut des de sempre, però potser no era tan maquiavèl·lic, no tan sarcàstic com ara. Hem anat guanyant en malícia amb els anys», afegeix divertida Soroa. «El sentit de l’humor sempre ajuda a quallar el producte i a arribar a més gent», assegura.
Afinats i afilats comentaris a peu de pàgina, o de cançó, que fan la delícia dels fans del programa i que en alguna ocasió han causat irritació. «La consigna que tenim amb els guionistes és que escriguin amb total llibertat. Podem fer humor de gairebé tot, però d’una manera respectuosa. També és veritat que hi ha gent que no connecta amb el nostre sentit de l’humor, però sempre són bromes que estan fetes des del carinyo».
La qüestió és que davant algunes cerveses i davant segons quines lletres i composicions és obligat prendres’ho tot una mica a conya. «En el fons el programa és com mirar fotos o vídeos antics d’un mateix, cosa que sempre dona per fer alguna broma. En el programa també ens agrada fer una mica de sociologia, tenir una mirada actual cap al passat, és important per a nosaltres», afirma la realitzadora de TVE.
Pels diferents programes musicals de RTVE han passat infinitat d’artistes, però entre tant músic Soroa hi troba alguna absència ressenyable: «Una molt pròxima i que és una pena és la de Los Brincos originals, no hi ha res, ni un fragment al NODO», lamenta Soroa, que també revela que Peret és un dels artistes fetitxes del programa. «És públic i notori –riu la directora–, segurament és l’artista que més ha sortit a Cachitos...».
Una mirada ‘vintage’
L’equip del programa també ha creat escola en la presentació de l’espai, a càrrec de la camaleònica periodista de Ràdio 3 Virginia Díaz, una manera original de presentar els blocs del programa. «Ens agrada aprofitar aquest poquet que tenim per inventar-nos històries i cuidar les presentacions. Tenim un equip artístic que amb pocs recursos fa una gran feina».
Cachitos... va néixer amb una marcada voluntat de ser una revisió del passat musical a Espanya, una mirada vintage que sembla encantar a l’audiència, però la directora també reivindica la funció de l’espai de La 2 com un programa que pretén ser alguna cosa més que una mirada vintage, «Cachitos... és un programa de música en general i no només de nostàlgia. També volem reivindicar la importància dels programes musicals d’avui dia», afirma amb convicció.
Sobre el futur després de nou temporades la directora es mostra una mica escèptica: «De cançons n’hi ha moltes, el que crec que és complicat és trobar nous temes que uneixin aquestes cançons. Continuem tenint idees, però la realitat és que no veig que hi hagi Cachitos... per a 10 anys més». I el panorama dels programes musicals actuals tampoc hi ajuda massa. «Hi ha música a la tele, però s’ha convertit en un entreteniment, en un simple complement, no és l’objecte del programa. Són concursos de talents en què s’utilitza la música com s’utilitza la cuina o la pastisseria.
I sobre l’enrenou creat sobre l’últim especial de Cap d’Any, Soroa és clara i concisa: «Va ser una falsa polèmica en la qual no volem entrar. No ens interessa gens ni mica».
«‘Cachitos...’ és programa de música en general, no només de nostàlgia»