Primavera electoral al Pròxim Orient
El 23 de març, els israelians estan convocats a les quartes eleccions en dos anys. Els palestins votaran el 22 de maig per primera vegada en tres lustres, en un gest d’Abbàs a Biden.
Per primera vegada en 15 anys, israelians i palestins coincidiran en una primavera electoral. Després de tres lustres sense anar a les urnes, el president de l’Autoritat Palestina (AP), Mahmud Abbàs, va anunciar dies enrere que els palestins votaran el 22 de maig. Seguiran així l’estela dels israelians, que el 23 de març tindran la seva quarta cita electoral en dos anys. Abbàs busca en aquesta convocatòria un gest d’acostament a la nova Administració nord-americana, mentre Benjamin Netanyahu lamenta la marxa del seu gran aliat Donald Trump. Als dos costats de la Línia Verda, la ciutadania exercirà el vot més d’esquena que mai, amb el diàleg entre palestins i israelians estancat des del 2014.
En el moment més baix de la seva popularitat, Abbàs ha decidit convocar eleccions. El president de l’Autoritat Palestina (AP) utilitza els primers comicis en tres lustres a tall de festeig. «Abbàs i l’AP persegueixen guanyar legitimitat de cara a l’exterior, mostrar a l’Administració de Joe Biden que estan disposats a fer concessions i calmar els donants de la Unió Europea, alarmats pel seu creixent autoritarisme», explica a EL PERIÓDICO Marwa Fatafta, del grup d’analistes palestins Al-Shabaka.
Els precedents no són bons. L’última votació parlamentària el 2006 va sorprendre amb la victòria de l’islàmic Hamàs a Cisjordània, obrint una bretxa amb l’històric Al-Fatah. Quan els islamistes van prendre el control de Gaza el 2007, els dos partits es van enfrontar en una breu guerra civil que va forçar l’expulsió del partit d’Abbàs de la Franja.
«Repartir-se el pastís»
Per això regna la incertesa entre els votants. El 22 de maig, hi haurà eleccions legislatives; el 31 de juliol, presidencials, i el 31 d’agost, la votació per al Consell Nacional Palestí, que engloba també la diàspora. Abbàs pot desconvocar les segones cites electorals si el resultat de la primera no li és favorable. A més, tant Al-Fatah com Hamàs han dit que si Israel no deixa votar els palestins de Jerusalem Est, els comicis no seran vàlids.
«És impossible que encara que les eleccions tinguin lloc, ho facin de forma justa i lliure», insisteix Fatafta. «En ple autoritarisme creixent, uns comicis només seran un exercici de repartir-se el pastís entre Hamàs i Fatah», denuncia Fatafta. De salut delicada, l’octogenari Abbàs s’enfronta a Gaza a la popularitat de l’exdirigent de Fatah Mohamed Dahlan, i a Cisjordània, al prestigi de Marwan Barghouti, líder de la Segona Intifada empresonat de per vida a Israel.
La dicotomia a l’hora de votar per als palestins es trasllada al plebiscit que viurà Israel al març: Netanyahu, sí, o Netanyahu, no. Es viuran els quarts comicis en dos anys. Ja se sap que el país serà governat per un home de dretes. La proliferació de nous partits més a la dreta del Likud del primer ministre ha modificat notablement el paisatge. Trenta-nou forces es postulen per al 23 de març, tot i que les enquestes mostren que només 12 entrarien a la Knesset.
Nou partit
«En aquestes eleccions tenim una cosa que no teníem en les tres anteriors: hi ha un partit de l’oposició contrari a Netanyahu i que és de dretes», remarca Gideon Rahat, analista de l’Institut de la
Democràcia d’Israel. Es tracta de Nova Esperança, una força que pot aconseguir alguna aliança que destroni Netanyahu, favorit a les enquestes.
Amb el 24% de la població totalment vacunada, l’economia israeliana comença a veure la llum al final del túnel. Netanyahu està invertint tots els seus esforços a immunitzar Israel abans del 23 de març. «Parla de la campanya de vacunació com el seu assoliment personal –afirma Rahat–. És com si estigués vacunant ell mateix tot el país». Però la polèmica el continua esquitxant quan mira cap a un altre costat davant la insubmissió dels jueus ultraortodoxos, els seus socis de Govern, i quan testifica en el seu judici per corrupció. ■
Als dos costats de la Línia Verda, la ciutadania exercirà el vot més d’esquena que mai