El GESOP explica com va clavar en aquest diari la predicció del 14-F.

Després d’haver estimat amb un nivell d’encert molt notable els resultats de les eleccions al Parlament en la seva enquesta a peu d’urna per a EL PERIÓDICO i Betevé, la directora del GESOP explica la lletra petita d’una sèrie de sondejos que han detectat

Després de cada convocatòria electoral és habitual escoltar variades raons per justificar per què les enquestes no han aconseguit detectar el volàtil comportament electoral. No és tan freqüent que els responsables d’un d’aquests estudis estiguin en condicions d’argumentar l’endemà com han detectat amb precisió per on bufava el vent, com ha sigut el cas de l’enquesta a peu d’urna del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO i Betevé, que a diferència de l’encarregada per les televisions públiques pràcticament clavava des del minut u el resultat final, al vaticinar que el PSC seria el partit més votat, seguit d’ERC i JxCat, amb entre 31 i 33 escons tots ells –van ser 33, 33 i 32– i de Vox amb entre 10 i 11 (van ser 11). De fet, segons el portal Electomania, les tres enquestes amb més grau d’encert han sigut aquesta, seguida de l’enquesta també del GESOP per a EL PERIÓDICO que es va publicar el 8 de febrer i del tracking diari realitzat pel mateix gabinet i difós a través d’El Periòdic d’Andorra (amb desviacions globals sobre els resultats finals de 0,66, 0,73 i 0,95, davant el 2,52 de l’enquesta més errada publicada a altres mitjans, 1,85 del CIS o 1,96 del CEO).

L’ÚLTIMA ENQUESTA

Àngels Pont, directora del GESOP, explica que l’enquesta de la nit de diumenge no va ser estrictament, o no només, un sondeig a peu d’urna: «És el resultat de treballar amb el tracking de tots els dies anteriors, amb enquestes telefòniques assistides per ordinador, i una última el dissabte mateix, més un tast reduït, una mostra de 1.200 persones a vuit meses seleccionades molt expressament per validar els resultats». No és que aquestes meses siguin el nostre Ohio (l’Estat que deien que servia per predir el comportament electoral dels EUA) sinó que tenen «determinades condicions» que permeten revisar, per exemple «que Vox anava molt fort» o «acabar de decidir la posició dels tres primers».

L’‘EFECTE ILLA’

Així, a part de la recepta màgica d’aquestes vuit meses, la clau ha sigut valorar adequadament l’evolució de les principals tendències i de com diversos punts d’inflexió les han modulat. El primer, el produït per l’anunci de la candidatura d’Illa. «Ha sigut el més important, el que més ha marcat la campanya respecte als resultats anteriors», precisa Àngels Pont. Una enquesta del GESOP, publicada per EL PERIÓDICO el 8 de gener, va ser la primera que va donar al PSC com a vencedor. La segona gran tendència, que ha deixat els resultats d’ERC i JxCat més ajustats del que indicaven els sondejos de precampanya, és que «entre ERC i JxCat, que tenen una frontera electoral molt gran, la marca de partit més fort era la d’ERC, però la candidata més forta era Borràs», cosa que es va anar notant a mesura que augmentava l’exposició dels candidats, però sense arribar a neutralitzar el primer factor. «Després hi ha hagut petites coses que han provocat moviments, però que hem d’estudiar encara quina ha sigut la seva influència real en el resultat final», valora la directora del GESOP. Per exemple, el cas Bárcenas va tenir un impacte directe en els resultats del PP. «L’endemà de la seva declaració ni un sol enquestat va dir que votaria el PP», apunta, a tall d’anècdota no estadísticament fiable però sí qualitativament significativa.

VALORAR L’ABSTENCIÓ

Sí que va tenir efecte, concretament sobre la notable abstenció, l’intent d’ajornar les eleccions al·legant inseguretat sanitària, i la seva revocació als tribunals. «Dir que votaràs és acceptable socialment; quan el 75% de la gent et diu que segur que anirà a votar saps que serà menys; ¡però després d’aquest episodi es va baixar de cop al 60%! –apunta, tot i que precisa que la pandèmia no és l’única causa de l’abstenció. Però la gent està molt cansada de la situació i l’ambient polític, es nota en l’augment de les negatives a contestar».

COMPENSAR EL VOT OCULT

Pont admet que el fenomen que se li «va escapar una mica» va ser el nivell del desastre del PP. «La tendència era molt clara, però el PP sempre surt molt baix en la intenció de vot directe i s’ha de corregir al alça; a les municipals no ho vam fer prou, i aquesta vegada el factor a l’alça va ser excessivament alt». El mateix passa amb Vox, les dades del qual requereixen d’una correcció similar per aproximar-se als resultats reals –«la intenció directa de vot de Vox estava sobre el 2%». Una cosa difícil de calibrar quan una força irromp per primera vegada però que segons Pont es podia fer amb cert marge de confiança «perquè ja porten dues eleccions generals», les últimes amb 243.000 vots a Catalunya. «La sensació és que se n’ha anat més vot de Cs a Vox –que absorbeix vots únicament i exclusivament de Cs i PP- que a l’abstenció del que crèiem al principi» . L’abstenció ha afavorit, valora Pont, a la CUP, a Vox i també als comuns, combinat amb l’«increment important de la notorietat i del reconeixement pels seus de Jéssica Albiach, amb un efecte fidelitzador.» Efecte que també és el que explica la victòria d’Illa. Els resultats, opina, també confirmen que «l’independentisme, a un país partit entre una meitat que vol la independència i una altra que no, només pot superar el 50% en un context de baixa participació».

n