Cifuentes absolta, i condemnades la seva exassessora i una professora pel màster fals
> El tribunal no troba proves que l’exdirigent pressionés pel seu treball de final de postgrau i condemna la seva exassessora i la directora del curs
L’Audiència Provincial de Madrid va absoldre l’expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes del delicte de falsificació de documents pel qual la fiscalia demanava per a ella tres anys i tres mesos de presó. La sentència destaca el «conjunt d’incongruències, rellevants i incompatibles amb l’actuació regular d’un estudiant de postgrau» que ella mateixa va admetre en la seva declaració, però també que no hi ha proves que «impulsés, suggerís o pressionés» perquè es falsifiqués el treball de final de màster (TFM) que assegura haver realitzat a la Universitat Rei Joan Carles (URJC). No va córrer igual sort l’exassessora de la Comunitat de Madrid María Teresa Feito, que va ser condemnada a tres anys de presó com a inductora de la falsificació que va cometre la professora Cecilia Rosado, castigada amb any i mig de presó després de confessar i actuar portada per una por insuperable.
El màster de Dret Autonòmic i Local que va suposar el principi del final de la carrera política de Cifuentes va estar «ple de greus irregularitats». La sentència detalla que es va matricular fora de termini, no va tenir contacte «amb cap professor» i, «sense entrar, per no ser competència d’aquest tribunal, en si es va produir o no aquesta defensa del TFM, fins i tot d’haver-se produït, hauria sigut en extrem inexplicable, ja que el 2012, aquesta alumna figurava com a no presentada en l’assignatura que impartia el professor Chico de la Cámara, qualificació que va ser corregida de forma irregular» o «fraudulenta» el 2014.
El tribunal declara provat que el 21 de març del 2018, després de l’exclusiva d’eldiario.es, «Cecilia Rosado va ser requerida, almenys per María Teresa Feito, per confeccionar l’acta, en la qual es reflectís que Cifuentes havia defensat el TFM el 2 de juliol del 2012». Això, afegeix, «ho va realitzar de forma insistent i aclaparadora Feito, mitjançant trucades i SMS al telèfon de Rosado, fins en 15 ocasions, indicant-li que aquella situació hauria de quedar resolta com fos».
Temor de represàlies
«Donada la forta jerarquia existent» entre Rosado, que era la directora nominal del màster, i el catedràtic ja mort Enrique Álvarez Conde, que ho era de facto, i davant el temor de les possibles conseqüències negatives per al seu treball», la primera «va confeccionar l’acta seguint les indicacions rebudes, i hi va fer constar les dades d’identificació del màster, de l’alumna Cristina Cifuentes i de la resta de membres del tribunal» i que aquest s’havia reunit el 2 de juliol del 2012 i li va concedir una nota mitjana de 7,5. Va enviar l’acta al rector des d’un compte de correu d’Álvarez Conde que va crear per a això, el rector la va remetre a l’oficina de la presidència i Cifuentes la va exhibir al famós vídeo del «no me’n vaig, em quedo, em quedaré».
El tribunal afirma que «les sospites legítimes no s’han convertit en prou prova» d’una intervenció delictiva de Cifuentes. «Ni Rosado ni Feito han assenyalat haver mantingut cap contacte amb Cifuentes, tampoc amb la seva oficina o gabinet. Sense obviar l’interès d’aquesta a tenir tota la documentació que justifiqués la regularitat del seu màster, res s’ha provat sobre que impulsés, suggerís o pressionés per a la falsificació del document».
En la vista oral, la defensa de Cifuentes, exercida per José Antonio Choclán, va argumentar que ja havia patit un «calvari». La seva carrera política va acabar 36 dies després, quan es va fer públic un vídeo en què se la veia amb un guarda de seguretat d’un establiment a la zona a la qual són conduïts els qui furten productes. ■
La sentència destaca que hi ha un «conjunt d’incongruències», però sense demostracions concloents