Per un Govern sòlid i cohesionat
Aragonès iniciarà immediatament les negociacions d’un pacte entre independentistes i comuns que li garanteixi la investidura. Borràs i Sabater s’obren a un tripartit independentista del qual els postconvergents exclouen En Comú Podem. Junqueras dona un nou cop de porta a qualsevol entesa amb el PSC per ser partits «antagònics».
ERC continua amb el full de ruta preparat amb mim fa uns mesos i que passa per un Govern de concentració proamnistia i proreferèndum d’autodeterminació. És a dir, amb JxCat, la CUP i els comuns. Els resultats del 14-F van complir les expectatives dels republicans i els van situar al centre del tauler, i van convertir en pírric el triomf en vots del PSC.
Pere Aragonès se sent còmode en aquest rol de mà estesa cap a la resta de forces sobiranistes i independentistes i va anunciar l’inici «imminent» de les negociacions encaminades a encarrilar la investidura i el Govern. Perquè una altra pota del paper que s’ha arrogat, de faedor de consensos, inclou la d’home d’Estat sense temps per perdre enmig d’una situació pandèmica. I de raó, en aquest cas, no n’hi falta.
RESPOSTA SUAU
/ I és potser la Covid, la seva triple crisi (sanitària, social i econòmica), que va ajudar tant a la pèrdua de 25 punts de participació electoral, el que ha empès JxCat a donar una resposta suau i sol·lícita als resultats. Contra el que esperaven alguns, també republicans, els postconvergents no han utilitzat l’escó i 35.000 vots de distància per elevar el preu d’un pacte amb ERC que sembla poc menys que inevitable.
El puigdemontisme compta amb el favor de la història recent i la paritat en l’Executiu quan van ser ells els que van obtenir 12.000 vots i dos escons de matalàs sobre els republicans.
Aquestes presses d’ERC i
d’Aragonès s’observen en la proposta republicana de vincular un pacte d’investidura amb un sobre els eixos bàsics d’un nou pressupost de la Generalitat. Una forma d’atraure els comuns a un acord, tenint en compte que el més difícil per a Catalunya En Comú Podem, pactar uns comptes d’un Govern presidit per un postconvergent, ja ho va fer l’abril del 2020. Ergo, amb un president d’esquerres i l’agreujament de la crisi social i econòmica a les portes, quan s’acabin els ertos i s’acumuli ja més d’un any de restriccions a l’activitat econòmica, pensa ERC, l’acord hauria de ser, com a mínim, igual de difícil, quan no menys.
Però això seria només la investidura. I en els números republicans, si es pacta amb Junts, aquest procés parlamentari no és la màxima preocupació. Entre altres raons perquè la simple abstenció dels comuns, pel que hem dit anteriorment, o de la CUP, a fi de defensar aquesta majoria independentista de 74 diputats (nou d’ells seus, el seu segon millor resultat), serien suficients per convertir Aragonès en president.
DOBLE VETO / La formació de Govern són figues d’un altre paner. Junts ja ha dit que no vol compartir taula al Palau de la Generalitat amb els comuns. I aquests han dit el mateix de Junts. Difícil aixecar el doble veto. Jéssica Albiach va insistir ahir en l’entesa d’esquerres.
Queda la CUP, que serà la primera força amb què es reuneixi ERC per ser, al·leguen els republicans, un actor indispensable i un dels partits que han sortit més reforçats. Aquí Junts, via Laura Borràs, que defensa un Govern 100% secessionista, ja ha apressat a obrir negociacions. I els anticapitalistes, en campanya, han dit, de vegades, quan no es desmentien, que estaven disposats a entrar en un Executiu. Sense anar més lluny, Dolors Sabater ho va reiterar ahir. Això sí, falta conèixer les seves exigències i esquivar, després, els seus rocambolescos sistemes de presa de decisió assembleària.
¿Hi haurà contactes amb el PSC de Salvador Illa? Per si la qüestió no havia quedat clara en campanya amb desenes d’afirmacions i un manifest anti-Illa, tant la portaveu, Marta Vilalta, de manera elegant («la nostra prioritat són els partits independentistes i sobiranistes»), com d’una manera més brusca Junqueras («ERC i el PSC som els partits més antagònics de Catalunya») van donar carpetada a l’assumpte.
EL 14-F I LA FISCALIA / A això s’hi suma que ERC, la nit electoral i en la ressaca d’ahir, va culpar directament «tot l’entramat de l’Estat», en què s’inclou el Govern central, d’haver forçat la celebració dels comicis aquest diumenge, en lloc del 30 de maig. I s’hi afegeix que la fiscalia, aquest òrgan que Pedro Sánchez es va vantar de controlar en plena campanya del 10-N del 2019, va interposar recursos als tercers graus dels presos, tot just 12 hores
Esquerra apressa a pactar per evitar que el futur president del Parlament pugui postular Illa
després d’acabar el recompte. Una cosa que va ser interpretada per Vilalta i Junqueras com un «intent de guanyar als jutjats el que van perdre a les urnes». La veritat és que, caducat l’ús com a espantall de campanya, la qüestió ja no dona més de si.
Una altra de les raons per les quals Aragonès pot desitjar un ritme de pedalada alt en la negociació és evitar que el nou president del Parlament pugui accedir a la pretensió d’Illa per emprendre una investidura, que seria fallida. Albiach, amb tot, va reiterar l’exposat la nit electoral quan va prevenir Illa, sense esmentar-lo, d’embardissar-se en una investidura «fake», sense tenir els recolzaments necessaris, per «no perdre el temps». Un altre punt en comú, hi ha pressa.