Les marques de luxe resisteixen al passeig de Gràcia l’embat de la pandèmia
El cotitzat eix de BCN resisteix com a gran aparador malgrat la falta de turistes, el tancament obligat dels comerços grans i les limitacions horàries. Mai havia tingut tanta rotació de botigues, però exhibeix més pulmó que altres vies del centre.
En una botiga de superluxe del tram alt del passeig de Gràcia (que no es detalla per evitar potser un acomiadament), un venedor s’entreté amb el seu mòbil, recolzat en un taulell. És una imatge insòlita en establiments que, gràcies al reclam internacional de la ciutat, solen treballar fluidament i amb una facturació de molts dígits. Però des de fa mesos el turisme brilla per la seva absència, i aquests altres compradors arribats de mig Catalunya que de vegades es donen un caprici (en conjunt, un 54% de clients no locals) també han deixat de venir sigui per les restriccions perimetrals contra la pandèmia, o per la guerra al cotxe que ha declarat l’ajuntament. Tampoc estan per a gaires alegries els barcelonins, ni hi ajuden les restriccions que obliguen a tancar tota botiga no essencial els caps de setmana i que mantenen clausurades diàriament les de més de 400 metres quadrats.
No obstant, ni amb aquest preocupant panorama, el passeig de Gràcia viu una situació comparable a la que pateixen el Gòtic i el Born. «Les grans marques donen per descomptat el mal moment, però compensen les grans pèrdues aquí i en altres ciutats afectades ara per la Covid-19 amb les bones vendes a Àsia i altres punts. Tenen potència per aguantar i saben que han de ser a Barcelona», explica el president de l’Associació del Passeig de Gràcia, Lluís Sans. Una petita rotació comercial és habitual en un passeig on no tothom pot assumir rendes d’infart, però aquests mesos hi ha clarament més moviment, com ho indiquen alguns cartells.
«Hi ha relleus i més interès des de fa uns tres mesos. Nosaltres estem tenim ara diverses operacions importants», explica Domènec Casellas, soci de Retail de la consultora immobiliària Cushman & Wakefield, que emfatitza no obstant que «la taxa de disponibilitat de locals és la més alta que s’ha vist mai», des que el passeig és la milla d’or local. Recorda que des de fa uns 15 anys els lloguers s’han anat enfilant fins a la Champions dels carrers més cotitzats del món, cosa que implica que no queden rendes antigues ni còmodes. «Els que no tenien pulmó per resistir aquesta crisi han hagut de sortir de la zona», i un dels motius de la lentitud en els relleus és que no hi ha pressa per instal·lar-se en un passeig a mig gas en temps de pandèmia, però també és més complicat per a les marques la logística d’una obertura, sobretot si venen de països del nord d’Europa, on també tot s’ha paralitzat, afegeix.
La majoria de les novetats són trasllats a locals més amplis o més ben ubicats
Tancaments i canvis
Arguments que fan que espais com el que va deixar Lacoste al número 51 continuïn amb el cartell de disponible, igual com el 55 (abans Nespresso, traslladat), el 57 (abans Bimba i Lola), el 29-31
(abans Nike, desplaçat ara el seu
superstore al número 17 que va allotjar antany el Banc Popular) i el 13 (abans, Lotusse). No significa que no estiguin ja en plena negociació amb un nou operador, algunes amb gran secretisme fins a la seva confirmació. I de fet, moltes vegades no es tracta de punxades comercials, sinó d’aprofitar l’ocasió per al moviment a altres locals més amplis o més ben ubicats, com passa amb Tiffany’s, que es trasllada a un ampli espai que anteriorment va ocupar CaixaBank. O firmes que aprofiten emplaçaments com el que va deixar Desigual per desplegar-se millor, com Empori Armani en aquest cotitzat número 47, amb uns 360 metres quadrats. En ocasions, l’estratègia és reduir punts de venda –com l’Oysho del 67– després de potenciar la compra online.
La progressiva evolució del passeig cap a la moda, complements o perfumeria, primer devorant bancs i posteriorment restaurants (inviables amb aquesta càrrega de lloguer, com els casos de Txapela –al 58 i amb cartell de disponible–, Tenorio –que per fi ressuscitarà de la mà de Sephora al 37–, Samoa – on Balenciaga ultima la reforma– i Divinus, baixa al 28) és prou sòlida perquè la seva reactivació sigui molt més ràpida que la de la Rambla o Barna Centre, per la seva estratègica ubicació en ple Eixample com a eix de passeig ciutadà, i pel seu protagonisme com a gran aparador de màrqueting per a tota supermarca que es preï. Sans no pateix en aquest sentit, tot i que a la seva pell viu aquests dies un tancament temporal (per dimensions) que només li permet tenir la persiana a mitja altura (com Louis Vuitton, Chanel o Gucci, entre d’altres) per atendre recollides d’arranjaments o compres a distància.
L’últim any ha sigut mogut en diferents trams, sobretot el baix. La sastreria Señor del número 26 ha donat pas a una galeria d’art, i al 9 aterrarà Lego, expliquen a l’associació. També han desaparegut del passeig Timberland (al 64) i la joieria Freywille, entre d’altres.
Firmes amb solidesa
Des d’una altra consultora especialitzada, Ascana, l’especialista en locals comercials María de Marco emfatitza que la fortalesa del passeig de Gràcia rau en la solidesa de la majoria de firmes presents i la no dependència del turisme en part de la seva oferta. El trànsit de públic a la zona es manté viu fins i tot amb les restriccions vigents. I recorda que el sector del luxe, que es desplega en els trams superiors de l’eix, «va una mica per lliure». Les marques elitistes poden esperar amb paciència, en mode stand by, la tornada de la normalitat viatgera i de consum que no veuen ja tan llunyana, si la vacuna es desplega segons les previsions. De Marco puntualitza que algunes sortides de la primera línia formaven part d’estratègies comercials prèvies, com en el cas d’Inditex. I en d’altres només s’han accelerat comiats que ja s’intuïen. Fins i tot en aquestes circumstàncies, l’especialista manté que a mitjà i llarg termini els lloguers seguiran a dalt de tot, ja que la majoria s’ha limitat a negociar bonificacions temporals d’uns mesos o un any.
En paral·lel, el passeig viu el buit que marquen nombrosos hotels importants encara tancats, des del Mandarin Oriental fins al Monument. Només l’activitat dels seus restaurants, en alguns casos, es manté viva. No obstant, la restauració a peu de carrer fa temps que representa menys de la desena part del cotitzadíssim vial.