Entre desaparèixer i resistir
El PDECat, partit d’Artur Mas, s’imposa una «reflexió» sobre el seu futur i convoca una reunió extraordinària per prendre «decisions» després de ser escombrat del Parlament.
El PDECat va reunir la seva direcció ahir sota el signe de la derrota. El partit continua disposat a continuar existint. Per ara, perquè és evident que el debat intern existeix i existirà perquè la condició de força extraparlamentària deixa la postconvergència tocada políticament i econòmicament. Tocada i enfonsada, segons destacats dirigents d’aquest espai.
La candidata, Àngels Chacón, va comparèixer diumenge per afirmar la voluntat del partit de no abaixar la persiana. Va apel·lar a una cursa de fons d’un partit amb projecte. Ahir, en clau voluntarista, el president del partit, David Bonvehí, va afirmar que hi ha un «espai electoral» (77.000 vots) a Catalunya malgrat no haver obtingut ni un sol escó.
Internament hi ha dirigents que apel·len als gairebé 200 alcaldes postconvergents per mantenir la voluntat de supervivència. I afirmen que Junts per Catalunya (el seu principal rival) té un futur poc encoratjador. En canvi, d’altres assumeixen en privat que la supervivència del PDECat està en l’aire. El mateix Bonvehí va anunciar la celebració d’un consell nacional imminent per prendre «les decisions que s’hagin de prendre».
Una vida tortuosa
Des del naixement del partit hereu de Convergència, la navegació ha sigut tortuosa, davant una maror de pugnes internes entre famílies, que han fet esclatar en mil trossos aquest espai polític. L’expresident Carles Puigdemont ha anat guanyant totes les batalles internes. Els defensors de mantenir un espai viu amb la bandera de l’independentisme de centredreta es van atrinxerar en un partit que va perdre bona part dels seus quadros i els presos independentistes, i es va quedar amb l’expresident Artur Mas com a única gran referència.
Les dificultats han sigut constants. La mala situació econòmica, la falta d’un lideratge electoral clar, la decisió del partit de Puigdemont d’apropiar-se del nom de Junts i la ruptura interna respecte al PNC de l’exconvergent Marta Pascal.
Mentre a Junts afirmen que la formació de Bonvehí va tancar un pacte verbal per presentar-se units a les eleccions, la direcció del PDECat va afirmar que havia d’emprendre una travessia del desert. La gerra d’aigua freda és doble, ja que els postconvergents es mostraven convençuts que aconseguirien entrar al Parlament.
Les opcions, segons les veus consultades, passen per dues vies. O l’atrinxerament en el municipalisme o una refundació d’un espai polític que, malgrat conservar els drets electorals, es veu abocat a problemes de finançament greus amb l’espasa de Dàmocles dels judicis per corrupció de l’antiga Convergència.