Una eliminatòria per sentir-se de nou gran
El Barça encara l’anada dels vuitens amb l’ambició de completar un procés a l’alça i superar un París SG sense Neymar que somia amb Messi.
Si algun dia s’arriba a activar la polaritzant Superlliga europea, l’enfrontament amb potencial de convertir-se en una enverinada rivalitat amb tradició, mai al nivell d’un Barça-Madrid però una aproximació en termes de furiosa emoció, podria ser el Barça-París SG. No hi haurà públic aquesta nit, així que no es podrà posar el termòmetre a l’aixella del Camp Nou, però s’intueix que si n’hi hagués es registraria una alta temperatura ambiental.
Són ja els vuitens de final d’una Champions, fase de pocs amics, i l’equip parisenc és el més pròxim a un enemic a escala europea. Les mossegades entre les dues institucions han sigut freqüents en els últims anys, gairebé sempre per culpa de buscar remeis en files de l’altre. Thiago Silva, Marquinhos, Verrati, Rabiot i fins a arribar a Neymar han sigut els noms propis que han elevat l’aspror mútua.
L’últim a incorporar-se a la llista és el de la Sagrada Família, la Moreneta o el símbol hiperbòlic que es vulgui fer servir per referir-se a Leo Messi, pretès sense dissimulació pel club finançat per un Estat i que, no obstant, no viu aliè als problemes econòmics que pateixen la majoria dels clubs de futbol. S’estima que conclourà l’actual exercici amb unes pèrdues que superaran els 200 milions d’euros.
El ball de seducció cap a Messi ha irritat en el club blaugrana sobre manera, com se sap, i ha expandit el clima de fogueig permanent que caracteritza la relació entre les dues entitats. Ho va constatar el president del PSG AlKhelaïfi, increpat ahir a la seva arribada a l’hotel de Barcelona per uns quants aficionats. Als periodistes d’aquí no se’ls va permetre tampoc formular preguntes sobre Messi a Mauricio Pochettino o Leandro Paredes en les seves compareixences prèvies.
Potser a partir d’aquesta nit està en joc alguna cosa més que una eliminatòria de Champions; potser alguna cosa tan gran com quin dels dos equips està a l’altura de merèixer Messi i la seva màgia infinita a partir del curs vinent. Pot ser que un París SG eliminat i deprimit perdi atractiu per al de Rosario en el seu dubte hamletià.
Sense Di María ni Neymar
Però com que el futbol és avui i ara, i més en la Champions, els protagonistes se cenyeixen als 180 minuts que els esperen per il·lusionar-se amb el trofeu que marca jerarquia com cap. El PSG se sent aristòcrata i s’ha enjoiat des de fa anys per a la conquista major. No obstant, comença la fase d’eliminatòries sense Di María i sense Neymar, el diamant del cofre.
És d’esperar que el seu adductor estigui curat per a la tornada, al Parc dels Prínceps, però de moment el pla de Pochettino, beneficiari de la impaciència parisenc-qatarià que va rellevar Thomas Tuchel, perd brillantor en l’anada. «És un objectiu obvi del París SG guanyar la Champions i l’entenem», va dir ahir el tècnic argentí, sabedor del que s’espera d’ell. No hi ha comprensió per a la debilitat en el seu nou club, finalista de l’última edició.
El Barça de Ronald Koeman va entrar en el sorteig, a mitjans del mes de desembre, com un equip fràgil i vulnerable, amb l’aura desinflada, però ha arribat a l’eliminatòria d’una altra manera, millorat, més confiat malgrat les baixes, sense omplir encara les sabates del gegant que era però sense la veu d’ocellet que li sortia fa dos mesos.
Koeman va sortir a la sala de premsa disposat a omplir el dipòsit de l’autoestima general. «No temo ningú perquè crec en la qualitat dels meus jugadors i en el meu
equip», va afirmar en un parell d’ocasions. Potser no és un Barça per aixafar ningú, incapaç d’emular un irrepetible 6-1, però, sens dubte, i aquest va semblar el seu missatge, no hi ha raons per tenir complexos davant ningú. «No he vist equips millors que el Barcelona fins ara», va remarcar l’entrenador holandès.
Competir bé
L’excel·lent trajectòria que ha dibuixat l’equip de Koeman en aquest 2021 s’ha de completar encara amb una actuació meritòria davant un conjunt d’entitat de Superlliga. Això falta, una vegada ha aconseguit armar un equip competitiu a la Lliga, que no és poc a la vista d’on es ve.
Derrotats els Granada, l’Eibar, l’Alabès i altres, una victòria sobre el París SG ressituaria el Barça uns esglaons més amunt en la concepció de tots sobre les seves possibilitats. La manera en què competeixi contra l’equip parisenc permetrà respondre millor a la pregunta que sobrevola l’actualitat barcelonista. ¿Quina és la frontera real d’aquest nou Barça?
No s’ha d’oblidar que és un Barça minvat, sense Sergi Roberto, sense Coutinho, sense Ansu Fati i, sobretot, sense Araujo, que ja va alertar Koeman ahir que no es recuperarà a temps del turmell.
Una altra cosa és Gerard Piqué, a qui el tècnic, sorprenentment, no va descartar malgrat que només ha realitzat un parell d’entrenaments amb el grup des que es va lesionar el genoll el 21 de novembre. Ha retallat terminis de forma sorprenent.
En qualsevol cas, Koeman es va proposar que el seu equip domini el partit des del principi, surti qui surti. De moment, Messi ho farà en el bàndol de tota la vida. Amb ell és més fàcil competir com un gran, l’anhel de Koeman.
«Fins ara no he vist equips millors que el Barcelona. L’únic que no ha sigut nostre ha sigut el resultat»
«No temo a ningú perquè confio en l’equip i en la qualitat dels meus jugadors i crec en la millora que hem aconseguit» RONALD KOEMAN ENTRENADOR DEL FC BARCELONA
«El que va passar, el 6-1, no es pot esborrar. Ja va passar, ara volem construir un futur millor, creant una idea i una identitat»
«Ja es nota el treball de Ronald, que admirava com a jugador i ara com a entrenador. No em sorprèn el bon nivell del Barça. MAURICIO POCHETTINO ENTRENADOR DEL PARÍS SG