Marxa indígena a Quito per exigir el recompte electoral
> El seu candidat, Yaku Pérez, està a 0,36 punts de distància del banquer Guillermo Lasso
Els equatorians encara no saben quin serà el rival d’Andrés Arauz, el delfí de Rafael Correa, en la segona volta de les eleccions presidencials de l’11 d’abril. La demora d’11 dies s’ha convertit en una bomba de temps i el moviment indígena, amb un protagonisme als carrers que molts cops sol ser decisiu, està disposat a activar-la.
El Consell Electoral de l’Equador (CNE) no es decideix a reobrir les urnes dels comicis del 7 de febrer i determinar si el contendent d’Arauz serà el banquer Guillermo Lasso, en nom de la dreta, o Yaku Pérez, el candidat de Pachakutik.
Les comunitats originàries van decidir, una vegada més, mobilitzar-se cap a Quito, la capital, per exigir una solució. Fins al moment, Lasso ha obtingut el 19,74% de les adhesions, contra el 19,38% de Pérez, que no ha dubtat a parlar de frau.
Dimarts passat, el CNE es va abstenir de pronunciar-se sobre un informe tecnicojurídic que avalava revisar les actes en 17 províncies del país, cosa que va trencar en els fets l’acord aconseguit per Pérez i Lasso perquè es reobrissin el 100% de les urnes a la província de Guayas i el 50% en 16 més. La missió d’Observació Electoral de l’Organització d’Estats Americans (OEA) va expressar la seva inquietud per les demores. «No ens rendirem fàcilment. Continuarem en aquesta resistència que estem segurs que guanyarem. Demanem la suspensió de l’escrutini i el recompte vot a vot. No són 80, sinó milers d’actes inconsistents. El 2017, Lasso exigia el recompte total. Reclamem el mateix», va dir Pérez. Després de qualificar la contesa del 7 de febrer com una «caricatura electoral», va descartar un suport al banquer en una segona volta: «Ni somiar-ho».
Pérez no va descartar recórrer davant el Tribunal Contenciós Electoral. «La caminada inclourà diverses províncies, des del centre del país arribarà al CNE, calculem que d’aquí uns sis o set dies», va dir el dirigent Marlon Santi, amb àmplia experiència en aquestes accions.
El protagonisme de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie) ha anat creixent des de l’inici de la dècada
Les protestes de l’abril del 2005 van desembocar en el cessament del president Lucio Gutiérrez, a qui havia recolzat en les eleccions. Tampoc li va anar bé al seu successor provisional, Alfredo Palacio. La Conaie es va oposar a la firma del tractat de lliure Comerç (TLC) impulsat pels Estats Units. Correa va governar entre 2007 i 2017 amb un moviment indígena que va passar d’aliat del president a acèrrim opositor. L’actual president, Lenín Moreno, també va sentir el pes de la Conaie amb l’esclat social de l’octubre del 2019. Aquests records revifen amb l’anunci d’una nova «ocupació de Quito».
n