Només Espanya i tres països més de la UE no han apujat el seu salari mínim

> El Govern de Pedro Sánchez s’alinea, de moment, amb Grècia, Estònia i Bèlgica, que han congelat el seu sou base davant la crisi actual

Només quatre països de la Unió Europea no han apujat aquest 2021 el salari mínim i Espanya n’és un. La divisió al si del Govern de Pedro Sánchez entre detractors i partidaris de seguir amb el camí d’increments dels últims anys s’ha saldat, de moment, amb la victòria dels primers. I el salari mínim interprofessional (SMI) va començar aquest exercici congelat en els 950 euros. Espanya s’ha alineat en aquest sentit amb estats com Grècia, Estònia i Bèlgica, que han decidit no augmentar el seu sou base en aquest 2021, marcat per les seqüeles de la crisi de la Covid.

A França, Macron el va apujar l’1%; a Alemanya, Merkel va fer el mateix, l’1,6%; el veí portuguès António Costa va anar més enllà i va incrementar aquesta base el 4,7%, i l’una mica més llunyana Letònia (presidida per Egils Levits) va ser la més ambiciosa i en plena crisi va decidir apujar el seu

SMI el 16,3%; segons les dades d’Eurofound. També és cert que Levits era el que tenia més marge per a això, ja que els letons, amb un salari mínim ara de 500 euros, són els que tenen una base més baixa a tot Europa.

El compromís del Govern

A Espanya, el compromís del Govern, reflectit en l’acord de legislatura, és que el salari mínim arribi al 60% del salari mitjà abans de finalitzar el mandat. Les últimes dades de l’Enquesta d’Estructura

Salarial de l’INE, referents al 2018, ubica el salari mitjà en 1.714 euros bruts al mes (en 14 pagues); cosa que situaria el 60% en 1.028 euros. És a dir, com a mínim, l’SMI hauria de pujar gairebé 80 euros des dels 950 euros actuals, sense tenir en compte els presumibles increments posteriors.

La congelació actual té diversos efectes sobre el mercat laboral espanyol, més enllà de la no revisió de salaris de prop d’1,5 milions de persones, segons el Ministeri de Treball. Un d’aquests és la suspensió de les pujades de les bases de cotització mínima, fet que suposa un estalvi per a les empreses a l’hora de pagar salaris, però que, al seu torn, implica un dèficit de cotització a futur per als treballadors, de cara a la seva pensió o a altres prestacions.

Protestes sindicals

Els sindicats han llançat una ofensiva per pressionar el Govern i un dels puntals d’aquesta és exigir aquesta pujada del salari mínim per a aquest 2021. El Ministeri de Treball es va comprometre que aquesta congelació a 950 euros fos transitòria i que durant aquest exercici es materialitzés algun tipus de pujada. CCOO i la UGT es van concentrar ahir davant les delegacions del Govern de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona per urgir avenços en aquest aspecte. Les centrals reivindiquen que, de la mateixa manera que els pensionistes o els funcionaris van veure incrementades les seves nòmines aquest 2021 en el 0,9%; els treballadors amb salaris més baixos també havien de veure pujar la seva remuneració.

De moment, no hi ha nova data per reprendre les negociacions entre Treball, patronal i sindicats, que van quedar, encallades a finals del 2020, segons reconeixen des de l’equip de Yolanda Díaz. Els empresaris són contraris a una nova pujada i la divisió al si del Govern deixa Treball aïllat i sense marge, de moment, per imposar el seu criteri de pujades. Ja que el compromís adquirit per Treball era que aquest any havia d’apujar el salari mínim i es va mostrar contrari amb la congelació. Actualment, el comitè assessor d’experts creat pel Govern debat una proposta d’increments, amb perspectiva plurianual, per mirar de desencallar el bloqueig.