CaixaBank imposa la seva majoria al nou comitè de direcció
> Un directiu de Bankia, David López, ocuparà una de les tres direccions generals al nou banc a partir del gener del 2022
Com s’esperava, CaixaBank tindrà un pes àmpliament majoritari al comitè de direcció de la nova entitat que sorgeixi després d’integrar Bankia en unes setmanes. De fet, en un primer moment continuaran als seus llocs els 12 integrants actuals del màxim òrgan executiu de l’entitat catalana i es crearan dos nous llocs per a directius de Bankia (Eugenio Solla serà director de sostenibilitat i Manuel Galarza dirigirà el compliment normatiu i el control).
El banc nacionalitzat, amb tot, ha obtingut de forma diferida (a partir del 2022) una de les tres direccions generals, és a dir, dels tres llocs més rellevants per sota del conseller delegat, Gonzalo Gortázar, i serà per a David López, actual director general adjunt de persones i cultura de Bankia, quan rellevi Xavier Coll, que seguirà en el càrrec fins aleshores.
El consell d’administració de CaixaBank va proposar ahir la composició del nou comitè de direcció, que haurà de ser aprovat definitivament una vegada tancada l’operació d’integració,
Repsol va perdre 3.289 milions d’euros el 2020 per la caiguda de la demanda i dels preus del cru i del gas per la Covid-19, que el van portar a ajustar el valor dels seus inventaris en -978 milions d’euros auspiciada pel president de la Fundació La Caixa i Criteria, Isidre Fainé. D’entrada, els directius de l’entitat catalana suposaran el 85,7% de la primera línia executiva, molt per sobre del pes del banc en el capital del nou grup (74,2%). Després baixarà el 78,5% a partir de l’1 de gener del 2022, amb l’entrada de López a una direcció general.
És la segona concessió més i a revisar actius de producció amb uns resultats específics de -2.911 milions d’euros. Va tancar, així, el segon any consecutiu de la companyia en números vermells, després que el 2019 registrés un resultat net de 3.816 milions d’euros després d’una correcció comptable de 4.800 milions per ser més verd. El resultat net ajustat, gran realitzada per CaixaBank, després de la decisió d’atorgar a José Ignacio Goirigolzarri la presidència executiva del nou grup (el seu antecessor, Jordi Gual, no participava en la gestió). Això sí, amb uns poders més limitats que a Bankia. Amb Goirigolzarri, el pes dels directius de Bankia en primera línia serà del 26,7% i el dels de CaixaBank, del 73,3%. Gortázar es mantindrà com el primer executiu
que mesura específicament l’acompliment dels negocis, va ser de 600 milions d’euros.
«La pandèmia va canviar per complet el panorama de l’any», va reconèixer el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, en la conferència amb analistes per presentar els resultats de l’any 2020. El coronavirus va generar un entorn d’extrema dificultat per a la companyia, els negocis de la qual van afectar la reducció de l’activitat econòmica i les restriccions a la mobilitat. I la brusca caiguda dels preus dels hidrocarburs i la caiguda de la demanda van completar aquest escenari. Això va provocar que Repsol activés el 25 de març un pla de resiliència per reforçar la generació de caixa i enfortir el balanç que va suposar reduir en 1.000 milions del grup i reportarà directament al consell (no al president), i com a tal presidirà el comitè de direcció (a Bankia ho feia Goirigolzarri).
Juan Alcaraz seguirà com a número tres en la direcció general de negoci, acompanyat de Jordi Mondéjar (riscos) i Xavier Coll (recursos humans), fins a la seva substitució per López. Dels 11 membres del comitè de direcció de Bankia, a part de Goirigolzarri, els quatre més rellevants van anunciar que havien renunciat a seguir al nou banc; el director financer (Leopoldo Alvear) ha fitxat pel Sabadell, i els tres anunciats passaran al de CaixaBank.
Els altres càrrecs
Els tres restants (Carlos Torres, Fernando Sobrini i Gonzalo Alcubilla) podrien seguir al nou banc, però amb un lloc de segona línia. Junt amb Gortázar, al comitè hi haurà Alcaraz, Coll, Jordi Mondéjar, Iñaki Badiola (CIB & International banking), Luis Javier Blas (mitjans), Matthias Bulach (comptabilitat, control de gestió i capital), Manuel Galarza, María Lluïsa Martínez (comunicació i relacions Institucionals), Javier Pano (finances), Marisa Retamosa, (auditoria interna), Eugenio Solla; Javier Valle (assegurances) i Óscar Calderón, secretari general i del consell.
d’euros les inversions previstes per a l’exercici, així com rebaixar la seva despesa.
Amb això, l’energètica que presideix Antoni Brufau va aconseguir una generació de caixa lliure de 1.979 milions d’euros i una reducció del deute net de 1.178 milions durant l’exercici, fins a situar-la en 3.042 milions. La liquiditat es va situar en 9.195 milions.
Imaz va assegurar que encara no hi ha una decisió presa sobre una possible sortida a borsa o la incorporació d’un soci per al negoci de renovables. El consell de la companyia va pactar, d’altra banda, proposar el nomenament com a consellera d’Aurora Catá (presidenta de Barcelona Global), després de l’acabament del mandat de Maite Ballester.
nn