Renovables sí, biodiversitat també
L’expansió actual és encomiable, però s’ha d’evitar el seu impacte en la fauna
L’actual expansió d’energies renovables suposarà, en els anys vinents, l’ocupació de centenars de milers d’hectàrees amb plantes solars i eòliques. L’aposta per les energies renovables és encomiable, però no s’ha d’oblidar l’impacte que pot tenir en el paisatge i la fauna. En cas de no canviar el rumb, moltes d’aquestes ubicacions afectaran espècies amenaçades de gran valor ecològic, des d’aus estepàries a grans espècies planadores (voltors, àguiles, cigonyes) i ratpenats.
Gran expansió
En l’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) per a l’horitzó 2030, el Govern espanyol contempla 89 GW d’energia eòlica i solar fotovoltaica. Segons Red Eléctrica de España, aquestes previsions, malgrat els esforços del govern per punxar la bombolla especulativa que s’estava creant en el mercat secundari, ja superen amb escreix els objectius del PNIEC.
La mortalitat en parcs eòlics mal planificats i construïts en àrees on cohabiten amb grans aus planadores pot portar la mort de milers d’exemplars i posar en risc les seves poblacions i els serveis ecosistèmics que proporcionen. Un exemple és el voltor comú, espècie que concentra el 90% dels efectius europeus a Espanya i de la qual s’estima una mortalitat anual en parcs eòlics que ronda el miler d’exemplars.
Però altres espècies que passen més desapercebudes, com els ratpenats, encara donen xifres més preocupants: un mínim de 200.000 individus a l’any. Aquestes espècies tenen de forma natural unes taxes de reproducció molt baixes, per la qual cosa l’única manera de mantenir l’equilibri demogràfic és reduint els factors de mortalitat. Fins ara, els sistemes que s’estan fent servir com a dissuasoris d’aus i ratpenats s’han demostrat de dubtosa efectivitat.
Sembla, per tant, que el més efectiu és evitar ubicacions en àrees d’alta biodiversitat i realitzar parades de turbines quan es detectin altes mortalitats. El primer pas per garantir la coexistència de grans espècies planadores (principalment rapaços) i les plantes eòliques consistiria a evitar el solapament amb les zones més freqüentades per aquestes espècies mitjançant un cartografiat basat en informació tècnica i científica actualitzada. Els models d’utilització de l’espai per les principals espècies afectades, creuats amb els mapes de recursos renovables (sol i vent), permetrien definir les zones més sensibles i prendre decisions amb més certesa.
D’altra banda, resulta preocupant la pèrdua d’hàbitats de gran valor ecològic per la instal·lació d’aquestes infraestructures, com àrees agrícoles marginals o zones de mitja muntanya. Els projectes fotovoltaics poden comprometre la viabilitat de poblacions d’aus estepàries que es troben ja greument amenaçades a nivell europeu o fins i tot mundial. Hi ha la paradoxa que aquestes poblacions ocupen fonamentalment zones no incloses a la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa són molt més vulnerables a la implementació de projectes energètics.
Mala planificació
La mala planificació actual és sovint fruit de carències en informació actualitzada i contrastada científicament. Els estudis previs i els protocols de seguiment són habitualment portats a terme per les mateixes empreses, sovint amb molt escassa supervisió per part de les administracions. Es tracta d’un evident conflicte d’interessos.
Una gestió no precipitada i ordenada resulta necessària per harmonitzar el desenvolupament energètic amb la conservació de la biodiversitat. Un compromís més fort amb polítiques energètiques més descentralitzades, amb eficiència, gestió de la demanda, estalvi d’energia, autoconsum i la millora del rendiment energètic dels edificis, resulta fonamental si volem minimitzar l’impacte de la transició energètica sobre alguns dels nostres valors més singulars, sensibles i amenaçats que, no ho oblidem, són també font creixent i cada vegada més primordial de riquesa per a àrees rurals a través de turisme de natura.
Les empreses monitoritzen l’impacte ambiental amb escassa supervisió
n