Acomplexats per tanta pantalla
La pandèmia ha convertit la pantalla de mòbils i ordinadors en el nostre mirall. Estar tancats, viure semiconfinats, canviar de rutina, quedar-se a casa tot el dia, comunicar-se via mòbil, via WhatsApp, a través de l’Ipad, del portàtil, de l’ordinador personal, no poder veure la família, els amics, els companys de feina, sense oblidar el teletreball (conferències, xerrades, entrevistes i reunions), han sembrat la inquietud en molta gent. De sobte han descobert petits defectes al rostre i busquen l’auxili de dermatòlegs o cirurgians plàstics. Necessiten corregir aquests detalls en els quals gairebé no es fixaven en la vida anterior, quan vivíem al carrer, en llibertat.
Especialistes consultats per EL PERIÓDICO reconeixen que l’activitat de dermatòlegs i cirurgians plàstics, això sí, actuant habitualment en petites intervencions, poques de les quals amb ingrés en clíniques o hospitals, s’ha mantingut al ritme que hi havia abans de la pandèmia. Les facturacions no han baixat l’últim any, ja que hi ha hagut gent que ha estalviat al no sortir de casa, no viatjar, no gastar. Fins i tot hi ha qui reconeix que ha aprofitat els préstecs ICO (Institut de Crèdit Oficial) per a petites intervencions que normalment oscil·len entre els 1.000 i 3.000 euros.
El fenomen és mundial, no només a Espanya. Estar tancats i convertir la videotrucada en l’únic mitjà per relacionar-nos amb familiars i companys de feina han fet que estiguem contínuament fixant-nos en la nostra cara, cosa que abans de la pandèmia gairebé no fèiem.
«Una cosa és viure com abans de la Covid-19, però ara és molt diferent», diu Josep González Castro, dermatòleg i cap de servei d’Iderma, departament de Dermatologia de l’Institut Dexeus de Barcelona. «Abans ens miràvem al mirall una o dues vegades al dia i a sobre ho fèiem ràpid, com a molt a l’hora de pentinar-nos per sortir corrents de casa. Ara, per aquesta nova forma de vida, el mòbil s’ha convertit en una eina vital. Ens passem el dia veient la nostra cara a la pantalla, parlem amb la família, veïns, amics o companys d’oficina».
«Petits defectes, res més»
És en aquest punt quan apareix la possibilitat que descobrim defectes a la nostra cara («jo, en gairebé tots els casos, parlaria de petits defectes, res més», assenyala González Castro) i, amb el pas del temps i potser els comentaris dels nostres interlocutors, acabem visitant un especialista per repararlos. «Els metges hem de ser el màxim d’honrats possible i sí, hem d’assessorar el pacient a ferse determinats retocs, però mai accentuar la seva preocupació quan no té cap motiu per estar inquiet o sentir-se lleig o rebutjat».
González Castro assegura que ha tingut pacients que han deixat de dormir per defectes que s’han trobat en aquesta nova vida. «I, la veritat, això sí que em sembla exagerat. Una cosa és treure’s taquetes de la pell o arreglar-se els pòmuls o detalls de la cara, però una altra de molt diferent és injectar-se bòtox sense mesura», assenyala l’especialista de l’Insitut Dexeus, que defensa que «algunes d’aquestes reparacions augmenten la nostra autoestima i això sí que és positiu, sens dubte».
Sembla que la gent ha descobert durant el confinament que tots tenim una cella més alta que l’altra i fins i tot ha volgut arreglar-se un defecte que és de naixement i molt comú. Hi ha qui s’ha tret la barba i ha descobert, veient-se contínuament a la pantalla dels dispositius, que té papada. «Doncs torni a deixar-se la barba i s’acaba el problema», li recomana González Castro, rebutjant una operació inútil. Ulleres, nas desviat, taques a la pell, arrugues... Són algunes de les noves preocupacions en aquesta nova vida arran de la pandèmia.
«Fa mesos que parlo amb els meus companys, especialment dels Estats Units, Sud-amèrica i Àsia, i comprovo que el confinament i la nova manera de comunicar-nos ha provocat un augment de visites a les nostres clíniques i, per descomptat, ha generat més intervencions», afirma el cirurgià plàstic Ramon Vila-Rovira, un dels grans especialistes en la matèria amb consulta a la Teknon.
Vila-Rovira reconeix que la facturació de la seva especialitat no ha patit cap mal en comparació amb altres negocis. «Estem en els números d’abans de la Covid. La gent que encara es guanya bé la vida, com que no gasta en viatges, àpats i altres entreteniments, ha estalviat i, com que s’ha descobert aquests petits defectes, es gasten uns quants milers d’euros –això no val el mateix que un cotxe– per sentir-se millor», afegeix el cirurgià.
Aquesta mena de correccions ja no són exclusives de les dones, segons relaten González Castro i Vila-Rovira. «¡Ni de bon tros!». Pot ser, segons aquests doctors, que les dones, al no maquillar-se perquè no han de sortir tant al carrer, hagin sigut més propenses a descobrir-se taques a la pell que abans dissimulaven amb una mica de maquillatge. «Fa molt que els homes també mimen la seva estètica, molt, tot i que són menys propensos a les intervencions més delicades». Vila-Rovira reconeix que a la seva consulta de la Teknon les visites no han disminuït gens ni mica.
La vida, en directe
«Vivim en la societat de la imatge i en el poder de la seducció», afirma un sociòleg «La gent no ha sortit de casa, ha estalviat i s’ho gasta en retocs», assegura un cirurgià
«Jo ja soc molt gran», diu amb un somriure el basc Javier Elzo, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de Deusto i investigador social. «Dic que soc gran perquè m’he interessat pel tema a causa d’altres col·legues de l’estranger que m’han fet caure en aquest detall. He comprovat que aquesta pràctica està molt estesa als EUA i a Àsia».
Elzo creu que poden existir dos motius importants en aquest ‘boom’ per l’estètica. «És evident que vivim en la societat de la imatge. Les xarxes socials gairebé retransmeten la nostra vida en viu i en directe, és impossible desfer-se’n. Continuem molt pendents de la seducció. Sempre, homes i dones, hem volgut seduir. I no només per sexe, per enamorar-nos, per conquerir, no, no, també hem de seduir a l’hora de trobar amics o aconseguir un lloc de treball, a l’hora d’ascendir en el nostre ofici. Si ara estem contínuament veient-nos a la pantalla ens veiem en la necessitat d’arreglar aquests defectes per seduir amb més facilitat».
n