La bici punxa en el repte metropolità
Un estudi analitza els accidents tinguts per ciclistes en l’última dècada a Barcelona i el seu entorn. Que els incidents es concentrin tant en l’àmbit urbà demostra l’absència de connexions per a les dues rodes entre municipis.
L’elaboració de l’estudi ja és una notícia. Perquè mai abans s’havia fet i perquè demostra la voluntat d’imaginar l’àrea metropolitana com un ens únic. Per primera vegada s’ha analitzat l’accidentalitat de la bicicleta en els 36 municipis que queden sota el paraigua administratiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquest organisme que Jordi Pujol va dinamitar a mitjans dels anys 80 davant el creixent poder dels socialistes en el denominat cinturó roig i que no va recuperar les seves atribucions fins al 2010. L’informe examina els més de 7.500 sinistres ciclistes registrats entre el 2010 i el 2019. La xifra gairebé sempre ha sigut superior a la de l’any anterior, una mala notícia que no obstant n’amaga una de bona: durant aquesta dècada, els desplaçaments a pedals han augmentat el 77%. Però continuen sent compartiments aïllats.
El treball, realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, permet certificar una de les tasques pendents en matèria ciclista. Amb prou feines es produeixen accidents als punts d’unió entre els municipis, cosa que demostra que molt poca gent utilitza la bicicleta per moure’s entre ciutats. I no perquè quedin lluny, que podria ser en alguns casos, sinó que perquè les connexions són encara escasses i deficients i els que s’atreveixen a fer-ho es veuen obligats a traçar rutes no gaire amables o directament perilloses. És a dir, amb prou feines hi ha unió pedalable. Així les coses, el 94% dels sinistres es registren en àmbit urbà i només el 6%, tot i que solen ser més greus per raons òbvies vinculades a la velocitat de la resta de vehicles, en terreny interurbà. Poden apostar que molts es produeixen en cap de setmana i la majoria estan vinculats a una sortida de pràctica esportiva.
Fragilitat evident
Tot gira entorn de la vulnerabilitat. O a la sensació de fragilitat. Malgrat el creixement imparable de la bici, segons el Baròmetre de la bicicleta del 2019, el 65% dels ciclistes enquestats consideren que la bici és un mitjà de transport poc o gens segur. El nombre de ciclistes accidentats ha augmentat paral·lelament a la xifra de desplaçaments en bici. El 2010 hi va haver 509 accidents i el 2019, 898 (increment del 76,4%). Sobre el total de persones que pateixen accidents de trànsit, s’ha passat del 3,1% al 4,9%, una pujada considerable que demostra el pes creixent de la bicicleta en la mobilitat metropolitana. Afortunadament, la majoria són ferits lleus (96,5%, en el cas del 2019), tot i que els morts en aquests 10 anys en l’àmbit metropolità han sigut 22, sis dels quals al 2019.
Per municipis, la taxa d’accidentalitat (xifra d’afectats per cada 10.000 habitants) és especialment elevada al Prat de Llobregat (5,7%), amb una xifra total de sinistres (367) superior a la de ciutats com l’Hospitalet o Badalona, que tenen una població quatre vegades superior. Castelldefels, per exemple, amb 3.000 habitants més que el Prat (67.004) registra només 25 sinistres ciclistes en tota la dècada. A Gavà, la taxa també és molt elevada (4,7% i un total de 220 accidents), mentre que a Barcelona se situa en un 3,1% per als 5.102 que es produeixen.
Quant a la capital catalana, el mapa elaborat pels autors de l’estudi inclou les zones de concentració d’accidents, els mal anomenats punts negres. Estan sobretot, com és lògic, a l’Eixample. Entre els encreuaments més perillosos, el de l’entorn de Marina amb Gran Via (84 accidents), la zona d’influència d’AragóPasseig de Gràcia (57) i la plaça dels Voluntaris (43). Però no només perquè és el districte pel qual circulen més bicis, sinó també perquè, pel seu disseny, concentra tota la paleta de possibles causes de sinistres ciclistes. Té molt a veure que el 54% dels xocs es produeixin en interseccions.
Tipus d’accidents
Entre el 2010 i el 2019 es van registrar més de 7.500 sinistres ciclistes a l’àrea metropolitana
L’envestida frontolateral és la principal font de sinistres de les bicis (el 50,5% del total a l’àrea metropolitana). El segueixen la col·lisió lateral, la caiguda sobre la calçada i l’atropellament. Quant als companys de ball, només en el 10% dels casos la bici cau sense companyia, mentre que en el 52% hi ha un automòbil implicat. A molta distància (11%) se situa la moto, una altra bici (6%) o un vianant (5%). Quant al perfil de l’accidentat, en el cas de Barcelona el 69% són homes, un percentatge que escala fins a prop del 90% a la resta de municipis. L’explicació: a la gran ciutat hi ha més dones que van en bici que a l’entorn metropolità, i això, malgrat tot, és una gran notícia.