Un paràsit espacial a la vella URSS

‘Sputnik’ Egor Abramenko (Estrena: 15/2/21 - Movistar+) ★★★★

Sempre s’ha dit que el Solaris d’Andrei Tarkovski va ser la resposta soviètica al 2001: Una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick, pel que fa a la ciència-ficció adulta dels anys 70. Sis dècades després, la producció russa Sputnik podria veure’s com la resposta, tardana, això sí, a Alien i algunes de les seves derivacions, cas de La cara del terror. Hi ha també al film d’Egor Abramenko un paràsit procedent de l’espai que escull com a receptor el cos d’un astronauta, tot i que és una criatura diferent a l’alien dissenyat per H. R. Giger, i la seva relació amb qui l’acull i alimenta sense saber-ho resulta bastant diferent.

Sputnik té aquest to fred, de colors metàl·lics i relat calmat alhora que tens, de les pel·lícules de ciència-ficció i fantàstiques realitzades a Rússia abans i després de la Perestroika. És un estil molt particular, ben lluny de la sèrie B nord-americana, que es revitalitza en aquest excel·lent film en el qual destaca el seu to mesurat, fins i tot quan s’instal·la a la parcel·la del terror, i la contenció dels seus moments cabdals, filmats amb subtilitat i tan discrets com efectius efectes especials. El relat es pren el seu temps per entrar en matèria des que, en una zona del Kazakhstan el 1983, cau el mòdul espacial alterat per alguna cosa o algú procedent de l’exterior. Està ple de troballes tant visuals com sonores i liderat per un caràcter femení de fortalesa gens afectada, com ja passava al film de Ridley Scott: la científica Tatyana Klimova s’avindria molt amb la tinenta Ripley.

Quim Casas Crític de cine