Melancolia vs. inspiració

La primera setmana de vuitens a la Champions em deixa una sensació de melancolia notable. Deu ser per l’enyorança del rugit de la grada davant partits de la talla del BarçaPSG de dimarts, o per no poder disfrutar dels aficionats sevillistes cantant el seu meravellós himne amb les bufandes mirant al cel de Sevilla. O, no ho nego, per la sensació de pèrdua d’estatus que percebo quan els espanyols sortim ara a Europa.

Hi va haver un temps, no fa gaire, en què els vuitens eren una nova ocasió per a dos «bitxos», el 10 del Barça i el 7 del Reial Madrid, dedicats a cultivar la seva carrera per l’excel·lència i a fer tots els gols imaginables per demostrar ser una miqueta millor que l’altre en el millor aparador possible. El futbol mundial estava pendent d’Espanya.

Dimarts un d’ells, Messi, va assistir de prop al debut de Mbappé al Camp Nou, l’anomenat «jardí de Leo». Va ser la tempesta perfecta. Una estrena inoblidable que dona pas a noves fantasies futboleres. Al sortir em preguntava quina falta li podria fer Messi al PSG si havien jugat així sense Neymar ni Di María... I és que probablement el rumb de Leo és un altre, malgrat el mareig de declaracions des de París en les últimes setmanes.

I mentre Cristiano, el rival d’una dècada, s’esllanguia a Porto, un gegant noruec recordava la voracitat del portuguès. «Em vaig inspirar en els tres gols que va marcar Mbappé a Camp Nou», va dir Haaland després de marcar-li dos al Sevilla.

¿Estarà començant una nova rivalitat que agafi el relleu del duel Messi-Cristiano?

No ho crec, mentre els dos jugadors no coincideixin a la mateixa Lliga. I no sembla que hagi de passar aviat.

Haaland i Mbappé són tan diferents entre ells com ho eren Messi i Cristiano. Tenen una joventut, un present i un futur extraordinari. Però en precocitat guanyen per golejada. Amb 21 anys, Messi havia fet 8 gols a la Champions. Mbappé més del doble, 19, i Haaland, amb 20 anys, ja en porta 18.

És una llàstima que ni el Barça ni el Reial Madrid tinguessin un Monchi per caçar dos talents com aquests. Ara no hi ha diners ni per deixar-los una trucada perduda.

n