La bretxa salarial entre homes i dones creix amb la pandèmia
> Els sindicats alerten que l’impacte de la pandèmia en sectors amb alta presència femenina, com l’hostaleria, fa retrocedir la igualtat de retribucions a nivells del 2013
La pandèmia està revifant vells fantasmes de l’anterior crisi financera del 2008. Un és la bretxa salarial, que en el període de recuperació de l’últim lustre ha disminuït més de tres punts i ara el virus amenaça de tornar a disparar. Així ho van denunciar els sindicats al llarg de la jornada d’ahir, en la qual van presentar els seus respectius informes sobre bretxa salarial. Mitjançant una projecció partint de les dades de l’Agència Tributària, el CSIF estima que aquesta diferència se situa, en termes mitjans, per damunt del 23%, per tant, retrocedeix a nivells del 2013.
Les restriccions per frenar la Covid i les caigudes de demanda estan afectant especialment sectors molt feminitzats, com ara l’hostaleria, els allotjaments o el comerç. Això es tradueix en més atur i més afectació dels ertos, tal com destaca la vicesecretària general de la UGT, Cristina Antoñanzas. «Les dones serem les grans perjudicades d’aquesta crisi. Ha augmentat la parcialitat, la temporalitat i l’atur entre les dones. Segurament, quan tinguem dades, veurem que la bretxa ha augmentat», va afirmar.
La bretxa salarial no es tradueix directament en aquest 23% que xifra actualment el CSIF. És a dir, a Espanya, per la mateixa feina, una dona no cobra el 23% menys que un home. Aquesta diferència s’explica perquè les dones copen les professions més mal pagades. Més d’una de cada tres dones (concretament el 36%) cobren menys de 1.250 euros bruts al mes. Una xifra, corresponent a les últimes dades disponibles (del 2018), que és molt pròxima al salari mínim interprofessional actual (uns 1.108,3 euros bruts al mes o 950 euros, en 14 pagues).
Per revertir aquest procés, la dirigent de la UGT insta les empreses a complir les noves normatives aprovades l’any passat pel Govern. Aquestes obliguen les companyies a tenir elaborat i registrat davant l’Administració un pla d’igualtat i una auditoria salarial, per quantificar i detectar si existeixen bretxes entre homes i dones. «Si les empreses compleixen la llei, es tancaran les bretxes», va declarar Antoñanzas. Normes que el Govern va negociar amb sindicats i patronals, però que aquestes últimes finalment no van subscriure.
Els plusos, la clau
La bretxa salarial viu més en els detalls que en els trets generals de les estadístiques. En moltes ocasions els plusos hi tenen un rol clau, i és que els treballadors, de mitjana, cobren determinats plusos que les seves companyes no perceben. Més antiguitat, possibilitat de fer hores extres, una bonificació per especialització... són alguns dels sospitosos habituals que expliquen que a Espanya avui dia una dona cobri, de mitjana, menys que un home.
Segons les dades de l’última Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE, referent al 2018, les dones cobren el 25% menys de plusos salarials que els homes. Una cosa que explica gran part de la bretxa, ja que per a les dones, que de mitjana cobren 1.604 euros bruts al mes a Espanya, els plusos (443 euros) representen un terç de la seva nòmina. Mentre que per als homes, que perceben de mitjana 1.996 euros bruts al mes, els plusos (597 euros) en són una quarta part.
El pes de les variables (o la seva lleugeresa) és especialment evident en determinats col·lectius, com els treballadors a temps parcial o els temporals.
Sis de cada deu eventuals a Espanya són dones, mentre que, al seu torn, tres de cada quatre treballadors a temps parcial són dones. Unes proporcions que, amb fluctuacions, s’han mantingut constants els últims anys. «Les dones guanyen menys perquè cuiden més i cuiden més perquè no hi ha prou serveis públics», ha declarat el secretari general de CCOO, Unai Sordo.