Primer pas a l’Eurocambra per aixecar la immunitat a Puigdemont
> El document es votarà dimarts en comissió i al març davant el ple Una vegada aprovat, es podria reactivar el procés d’extradició >
L’informe sobre els suplicatoris de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí proposa aixecar la immunitat parlamentària que tenen l’expresident i els exconsellers, segons van confirmar a EL PERIÓDICO fonts parlamentàries. El ponent del document, l’ ultra conservador búlgar Angel Dhambazki, que pertanya l grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), al qual també està adscrit Vox, va remetre la seva proposta d’informe aquest dimecres als membres de la comissió d’assumptes jurídics del Parlament Europeu per ser debatuda en comissió dilluns, novament a porta tancada per respectar la confidencialitat del procés, i la posterior votació dimarts.
El document, de caràcter confidencial i avançat per Abc, advoca d’aquesta manera per respondre positivament a la sol·licitud remesa fa una mica més d’un any pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena al Parlament Europeu, que va quedar paralitzada durant mesos després de la irrupció del coronavirus al continent europeu fins que el procés es va reactivar a finals de l’any passat. Una vegada que la comissió d’assumptes jurídics es pronunciï dimarts, i si no hi ha sorpreses d’última hora, l’informe se sotmetrà a vot en el següent ple de l’Eurocambra, en la sessió que arrencarà la setmana del 8 de març.
«Majoria clara»
Segons va avançar a mitjans de gener l’eurodiputat popular Esteban González Pons, després de l’audiència amb els tres eurodiputats, hi ha una «majoria clara» a favor de concedir el suplicatori. Si finalment el Parlament Europeu decideix aixecar la immunitat parlamentària –es requereix una majoria simple–, la justícia belga i escocesa podran reactivar els processos d’extradició que van quedar congelats quan van ser designats eurodiputats. Un procediment que si es posés en marxa de nou podria donar també sorpreses, almenys a Bèlgica. El Tribunal d’Apel·lació de Brusselles ja va rebutjar el 7 de gener l’entrega a Espanya de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, reclamat per malversació de fons públics en relació amb l’1-O i el procediment del qual no va quedar congelat per no ser eurodiputat.
En el seu cas, la justícia belga va rebutjar l’ordre europea de detenció i entrega al considerar que el Suprem no era l’òrgan competent per jutjar-lo, així com per l’existència d’un risc de vulneració del dret a la presumpció d’innocència del polític català, segons van informar després de la decisió fonts de la defensa del polític català. Els dos elements han format part dels arguments esgrimits pels polítics catalans durant l’audiència celebrada a mitjans de gener, en què cap «va sortir del guió». Van al·legar que el Suprem no era competent per jutjar-los i que la petició respon a un cas de persecució política per impedir que continuïn exercint com a eurodiputats.
Document confidencial
Tot i que la filtració de l’informe no canvia el seu sentit, el president de la comissió d’assumptes jurídics, Adrián Vázquez (Cs), va mostrar el seu malestar. «És un procediment parlamentari molt seriós i és fonamental conscienciar en la necessitat de mantenir la seva confidencialitat durant tot el procés. Fer filtracions no només és èticament reprovable, sinó que poden suposar l’obertura d’un procediment sancionador a qui les hagi realitzat. Continua sorprenent-me que hi hagi persones que segueixin sense entendre que això no és un joc, ni una cosa de la qual calgui treure avantatge polític», va explicar a aquest diari.
De fet, Puigdemont presentarà una queixa al president del Parlament Europeu, David Sassoli, per la filtració de l’informe sobre el suplicatori. Segons fonts de la defensa de l’expresident consultades per l’ACN, la seva intenció és denunciar el que considera una «ruptura de la confidencialitat» del procediment del suplicatori.
Aval habitual
El Parlament Europeu aprova generalment gairebé totes les peticions que rep per aixecar la immunitat dels seus eurodiputats, que no es pot suspendre quan «la investigació, detenció o procediment judicial es refereixen a les opinions o vots emesos en l’exercici de les seves funcions». Quan el procediment no té relació amb la tasca d’eurodiputat, es «procedeix a la suspensió» tret que «la intenció subjacent en el procediment judicial consisteixi a perjudicar l’activitat política d’un diputat i, en conseqüència, la independència de la institució».
Malestar a l’Eurocambra per la filtració de les conclusions sobre el suplicatori