Tres lleis contra la discriminació, després del xoc del PSOE i Podem
L’enfrontament entre el PSOE i Unides Podem s’ha enverinat aquesta setmana entorn de tres normes que promouen la igualtat i la no-discriminació entre les persones. Cada una aborda una especificitat del col·lectiu de lesbianes, gais, trans, bisexuals i int
L’enfrontament entre el PSOE i Podem s’ha enverinat aquesta setmana entorn de tres lleis que promouen la igualtat i la nodiscriminació. L’acord de coalició assenyala que el Govern es compromet a aprovar aquesta legislatura la llei integral per a la igualtat de tracte, la llei contra la discriminació de les persones LGTBI i una llei trans que «treballi de forma efectiva per erradicar les formes de discriminació cap a aquestes persones».
¿Són necessàries tres lleis? A això respon Mané Fernández, vicepresident de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB), el qual assenyala que «les tres són necessàries, cada una en la seva especificitat, perquè no hi ha legislació nacional respecte al col·lectiu». ¿I què inclou cadascuna?
LLEI TRANS. L’esborrany de llei que ha elaborat el Ministeri d’Igualtat, capitanejat per Irene Montero, recull una reivindicació històrica de les persones trans: l’anomenada despatologització o autodeterminació de gènere, és a dir, poder canviar de nom i sexe al DNI a partir dels 16 anys sense aval mèdic i dos anys d’hormonació. Dotze lleis autonòmiques permeten el canvi de nom en document públic sense informes mèdics, una situació emparada pel Tribunal Suprem i el Constitucional, segons defensen des d’Igualtat.
No obstant, el PSOE rebutja que «els sentiments, expressions o manifestacions de voluntat d’una persona tinguin automàticament efectes jurídics plens», i advoca perquè el canvi de sexe registral es produeixi quan hi hagi una «situació estable de transsexualitat». Els socialistes recullen així el sentiment d’una part del moviment feminista, que tem que si el gènere substitueix el sexe es desdibuixi la desigualtat estructural basada en el fet biològic.
La llei trans també contempla que aquestes persones puguin accedir a tècniques de reproducció assistida; que els menors d’edat, si així ho desitgen (no és un requisit imprescindible per canviar de nom), puguin rebre un tractament hormonal per afavorir el seu desenvolupament conforme al sexe desitjat, i polítiques actives per aconseguir la inserció laboral del col·lectiu.
LLEI ZEROLO.La llei d’igualtat de tracte i no-discriminació –que els socialistes han batejat com a
llei Zerolo perquè Pedro Zerolo, mort de càncer el 2015, en va ser un dels seus impulsors– és una norma antidiscriminatòria en general, que trasllada directives que estaven pendents, segons ha argumentat Carmen Calvo en defensa de la norma, des del 2000. És una proposta que s’ha tramitat diverses vegades al Congrés, però que no ha vist la llum. En aquesta ocasió, el PSOE l’ha presentat com a proposició de llei en solitari, cosa que ha molestat Podem, que buscava un text consensuat, per la qual cosa es va abstenir dimarts a la votació sobre la seva admissió a tràmit, que tot i així va tirar endavant.
La llei contempla que ningú pugui ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, situació socioeconòmica o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. És a dir, no és una llei desti
nada únicament al col·lectiu LGTBI sinó també per evitar situacions de racisme o aporofòbia. La norma crea l’Autoritat per a la igualtat de tracte, que podrà investigar d’ofici la discriminació i incorpora multes de 300 a 500.000 euros. A més, inclou mesures per evitar la discriminació laboral, en l’accés a la vivenda o en l’àmbit educatiu.
LLEI LGTBI. Aquesta llei està destinada a evitar les discriminacions exclusivament per raó d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals. L’esborrany redactat per Igualtat prohibeix la pràctica de teràpies de conversió, fins i tot amb el consentiment de les persones interessades o dels seus representants legals.
Així mateix, es reconeix el dret del col·lectiu LGTBI a la reproducció assistida, implanta la figura del comissionat, nomenat per les Corts i que pot investigar situacions de discriminació, i crea un centre de memòria històrica, que acollirà fons documentals sobre el moviment i promourà l’edició de publicacions.
La llei reconeix, a més, la violència dins les parelles del mateix sexe, amb mesures de recolzament a les víctimes, igual que per als afectats per LGTBI-fòbia. I per a les persones intersexuals, les que neixen amb òrgans masculins i femenins, s’estableix la possibilitat que la menció del sexe figuri en blanc durant un any a la inscripció del naixement, per donar temps als progenitors a tenir un coneixement més gran del sexe al qual pertanyerà el nadó. A més, es prohibeix la modificació genital en persones intersexuals nounades, llevat que sigui per indicació mèdica.
La polèmica ha sorgit entorn de la norma sobre els drets dels i les transsexuals