Preguntes sense resposta a Hanau
Un any després del pitjor atemptat ultra a Alemanya en dècades, continuen oberts molts interrogants. Els experts dubten que fos un «llop solitari» i recorden la «continuïtat ideològica» amb altres atacs.
Alja Kurtović dubta quan se li pregunta si viu amb por. «Honestament, no sé si estic prou protegida per l’Estat. La sensació de seguretat seria més gran si sabéssim com pot ser que passés una cosa així». És la germana de Hamza Kurtović, una de les 10 víctimes mortals de l’atemptat de Hanau, el pitjor atac ultradretà sofert a Alemanya des de la bomba que va colpejar l’Oktoberfest de Munic el 26 de setembre del 1980 –amb 13 morts i més de 200 ferits.
Al voltant de les 10 de la nit del 19 de febrer del 2020, Tobias Rathjen, un ciutadà alemany de 43 anys amb llicència d’armes, es va desplaçar amb el seu cotxe fins al centre històric de Hanau, una petita ciutat de l’estat de Hesse. Es va dirigir a dos locals freqüentats per alemanys amb arrels migratòries i estrangers. Va disparar a discreció contra la clientela. Finalment, va conduir fins a casa seva i allà va assassinar la seva mare i es va suïcidar d’un tret, segons la policia. Nou de les deu víctimes de Rathjen, a excepció de la seva mare, eren d’origen estranger.
Alja Kurtović i altres familiars de les víctimes de Hanau es continuen preguntant com va poder l’assassí accedir a –i mantenir– una llicència d’armes. Les autoritats asseguren que Rathjen mai havia cridat l’atenció de la policia ni dels serveis secrets. Els seus companys del club de tir també asseguren que mai va mostrar tendències xenòfobes.
Tots aquests detalls han alimentat la narrativa del ‘llop solitari’ trastornat mentalment; és a dir, que el tirador de Hanau va actuar sense col·laboradors ni avalat per una estructura política ni un grup armat. És el mateix que defensa el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD).
Però la teoria del «llop solitari» sembla poc versemblant si s’analitza la història recent d’atemptats ultradretans d’Alemanya. «Hi ha una continuïtat ideològica», assegura Matthias Quent, sociòleg i director de l’Institut per a la Democràcia i la Societat Civil de Jena. «Els atemptats no cal que sempre tinguin el suport d’estructures, però es produeixen en un determinat ambient social i polític», afegeix amb referència al racisme estructural, a l’avanç electoral d’AfD i a l’augment de crims xenòfobs des de l’anomenada crisi de refugiats el 2015.
«La imatge del llop solitari és una metàfora fàcil d’entendre», respon a EL PERIÓDICO Andreas Zick, doctor de l’Institut per a la Recerca Interdisciplinària de Conflictes i Violència de la Universitat de Bielefeld. I afegeix: «L’anàlisi sistemàtica dels agressors que van cometre atacs en solitari mostra, no obstant, que tenien ideologies. I les ideologies no cauen del cel. Les autoritats han d’aclarir si realment res els va cridar l’atenció».
«La sensació de seguretat seriam és grans i sabéssim com va passar una cosa així », diu l agermana d’una víctima