«La sanitat no aguantaria una repetició electoral»
Ismael Peña-López Director general de Participació Ciutadana
— ¿S’ha inspirat en algun model per preparar les eleccions?
— En molts, tot i que la gestió ha sigut 100% nostra. Dels 150 països que van fer una votació durant la pandèmia, jo en vaig analitzar 20 i no hi ha res semblant al que ha fet Catalunya. Però, principalment, ens hem inspirat en un model de Toby S. James, un investigador que va publicar estudis sobre quin podria ser l’impacte de la Covid-19 en unes eleccions.
— ¿I el precedent de Portugal?
— No hem seguit aquest model en absolut. De fet, és l’antimodel perquè Portugal diu que la gent no ha de votar si està contagiada. Nosaltres diem que ha de votar tothom o no ha de votar ningú. Allà pràcticament cap municipi va elaborar cap tipus de protocol, més enllà de l’ús de la mascareta i el gel. A Portugal es van quedar 400.000 persones sense votar que ho haguessin pogut fer. A Catalunya hi va haver cinc protocols: el dispositiu de seguretat, els locals electorals, la promoció del vot per correu, la campanya electoral i el sistema de criteris per posposar o no les eleccions.
— A Galícia i el País Basc tampoc van votar els positius.
— No. El que fan aquestes comunitats és no deixar sortir de casa els confinats i per això no van poder votar. Però nosaltres vam defensar que és un dret constitucional i no podíem deixar ningú fora.
— ¿Com és celebrar les primeres eleccions en pandèmia?
— Quan el març passat veiem que salten pels aires les eleccions gallegues i basques, comencem a monitoritzar massivament tot el que estava passant a altres llocs. Al maig, quan comença la desescalada, s’anuncia que a Galícia i el País Basc hi haurà eleccions al juliol i veiem molt clar que les catalanes vindran després.
— ¿I què es troben?
— De seguida arribem a la conclusió que aquest problema complex té tres eixos: la salut, la garantia del vot i la legitimitat democràtica. Veiem com això està impactant en el protocol habitual i com l’hem d’anar adaptant. A partir d’aquí fem un primer gran esborrany al juliol en què introduïm canvis a l’octubre. D’aquí surten aquests cinc grans protocols, després aprovats pel Procicat, que he esmentat abans.
— Tots els partits ho van recolzar.
— Segurament l’esforç més gran que hem fet els últims 10 mesos ha sigut aconseguir que tots els partits estiguessin alineats, que hi hagués unanimitat en totes les decisions. Hi ha hagut alguns petits desacords en qüestions polítiques, però a la part tècnica no hi va haver cap desacord mai. El 15 de gener tots estàvem d’acord a retardar les eleccions, diferíem en la data, però va ser l’únic desacord.
— ¿Va ser un error fer-les el dia 14 de febrer?
— No. Jo crec que, tal com van ser, es proven les dues tesis. D’una banda, la tesi que des del punt de vista organitzatiu es podien fer: hi van votar tres milions de persones i va ser segur. Però també vam tenir una abstenció de 24 punts més que altres anys, per sota dels mínims històrics. Vam tenir uns problemes enormes per constituir les meses. Això no hauria passat si haguessin sigut a finals de maig. Ara tenim un forat pressupostari afegit al que ja teníem de fins a set
«En cap moment vam pensar a excloure els positius. Per això volíem ajornar els comicis, perquè hi havia risc d’una alta abstenció dels confinats» «Hem tensionat la sanitat d’una manera bestial. Els CAPs ja no podien més i els hem obligat a fer més tests. Al maig hauria sigut més fàcil» «Ens preocupava enviar a la gent el missatge contradictori que anés a votar quan alhora li estem demanant que es quedi a casa»
milions que prové dels extres de seguretat –policies– i de mesures sanitàries.
— ¿Quants tests van fer?
— Aquest és un altre petit fracàs per forçar les eleccions el 14-F. N’havíem de fer 80.000 i vam arribar a una mica més de la meitat. Hem tensat el sistema sanitari d’una manera bestial. Els CAP ja no podien més i els hem obligat a realitzar aquests 40.000 tests als membres de les meses. Les eleccions van ser segures, però el disbarat de forçar-les el pagarem molt car. No podem repetir les eleccions d’aquí a tres mesos perquè el sistema no dona per a més.
—¿Per què no van fer aquests 80.000 tests d’antígens?
— Vam tenir unes 30.000 al·legacions. No teníem temps de convocar aquestes persones perquè diàriament canviaven. Va ser molt difícil arribar a tothom.
— ¿Per això unes altres eleccions serien fatals?
— Sí, i tant. Els qui assumirien el gran cost de la repetició són els ajuntaments. Tornar a mobilitzar tota la gent és una bogeria. A més, l’abstenció seria catastròfica, més gran que ara.
— ¿Com s’han gestionat les baixes de les meses?
— Ha sigut horrible [rialles]. Els ajuntaments fan els sortejos, els ciutadans fan al·legacions que van a la junta electoral de zona i la Junta Electoral Central (JEC) resol i torna la pilota als ajuntaments. Preveient que hi hauria moltes al·legacions –vam arribar al 30%–, vam començar a idear altres plans. Un va ser generar el consens entre les juntes electorals que, si es necessitaven recanvis, no podria ser la gent gran. Elegir els membres de les meses que quedessin lliures segurament era la millor opció. Però l’Administració no pot fer una proposta formal, sinó que ha de sortir de les juntes. Així que aquí hi va haver molta feina de diplomàcia.n