Economia sospesa allargar la moratòria dels concursos de creditors
> La iniciativa pretén donar temps per desplegar les ajudes directes a empreses i aprovar la reforma de la llei concursal La CEOE i la banca ho han demanat i el Banc d’Espanya ho recolza >
El Govern està sospesant ampliar la moratòria dels concursos de creditors forçosos més enllà del 14 de març, segons confirmen diverses fonts a aquest diari. La mesura, reclamada per la patronal CEOE i per la banca i avalada pel Banc d’Espanya, buscaria evitar una onada de suspensions de pagaments d’empreses a partir d’aquesta data que faci caure companyies viables amb problemes puntuals a causa de la pandèmia, a les quals es vol recolzar, i firmes estructuralment inviables o zombis.
Es tractaria de donar temps per desplegar dues de les iniciatives que ultima l’Executiu: d’una banda, el nou marc de suport a empreses amb reestructuracions dels crèdits avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i ajudes directes, que aspira a aprovar al març amb el vistiplau de la Comissió Europea, i d’una altra la reforma de la llei concursal per agilitzar aquests processos i evitar que provoquin la desaparició de la majoria de companyies.
Voluntari
El Govern central i el sector financer segueixen enfrontats per les possibles quitacions en els crèdits amb aval ICO
Normalment, les empreses estan obligades a instar el seu concurs de creditors voluntari en els dos mesos posteriors d’haver caigut en insolvència, és a dir, quan fa tres mesos que no paguen impostos, contribucions a la Seguretat Social o salaris. També ho poden reclamar els creditors (concurs necessari). La primavera passada, el Govern va donar llum verda a la suspensió del deure de sol·licitar la declaració de concurs i a la de l’obligació del jutge d’admetre a tràmit les sol·licituds de concurs pels creditors. La mesura, prorrogada al novembre fins al pròxim 14 de març, implica que l’inici dels concursos depèn ara bàsicament de la voluntat de les empreses.
«Hem d’analitzar si és convenient allargar-lo o si pot suposar més grau d’incertesa respecte a la situació de les empreses. Les pròximes setmanes, en paral·lel amb aquest treball tècnic de recolzament a la solvència empresarial, haurem de prendre decisions en aquest sentit. Però la prioritat no ha de ser retardar el desencadenament dels processos concursals. El que hem d’evitar és que les empreses arribin a aquesta situació. El nostre èmfasi i prioritat en aquests moments és veure quins instruments ens poden permetre reforçar la solvència de les empreses que tenen viabilitat a mitjà termini, aquelles que eren solvents però el desequilibri patrimonial de les quals ve generat per la situació extraordinària i transitòria de la pandèmia», va apuntar la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, en un acte del Cercle d’Economia la setmana passada.
El Govern encara no s’ha compromès a ampliar la moratòria, però ha transmès als seus interlocutors que s’està plantejant seriosament fer-ho, segons asseguren fonts empresarials i bancàries. La mesura té una doble cara. La negativa, com va destacar el Banc d’Espanya el novembre passat, és que implica la supervivència d’empreses zombis, fet que «redueix els beneficis de la resta de les empreses i disminueix la inversió i el creixement de l’ocupació».
A més, s’acumularan els casos d’insolvència quan finalment s’aixequi la moratòria (els jutjats mercantils ja s’estan preparant per a una allau) i les esmentades companyies hauran tingut més temps per consumir els seus recursos i, per tant, en quedaran menys per saldar els seus deutes durant el concurs.
La cara positiva, que és la prioritària, és que donarà més temps perquè les empreses viables en dificultats rebin el recolzament públic que es prepara i per incorporar a la legislació espanyola una directiva europea que busca millorar els concursos de creditors.
Grans diferències
En el primer d’aquests camps, les posicions del Govern i els bancs per crear un marc de reestructuració dels crèdits ICO continuen molt allunyades. L’Executiu vol impulsar quitacions en aquests préstecs amb una pèrdua que es reparteixi equitativament entre l’Estat i la banca (l’aval públic en cobreix entre el 70% i el 80%). «Està clar que en aquesta nova fase és imprescindible que els bancs continuïn sent part de la solució», va comentar Calviño dilluns.
L’Executiu entén que els bancs s’estan beneficiant d’aquests crèdits (tenen un tipus mitjà d’entorn del 2% que suposa per al sector uns ingressos anuals d’entre 2.500 i 3.000 euros a l’any) i vol enviar el missatge polític que assumiran part del seu cost. Però les entitats argumenten que es penalitzaria les companyies sense crèdits ICO (suposen entre el 20% i el 25% dels préstecs empresarials totals), reclamen poder decidir cas a cas si convé o no concedir una quitació de la seva part del crèdit i insten a aprovar ajudes directes.