Biden torna els Estats Units a la via del multilateralisme
> Obre la porta a reprendre el diàleg nuclear amb l’Iran, torna a l’Acord del Clima de París i renova els llaços amb Europa i l’OTAN
Després d’un primer mes a la Casa Blanca dedicat sobretot a encarrilar les accions de la seva Administració per lidiar amb els majors reptes interns dels Estats Units, dominats per la urgent lluita contra la crisi sanitària i econòmica de la pandèmia de coronavirus, Joe Biden va tornar ahir el focus cap a la política exterior. Va ser un dia de reunions i paraules però també d’accions. El demòcrata va confirmar la seva ruptura amb la política aïllacionista de l’Amèrica primer del seu predecessor i reprèn, com va prometre en campanya, el compromís amb el multilateralisme.
El discurs que va oferir virtualment des de la Casa Blanca en la Conferència de Munic va aglutinar el missatge de Biden («Amèrica ha tornat») així com la promesa de rehabilitar les relacions transatlàntiques que va dir «posades a prova i tensades» per Donald Trump. La intervenció li va servir també per recórrer no només la filosofia i la meta que guiaran la seva diplomàcia («recuperar» per als EUA la «posició de lideratge de confiança»), sinó també algunes de les accions clau de les últimes hores.
L’Iran
Una d’aquestes accions especialment significatives va arribar dijous, quan l’Administració Biden va obrir la porta formalment a reprendre el diàleg amb l’Iran i ahir el mandatari va confirmar que el seu país està «preparat per tornar a participar en negociacions del P5+1 sobre el programa nuclear» de Teheran. Tota una declaració d’intencions, sense deixar de recordar a l’Iran que ha de complir l’acord però, també, un repte monumental.
De moment l’oferta arrenca amb problemes. Ahir el ministre d’Exteriors iranià, Mohammad Javad Zarif, va insistir en l’exigència que s’aixequin «totes les sancions imposades, reimposades o reetiquetades per Trump» com a condició indispensable per «revertir» el que ells defineixen com a «mesures correctives», que són incompliments del pacte com enriquir urani per sobre del percentatge permès o sobrepassar el límit d’emmagatzemament d’aquest material. I una nova violació dels termes de l’acord podria arribar si Teheran compleix la seva amenaça de restringir l’accés als inspectors de l’ONU a partir de la setmana que ve.
Canvi climàtic
Una altra de les accions formalitzades per Biden ahir, quan va participar virtualment en la seva primera reunió del G-7 com a president, va ser el retorn a l’Acord del Clima de París, anul·lant la sortida que Trump va posar en marxa el 2017 i que s’havia oficialitzat el 4 de novembre passat.
«El món no pot retardar més o fer el mínim per lidiar amb el canvi climàtic», va dir el demòcrata, l’Administració del qual va prometre també tornar el paper central de la ciència a les seves polítiques i a la seva diplomàcia.
Rússia i la Xina
Va ser el discurs de Biden davant la Conferència de Seguretat de Munic on amb més detall es van exposar les línies mestres de la seva política exterior. Aquí va cridar els europeus a preparar-se juntament amb els EUA «per a una competició estratègica de llarg termini amb la Xina». I tot i que sense deixar d’utilitzar paraules dures per denunciar «abusos econòmics i coerció» del Govern de Pequín, la seva més contundent crítica va ser per a Rússia i per a Vladímir Putin, de qui va dir «busca debilitar el projecte europeu» i l’aliança de l’OTAN i «vol minar la unitat transatlàntica».
Igual que la setmana passada, després de l’absolució de Trump en el seu segon impeachment, Biden advertia als nord-americans sobre com és de «fràgil» la democràcia, ahir va estendre l’advertència de manera global. «En massa llocs, incloent a Europa i als EUA, el progrés democràtic està sota atac», va afirmar Biden, que va parlar d’un «punt d’inflexió».