Revitalització de l’OTAN
Els Estats Units, sota la presidència de Biden, prometen consultar, decidir i actuar conjuntament amb els seus aliats europeus. L’Aliança Atlàntica ajorna la seva decisió sobre la retirada de tropes de l’Afganistan perquè els talibans incompleixen l’acord
El Consell de Ministres de Defensa de l’OTAN del 17 i 18 de febrer, malgrat l’inconvenient d’haverse celebrat per videoconferència, simbolitza el primer pas per revitalitzar la cooperació politicomilitar entre els Estats Units i Europa, després dels conflictius anys de Donald Trump. El nou secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, va reafirmar el sòlid compromís dels Estats Units amb l’OTAN i la defensa mútua collectiva i la determinació del president Joe Biden de consultar, decidir i actuar conjuntament amb els seus aliats europeus.
El consell va donar també un impuls al nou Concepte Estratègic de l’OTAN, que incorpora els reptes globals actuals, com el creixent poder de la Xina, la defensa contundent de Rússia dels seus interessos i els impactes sociopolítics i de seguretat que tindrà l’empitjorament climàtic. El nou Concepte Estratègic s’ha d’adoptar aquest any, tot i que la visió europea sobre la Xina i Rússia difereix de la nord-americana.
Els ministres van eludir els temes difícils, com els conflictes amb Turquia (desplegament del sistema rus de míssils antiaeris S-400 incompatible amb l’OTAN, tensions amb Grècia i França, obstaculització de decisions de defensa a Europa). L’Aliança també continua sense abordar la deriva autoritària d’alguns dels seus membres (Turquia, Hongria, Polònia), que un informe intern considera una amenaça per a la unitat, la cohesió i seguretat de l’OTAN, en especial ara que afronta el desafiament ideològic dels règims autoritaris de la Xina i Rússia. Si l’OTAN no corregeix l’autoritarisme d’aquests membres corre el risc de tornar-se «disfuncional i irrellevant», adverteix Yascha Mounk, professor de la Universitat Johns Hopkins.
Els EUA basteixen ponts
Austin, com ja va anticipar en una tribuna a The Washington Post, va remarcar que «els EUA no es retiren d’Europa» i que tornarà a ser «un bon company d’equip». La retirada de tropes nord-americanes d’Alemanya, anunciada per Trump l’any passat, ha sigut suspesa i Austin va assegurar que qualsevol decisió futura «s’adoptarà en estreta consulta amb els aliats».
Els EUA van aprofitar la reunió per seguir reclamant als europeus –més cortesament que Trump– que continuïn augmentant les seves despeses de defensa fins a assolir com a mínim el 2% del producte interior brut (PIB), com va recordar a la cimera atlàntica de Gal·les el 2014 sota la presidència de Barack Obama.
El 2020, només els Estats Units, França, el Regne Unit, Noruega, Grècia, Polònia, Romania, Lituània, Letònia i Estònia van complir aquest objectiu, segons l’OTAN. Molts dels 19 membres restants seguien lluny de l’objectiu, com Espanya (1,16%), Alemanya (1,57%), Itàlia (1,43%), Holanda (1,48%), Bèlgica (1,10%) i Dinamarca (1,47%).
Per reforçar la capacitat militar de l’OTAN i un repartiment de l’esforç més equilibrat, el seu secretari general, Jens Stoltenberg, va proposar un finançament col·lectiu de les missions militars, com els grups de combat desplegats per reforçar el flanc oriental després de l’annexió russa de Crimea i la seva intervenció en la Guerra Civil ucraïnesa i les patrulles aeronavals als mars Bàltic, Mediterrani i Negre.
Actualment, el país que contribueix a aquestes missions amb tropes, avions i vaixells, assumeix la major part del seu cost. Stoltenberg va defensar que un finançament col·lectiu afavoriria la participació dels aliats en aquestes operacions i reforçaria la cohesió i la unitat política de l’Aliança.
La retirada de l’Afganistan
La retirada de les forces de l’OTAN de l’Afganistan serà el primer test sobre l’anunciada voluntat de l’Administració Biden d’actuar de comú acord amb els seus aliats europeus. El Consell de Ministres de Defensa va ajornar la decisió sobre la retirada, prevista per a l’1 de maig en l’acord promogut per Trump amb els talibans. Els ministres van assenyalar que no es compleixen les condicions de l’acord de pau, ja que els talibans continuen els seus atacs i la seva cooperació amb els grups terroristes islamistes.
Actualment, els 2.500 soldats nord-americans són una minoria del contingent de 10.000 efectius de l’OTAN a l’Afganistan. Soltenberg va insistir que perquè es pugui produir la retirada ha d’existir un acord de pau durador que garanteixi que l’Afganistan no torni a convertir-se en un refugi per als grups terroristes, on puguin organitzar atacs contra els països de l’OTAN.
Stoltenberg i Washington silencien que els talibans són ara tan forts gràcies a 15 anys de suport militar del Pakistan, un país teòricament aliat dels EUA i l’OTAN, com recordava aquesta setmana ForeignPolicy.