ERC s’ha fet gran
El desafiament que té Esquerra és deixar de ser un satèl·lit i ser capaç de fixar l’òrbita. Junts li posarà les coses molt difícils, però s’hi avindrà perquè quan deixes el poder és difícil tornar
És possible que el Govern independentista es trenqui durant la legislatura: és llavors quan el partit d’Aragonès se sentiria legitimat per canviar d’aliat
La idea que les eleccions catalanes del 14 de febrer no han canviat res en l’escenari polític català no és una bona anàlisi del que ha passat. Les coses han canviat. I, segons el meu parer, per bé. Ara bé, els efectes d’aquest canvi no els veurem d’avui per demà. A una vida política tan convulsada i plural com la catalana no se li poden demanar girs de 180 graus. El gir serà com el d’un transatlàntic, que per canviar de rumb necessita un ampli radi de gir. Veurem canvis graduals, en molts casos imperceptibles als ulls d’analistes atribolats o poc familiaritzats amb la vida civil i política catalana.
¿En què em baso per dir que alguna cosa ha canviat el 14-F? Per no cansar-lo, assenyalaré només tres coses. La primera és l’elevadíssima abstenció, que, més enllà de la pandèmia i el clima, reflecteix cansament i desconcert, especialment en els votants independentistes. La segona és que ERC ha guanyat la primogenitura en el món independentista. La tercera és que s’ha produït un canvi també en la primogenitura del món constitucionalista, amb la substitució de Ciutadans pel PSC.
El relleu de Ciutadans pel PSC significarà un canvi important en la vida política catalana, tant en la parlamentària com en la governamental. Ciutadans va exercir un paper fonamental en les eleccions del 2017 servint de fre a l’unilateralisme en el moment en què aquest amenaçava de provocar una fractura civil entre catalans. Cal agrair-li aquest paper. Però com passa en un automòbil, en què el pedal del fre no es pot utilitzar també com a accelerador, ara molts votants que el 2017 van donar suport a Ciutadans per frenar l’independentisme han donat el seu vot al PSC per accelerar el diàleg i la concòrdia entre catalans.
D’altra banda, ERC ha guanyat la primogenitura a Junts dins de la família independentista. I no ho ha fet a l’estil d’Esaú amb el seu germà Jacob, per un plat de llenties, segons explica la Bíblia, sinó en bon combat electoral. Però ara haurà de demostrar que sap gestionar-la. No ho tindrà fàcil. Potser pot sentir vertigen.
Fins ara, ERC era com un planeta sense òrbita pròpia. Les seves posicions polítiques estaven influïdes per la força de gravetat que sobre ell exercia Junts, l’altre gran planeta de la galàxia independentista. I també pels cometes que formen la CUP, l’ANC i Òmnium. Ara ha de demostrar que és capaç de fixar òrbita pròpia, i fer que els altres planetes i cometes del sistema sentin la seva força de gravetat. Aquesta serà la primera prova per saber si ERC s’ha fet més gran.
El desafiament que té ERC és ser capaç de ser qui fixi l’òrbita. Junts li posarà les coses molt difícils, començant amb la formació de la mesa i l’elecció de la presidència del Parlament. Però si ERC sap jugar la seva nova posició, Junts s’hi avindrà. És fàcil comprendre per què. La gent de Junts sap que quan deixes el poder difícilment hi tornes. Sense el poder, es diluiria en petits regnes de taifes.
Des de l’aritmètica parlamentària, ERC té dues opcions per formar govern. Una d’esquerres, amb En Comú Podem i el PSC. Una altra d’independentista, amb Junts i la CUP. Aquells que desitgen veure un gir ràpid fan càbales sobre la primera opció, en les seves diferents variants parlamentàries. És una il·lusió. En la vida tot és possible, però no tot és igualment probable. ERC formarà Govern amb Junts i la CUP. Tot i que els seus dirigents volguessin optar per l’altra opció, els seus votants no l’hi permetrien.
És possible que a mesura que avanci la legislatura aquest Govern independentista pugui arribar a trencar-se per les exigències o maniobres de Junts o la CUP. Seria en aquell moment quan ERC podria arribar a sentir-se legitimada per contemplar un canvi d’aliats. El seu avantatge és que ara sap que, en aquest cas, podria arribar a acords de país amb el PSC.
Naturalment, una cosa és estar al Govern i una altra governar realment. Després d’anys de desgovern, aquest serà el test definitiu per veure si ERC s’ha fet més gran. Un primer senyal serà veure qui nomenarà tots els membres del Govern, si serà el president o els vindran imposats pels seus socis.
n