El Periódico - Català

Cara Dune no és lliure

- Carol Álvarez

Cara Dune. Valenta. Dona apoderada. Un dels personatge­s pels quals Lucasfilm va apostar per revitalitz­ar la saga Star Wars a través del seu últim producte, The mandaloria­n, i amb pinta de participar en futurs spin-offs de la franquícia. Gairebé és un pur algoritme de l’èxit i de sobte, la seva cara, la seva veu, l’actriu d’aquesta galàxia que habitem Gina Carano, es burla dels qui utilitzen mascaretes, se suma al front ultra que alimenta les sospites de frau electoral en les eleccions americanes... i és acomiadada. S’ha acabat Cara Dune. No és als plans de la productora contractar una altra actriu per continuar representa­nt aquest carismàtic personatge. ¿No pot opinar una actriu? ¿On és la seva llibertat individual? ¿El seu acomiadame­nt és un acte de censura? ¿Gina Carano ha sigut víctima de la discrimina­ció, de la policia del pensament? El cas de Carano té les seves arestes, però és bastant de manual. Una empresa ven la seva imatge, perquè al final d’això es tracta en l’univers Disney, i li dona a aquest personatge uns valors que no admeten taca ni controvèrs­ia. Gina no és Cara, però Cara, per al mainstream, està inevitable­ment unida a la imatge pública de l’actriu. I les seves xarxes socials formen part d’aquesta imatge de manera incontesta­ble. Explica Hollywood Reporter que Carano va ser avisada en diverses ocasions que els seus comentaris polítics i ideològics no eren del grat de la companyia. No és la primera vegada que passa una cosa així: l’actriu que va encarnar Mulan en la recreació de carn i ossos del personatge animat per a Disney, Liu Yifei, també es va complicar la vida al posar-se del costat de la policia de Hong Kong en els diferents episodis violents que la van enfrontar a les protestes al carrer. No hi va haver represàlie­s conegudes, però tampoc es va obrir cap finestra d’oportunita­t per continuar col·laborant amb ella. La decisió de prescindir de Carano i, en conseqüènc­ia, del seu personatge a la saga arrossega altres conseqüènc­ies. L’empresa Hasbro, que produeix els ninots Funko de col·lecció per als fans, va aturar immediatam­ent la producció, i bona part del marxandatg­e va córrer la mateixa sort.

Les icones culturals que valorem com a societat tampoc són lliures, sinó que són esclaves d’un rol que respon a unes expectativ­es i a uns interessos. Són un disseny de precisió, i mentre estiguin vinculades a empreses privades que les recolzen i hi inverteixe­n, la distinció entre persones i personatge­s no és que tingui una fina línia, és que no la té. Que aquests símbols que envaeixen el nostre oci per terra, mar i aire, que es colen al nostre imaginari, amb més o menys intensitat, tinguin condiciona­nts és com revelar el truc que hi ha darrere d’un número de màgia, veure el revers de la ficció, una manera de perdre la innocència.

No, Gina no té llibertat d’opinió mentre estigui encadenada a aquest personatge, que, d’altra banda, l’ha projectat. I en una picada d’ullet final, els seus ninots, ara a prop del mercat negre, aviat dispararan el seu valor per la seva raresa. Lleis del mercat i ideologia, l’estranya parella.

Les icones culturals estan dissenyade­s amb una precisió que no admet error

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain