Pasternak i l’actualitat visionària
Cada febrer ens recorda la figura del poeta i novel·lista rus autor d’‘El doctor Jivago’
Com cada febrer, amb l’aniversari del seu naixement, també aquest any s’ha recordat la figura de Borís Pasternak, el poeta i novel·lista rus mort el 1960 que va deixar a la posteritat, entre altres obres, El doctor Jivago, una emocionant i corpulenta història de frustració i desenganys que arrenca a la Rússia presoviètica i s’estén fins a la Segona Guerra Mundial.
L’edició príncep va aparèixer a Itàlia el 1957. A petició de Moscou, l’autor va mirar d’evitar la publicació del manuscrit que ell mateix havia exportat il·legalment, però l’editor no va accedir a la seva demanda. S’ha escrit molt sobre la participació de la CIA en la difusió del llibre, que de seguida es va traduir a diferents llengües i es va convertir en una eina de propaganda contra el comunisme durant la Guerra Freda. Guardonat amb el premi Nobel el 1958, l’autor no va poder acudir a retirar-lo. Anys després, quan el comunisme va desaparèixer, va ser entregat al seu fill.
En aquells anys hi va haver un gran debat sobre la qualitat literària de l’obra, però l’important és el contingut, que també es va discutir amb passió, sobretot en cercles comunistes. Els seus biògrafs expliquen que en una ocasió es va advertir Stalin contra Pasternak, però el gran líder va respondre que era millor deixar-lo en pau ja que era un ingenu que no constituïa cap perill. Això va ser bastant abans de la publicació d’El doctor Jivago.
Deslliurat de les purgues
Pasternak va néixer en una família jueva en procés d’assimilació. Una de les seves cuidadores va batejar el nen, un acte que l’escriptor sempre va recordar amb simpatia, qualificant-lo de «font d’inspiració rara i excepcional». Va estudiar filosofia a Alemanya i va traduir Shakespeare, Goethe i els poetes georgians que admirava Stalin, cosa que sembla que va ajudar Stalin a tenir-lo en bon concepte i potser per això es va deslliurar de les purgues.
El doctor Jivago retrata el sagnant fracàs de la revolució i la desil·lusió del comunisme, malgrat que, a diferència de la major part de la seva família, que va emigrar amb la revolució, Pasternak va ser partidari dels bolxevics i es va quedar al país. Els intel·lectuals i lectors occidentals que criticaven la Unió Soviètica van interpretar el llibre com a mirall d’una societat equivocada i plena d’atrocitats i injustícies que va voler emancipar-se de l’antic règim i va acabar sucumbint a la bogeria. La misèria, la gana i el fred van ser els denominadors comuns de la postrevolució. Faltava el pa fins al punt que els rosegons es van convertir en moneda corrent que servia per comprar i vendre.
Els occidentals crítics amb l’URSS van interpretar el llibre com el mirall d’una societat equivocada
El mateix protagonista es veu obligat a robar un feix de llenya per poder escalfar la seva família en meitat de l’hivern rus.
La terrible fotografia descriu fàbriques tancades, treballadors aturats i sense perspectives d’ocupació, assassins que apareixen pertot arreu i execucions d’oponents i traïdors tant per part dels bolxevics com dels seus rivals. La devastació regna a tot arreu i els incendis es propaguen per ciutats, pobles, granges i fins i tot trens enfonsats a la neu. El protagonista, que ha sigut testimoni de l’enfonsament de la revolució, es declara partidari d’un canvi pacífic i guiat per valors humans que acabi amb el sofriment. «Vaig ser un revolucionari entusiasta, però la meditació em fa pensar que res es pot obtenir mitjançant la força bruta», diu.
En cercles sionistes la figura del protagonista, Yuri Zhivago, i la novel·la en general, va caure com una llosa. El fundador d’Israel, David Ben Gurion, la va considerar «menyspreable». Una cita que la novel·la atribueix a un personatge jueu convertit al cristianisme que s’estranya que els altres jueus no facin el mateix, diu: «Els líders intel·lectuals del poble jueu no es desentenen d’aquest exèrcit que eternament lluita i és massacrat, ni els diuen: ‘Ja n’hi ha prou. Pareu ja. Renuncieu a la vostra identitat. Disperseu-vos. Estigueu amb els altres’».
Els tres últims anys de la seva vida, és a dir des de la publicació d’El doctor Jivago, Pasternak va ser denunciat i repudiat pels intel·lectuals soviètics. Va morir de càncer de pulmó el maig del 1960. Finalment, el 1988, el règim va autoritzar la publicació de l’original rus de la novel·la i l’any següent, o sigui 30 anys després, va permetre que el seu fill recollís el Nobel.
Pn