Enviï’ns les seves cartes, suggeriments i comentaris sobre l’actualitat i EL PERIÓDICO. Escanegi el QR.

L’altre dia se’m va escapar un somriure quan un senyor va sentenciar una passatgera amb qui viatjava a l’autobús. Li va dir, literalment: «senyora, vostè es mereix que la retratin». M’explico. No érem gaires a l’autobús, era el 27. Era un dia laborable cap a mig matí. Però, tot i que érem pocs, allò era un escàndol. Una passatgera de mitjana edat anava parlant a plens pulmons de temes absolutament trivials amb la seva família, com per exemple què faria de dinar, quins productes d’oferta hi havia al súper i la discussió que hauria pogut tenir amb la veïna del cinquè. No parava, tot i que li dirigissis mirades intimidadores, feia com que si la cosa no anés amb ella, no ho captava. Fins que un altre viatger no va poder aguantar més i li va dir que estava prohibit parlar al transport públic a causa de la Covid-19. La senyora, amb un total desvergonyiment, que ara està molt de moda, en lloc de disculpar-se va al·legar que feia una trucada a un familiar que estava a urgències. Amb tot el morro, va i s’atreveix a dir aquesta bola.

És una tortura anar escoltant converses que no interessen de gent estranya a qui no coneixes de res. Una urgència és una urgència, però hi ha converses que són per passar el temps, perquè ens avorrim. I després anem i paguem retirs per aprendre a estar conscients, un concepte que ara es porta molt, quan tota la vida ha sigut estar pel que has d’estar. El posar punt al que fas, com diria la meva àvia, que tenia molt sentit comú. En aquell moment, estar pel que has d’estar és pensar que estàs compartint un espai amb altres persones. Ja no es tracta de demanar que la gent mediti al tren o a l’autobús, cosa que no estaria malament, sinó, com a mínim, que no envaeixi la intimitat dels passatgers amb el seu soroll. Vivim en una societat adolescent en la qual ja no sé quins drets inventats ens pensem que tenim. Obligar els altres a haver d’escoltar la teva vida no és un dret, sinó una agressió als sentits, al de l’oïda en concret i al del mal gust en general.

n