Deu veïns es resisteixen a deixar La Escocesa sense una alternativa
Un total de 17 adults i 13 nens que residien a la ruïnosa fàbrica de Pere IV ja han sigut reallotjats. La resta continua vivint entre puntals a l’espera que l’ajuntament els doni una solució.
El Valerian s’acomiada de la que fins fa pocs dies va ser la seva veïna de manera afectuosa amb un «adeu, veïna». Fa dies que ell, la seva dona i la seva nena ja no resideixen a les vivendes de La Escocesa. Van ser reallotjats per l’Ajuntament de Barcelona, propietari dels terrenys, en un apartament al passeig de Colom, però s’han acostat fins a la plaça de Huertas Claveria per acompanyar la seva exveïna juntament amb els companys d’Ens Plantem, l’assemblea veïnal gràcies a la qual el Valerian i 16 adults i 13 nens més que vivien a l’antiga fàbrica del carrer de Pere IV, apuntalada i declarada en ruïnes, han sigut reallotjats. Malgrat la pressió veïnal, hi ha 10 persones que encara segueixen vivint als pisos de l’antiga fàbrica, per als quals no s’ha trobat alternativa.
La mobilització coincideix amb la cita de la dona als serveis socials del Poblenou per intentar trobarhi una solució. Després d’una hora de reunió, baixa igual que va pujar, o potser pitjor. «L’únic que em diuen és que em busqui un pis jo, i que ells m’ajudaran a pagar-lo, però ja he anat a veure 15 apartaments i amb una sola nòmina petita i sense aval ningú em lloga res», es desfoga desesperada. «No vull que em regalin res, només demano un pis social que pugui pagar», afegeix impotent. «No només no ens ofereixen res, sinó que ni tan sols han parat les obres del costat, que ens estan torturant. És inhumà que ens tinguin així, som persones», afegeix la jove, víctima de violència masclista, i per això prefereix no donar el seu nom.
Un any d’obres
La situació a les vivendes va empit- jorar radicalment quan van començar les obres al solar limítrof, al cor del 22@ fa un any. Quan excaven, la casa tremola, explica la dona. «És un risc, però no tinc on anar. Vam demanar a l’ajuntament que parés els treballs mentre quedin veïns, però ni això», segueix aquesta veïna, que treballa de nit en un sociosanitari, on guanya mil euros, insuficient per optar sola a un pis de renda lliure. «Jo no estic aquí per gust», repeteix la dona, que no té cap altra xarxa més en-llà dels joves d’Ens Plantem. «Em van operar d’un genoll, va sortir malament, i ningú va assumir responsabilitats. M’hauria de tornar a operar, però no puc agafar una altra vegada la baixa i perdre la feina», relata al carrer. És el mateix que li acaba d’explicar a la treballadora social, qui li insisteix que no pot oferir-li res més que l’ajuda al lloguer (d’un pis que no té). La dona, que també està pendent que li donin cita al SARA –el servei específic per a dones maltractades– va arribar a La Escocesa fa tres anys després de perdre una feina i per la falta d’alternatives, com la resta de veïns de l’espai encara ocupat. «Al principi, quan ens van dir que havíem de marxar perquè això queia, des de l’ajuntament es van comprometre que ens reallotjarien a tots en apartaments turístics buits –afegeix–, però al final a les persones que no tenim fills no ens reallotgen».
Ninots als balcons
Una altra de les persones que encara resideixen a La Escocesa –on han posat ninots als balcons perquè ningú s’oblidi de la seva presència– és el Radouan, un home de 33 anys que en fa tres que viu aquí. La solució que li ofereixen és la mateixa que la de la seva encara veïna. Que es busqui alguna cosa i l’ajudaran a pagar-ho. «Ens treuen de la que és casa nostra, no paren les obres que ens l’estan destrossant i ens diuen que ens busquem la vida nosaltres», resumeix la situació aquest home en la trentena, que, com la seva veïna, remarca que no li agradaria més que trobar alguna cosa, però que sense una feina estable és impossible. El jove d’origen marroquí va arribar a Barcelona amb 17 anys i des d’aleshores ha treballat de gairebé tot, sobretot en la restauració, sector actualment aturat per la Covid.
Durant la concentració a la porta dels serveis socials del Poblenou, la Carlota, hiperactiva activista veïnal i social, aprofita per fitxar el Radouan i un altre amic per a la Xarxa d’Aliments del Poblenou, proposta que els joves accepten encantats.
Ens Plantem adverteix que seguiran mobilitzant-se fins que tothom sigui reallotjat en una vivenda digna. Tots entenen que ja no es pot viure allà, però ningú que el consistori deixi aquestes persones al carrer en plena pandèmia.
Fonts municipals responen que «han treballat intensament per trobar una solució» als residents de La Escocesa, «cas per cas i buscant solucions segons les circumstàncies de cada nucli». Totes les famílies amb menors ja han sigut reallotjades i a sis adults sí que se’ls ha trobat una solució i estan pendents de reallotjament. Sobre els altres 10, el consistori s’enroca a dir que «no han acceptat l’acompanyament que se’ls oferia» i que segueix la mà estesa.
«Em diuen que busqui un pis i que m’ajudaran a pagar-lo, però ningú em lloga»
«Ni tan sols han parat l’obra del solar del costat. És inhumà, ens estan torturant»