Barcelona quadruplica les ajudes en alimentació per la crisi de la Covid
L’ajuntament va atendre l’any passat 88.375 persones, l’11% més respecte al 2019 i la xifra més alta registrada fins ara. El 32% dels usuaris mai havien necessitat suport.
La crisi sanitària i, sobretot social, que ha causat la pandèmia de la Covid-19 ha suposat un augment considerable dels ajuts proporcionats des dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, l’any passat es va marcar un registre històric en volum d’assistències, tant des del punt de vista de persones ateses –88.375, l’11% més respecte a les 79.575 que van necessitar recolzament l’any anterior– com des del punt de vista econòmic –el 2020 es van destinar 46,5 milions d’euros a recolzar els més vulnerables. Les dades encara són més crues si es té en compte que el 32% dels qui van haver d’acudir als serveis socials a partir del març (l’estat d’alarma es va decretar el 14 d’aquell mes) no ho havien fet mai o feia més d’un any que no havien tingut necessitat de fer-ho.
Per territoris, la radiografia deixa un volum més gran d’assistències als districtes de Nou Barris, Ciutat Vella i Sants amb 38.005, 36.187 i 32.595 actuacions, respectivament, ja que cada persona pot rebre més d’una ajuda. El total d’aquestes a la ciutat va arribar a la xifra de 251.460, un increment del 36,4% en relació amb les 184.344 atencions realitzades un any abans. A la cua de peticions figuren els districtes de Sarrià-Sant Gervasi (10.509) i Les Corts (8.839). Quant al perfil del sol·licitant, el 64% d’ells eren dones, tot i que durant el 2020 es va percebre un petit augment d’homes en situació de demanar ajuda, en relació amb exercicis anteriors. En aquest sentit, Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’ajuntament, afirma que «tots els processos de feminització de la pobresa queden en relleu amb les dades».
Les xifres les va despullar ahir Fuertes, no sense recordar que la precarietat ja existent abans de l’aparició de la pandèmia està íntimament relacionada amb l’augment de demandes d’ajuda i amb l’aparició d’aquest 32% de nous usuaris. Una precarietat, al seu judici, estretament vinculada amb «la falta d’una política clara de garantia d’ingressos», amb «tot el que té a veure amb l’accés a la vivenda», amb «totes les qüestions que incumbeixen a la baixa qualitat de l’ocupació» i amb «la situació d’irregularitat administrativa de moltes persones». Les males perspectives econòmiques i la dificultat per la qual estan passant els sectors on tradicionalment és més fàcil inserir laboralment els més vulnerables, restauració i hostaleria, tampoc auguren bones perspectives per a aquest any: «És previsible que la situació continuï sent molt difícil o que es vegi incrementada».
Dues necessitats bàsiques
Els ajuts en alimentació i vivenda són els que van concentrar la majoria de demandes. El primer va sumar 28.213 assistències per un valor de 6,4 milions d’euros,
Encapçalen la llista per districtes Nou Barris, Ciutat Vella i Sants, i la tanquen Sarrià i les Corts
tenint en compte que el 2019 van ser 7.736 ajuts per un import d’1,2 milions, l’augment representa el 433% quant a l’import i multiplica per quatre els ajuts concedits. «La qüestió de l’alimentació és un dels temes que ha emergit amb més cruesa durant la pandèmia», va assegurar Fuertes.
En vivenda es van destinar 24 milions, una pujada del 126% respecte al 2019. D’aquests, 19,8 milions corresponen al pagament d’allotjaments d’emergència en pensions, hostals i hotels. Els 4,2 milions restants es van invertir en 10.028 ajuts per cobrir despeses de lloguers. A l’exercici anterior, l’import destinat a vivenda va suposar 10,6 milions.