Tindersticks ‘Distractions’ Lucky Dog-City Slang
La campanya de
No treasure but hope, àlbum llançat el novembre del 2019, va ser rebentada per la pandèmia (tot i que a Barcelona vam arribar a temps d’acollir-la, fa un any al Palau), i Tindersticks combaten la calma absoluta amb una nova obra cuinada en vista de l’actual estat de les coses. Per això,
Distractions és un àlbum una mica estrany: presenta únicament set cançons, una de les quals és d’11 minuts, i n’inclou tres versions. Pur Tindersticks, igualment, i d’una manera potser més lliure, menys planificada, desenvolupant impulsos que esperaven torn des de feia temps.
Distractions arrenca fent-nos arquejar les celles amb aquella caixa de ritmes que apuntala la primera cançó, Man alone (can’t stop the fadin), camí d’un llarg viatge en el qual Tindersticks mostren la seva cara més arriscada: un matalàs amb teixits electrònics de tacte krautrock sobre el qual Stuart Staples
s’espavila amb la severitat d’un Ian Curtis i s’obre al tràngol repetitiu, compartint la seva sensació d’esvaïment en la foscor. Tot això, molt Covid-19, transmissor de desconcert i caiguda lliure.
Amb sensual nocturnitat
Paisatges més reconeixibles estan per venir, i evitant sempre la singladura lineal. Hi ha notoris canvis de to entre la miniatura amb aura espiritual d’I imagine you, de cant amb prou feines xiuxiuejat, i els contorns soul d’A man needs a maid, amb eco vocal femení. Versió de la cançó de Neil Young original de Harvest (1972), molt transformada, més nocturna i sensual, que creix sobre un esvelt groove. Feia anys que Tindersticks sospesaven adaptar aquesta peça, igual com la bonica i poc coneguda The lady with the braid, de Dory Previn (del seu segon àlbum, de 1971), adaptada amb guant de seda.