El ‘Cant de la Sibil·la’, de l’edat mitjana a l’era digital
Un documental gravat a la catedral de Barcelona posa en relleu el ritu d’origen medieval protagonitzat per l’anunciadora de l’apocalipsi.
Fa segles el Cant de la Sibil·la recordava als cristians la inevitable apocalipsi, el dia 24 de desembre. La Sibil·la, personatge femení vestit a l’antiga amb riques vestidures i espasa alçada, apareix des del 2009 a la catedral de Barcelona. Ara ja no és necessari acudir a aquesta cita per disfrutar-lo. La singularitat d’aquest drama religiós i cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa ha sigut gravat en un documental amb imatges espectaculars. Impulsat per la productora Akerblom Studio i dirigit per Marc Castañé, capta tota la màgia d’aquest ritu renascut a Catalunya al segle XIX gràcies a l’ímpetu d’alguns folkloristes.
El 2010, la UNESCO el va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El documental realitzat amb el recolzament de la Generalitat portarà aquesta tradició més enllà dels murs del temple. La seva estrena està prevista en el marc d’algun festival de cine; l’In-Edit de Barcelona està en el punt de mira però no es descarten altres cites internacionals. «Estem valorant opcions», va assenyalar Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular de la Generalitat. La seva presentació ahir a la Filmoteca en un passi privat al qual van acudir els protagonistes, va acabar amb entusiastes aplaudiments.
El film, d’una hora de durada, combina la música amb explicacions dels protagonistes, com l’organista Juan de la Rubia, que obre i tanca el documental. Sorprèn la qualitat de les imatges i del so. ¡I això que es va gravar en només dos dies! «No disposàvem de més temps», lamenta Castañé. Si d’alguna cosa està satisfet és d’haver pogut utilitzar un dron dins del temple per captar plans singulars. «La catedral és com un instrument més i el dron permet seguir l’eco de la música en aquest increïble espai. Vam gravar vídeo i àudio alhora. El més complicat ha sigut sincronitzar les diferents preses», afegeix.
Viatge a una altra època
Aquesta cerimònia és un viatge en el temps, protagonitzat pel sòlid Cor Francesc Valls que dirigeix Pere Lluís Biosca i la mezzosoprano Mariona Llobera, imponent com Sibil.la, transformada en aquesta figura mitològica que canta en català antic vestida amb uns robes blanques amb detalls daurats i ornaments de perles inspirat en un model del segle XV. La seva partitura adverteix de tot el que està per venir mentre el cor li contesta sempre el mateix fins a la seva última intervenció. Des del 2010 cada any un compositor contemporani ofereix la seva visió de l’obra, respectant la lletra però canviant la música. El documental recull totes les versions, des de la primera de Jordi Cervelló, seguit entre altres per Bernat Vivancos, Joan Magrané i Marc Timón. I una peça de la compositora Mariona Vila inspirada en l’Evangeli de Sant Mateu que resignifica la primera part del Cant de la Sibil.la. «La catedral confereix profunditat, dona gairebé un aspecte etern a les veus», assegura Timón.