La nova modèstia del Barça
Dit amb el menor catastrofisme possible, el Sevilla i el París Saint-Germain van posar el voluntariós Barça al seu lloc. Dos bons equips ben fets ens van mostrar amb pocs dies de diferència la seva neta superioritat respecte a un altre a mig fer i sense recursos econòmics per accelerar el seu creixement. Val la pena acceptar-ho. No s'ha de posar el crit al cel, malgrat que el que anomenem Madrid encara s'alegrarà durant un temps pel que ens anirà passant.
Qui es pensava que el Barça d'aquest any podia optar a guanyar la Champions era un il·lús, tot i que –el futbol és el futbol– hi havia alguna petita probabilitat de classificar-se davant d'aquests bons però encara irregulars parisencs si coincidia un partit perfecte nostre amb un partit desmanegat seu. Però pel que es va veure al Camp Nou, el PSG de Pochettino i Mbappé, en un termini brevíssim de temps, entrarà en una etapa formidable d'èxits similar a la que ha deixat enrere el Barça. Em refereixo a la qualitat de la seva combinatòria, a la intensitat intel·ligent, a la capacitat de males nar al camp i a l'eficàcia a les àrees. Ja està al nivell del City de
Pep Guardiola, el Liverpool de
Klopp i el Bayern de Lewandowski. En aquell mateix termini de temps, si el Barça, en la seva nova modèstia estructural, continua treballant molt per encaixar unes peces i substituirne d'altres, aconseguirà armar un equip millor que l'actual, però quedarà encara bastant lluny de tornar als grans moments de glòria.
La Copa penja d’un fil
Es preveuen més moments durs per al barcelonisme abans que coses es redrecin de veritat. Li queden algunes possibilitats a la Copa, no gaires, si fa un partit perfecte al Camp Nou. És una pena que estigui pendent d'un fil ara que ja està eliminat l'onze amb més arguments per conquerir-la, l'Atlètic, i un Reial Madrid sempre lluitador i ben ajudat, però ara el Sevilla juga millor i a sobre té la renda que va aconseguir en el partit d'anada. A la Supercopa perduda davant l'Athletic i en les difícils victòries recents davant d'equips encara més fluixos, el Barça ha deixat constància que està millorant però que les se
ves il·lusions s'han de centrar més aviat en la temporada que ve, quan estiguin molt més quallats els gairebé màgics però encara tendres Pedri i Ansu Fati.
La continuïtat de Messi
Quan em referia a un horitzó immediat dur estava pensant que ningú s'ha de fer il·lusions sobre la continuïtat de Messi, que des que ha tornat a ser voluntariós ens alegra els partits, tot i que ja no arribi a tenir les forces imprescindibles per doblegar el PSG si els parisencs no fallen. Messi se n'anirà. Ens ho deia aquesta setmana amb la
A partir del juny no apadrinarà els nois que amb ell aprendrien més de pressa. Se n'anirà perquè aquí, a més de tenir difícil guanyar els pròxims campionats, tampoc tindrà un Barça capaç d'ajudarlo a aconseguir els grans premis individuals que potser encara estan el seu abast segons la samarreta que es posi.
També ens causarà dolor el comiat immediat que hauria de donar el club a gent que ens ha donat tant, com Piqué i Busquets, però l'aposta per la renovació ha de ser completa i implacable, si no quedarem encallats prolongant hores tèbies. I ves a saber si en la part que s'ha d'estructurar hi hauria de ser Griezmann. O si, tal com està el Barça, Dembélé decideix marxar quan s’acabi el seu contracte. O que la llei de la pela ens robi algun dels joves que ens il·lusionen.
A regar il·lusions
La directiva que surti de les urnes ha de recosir moltes coses, trobar diners, regar il·lusions i construir fonaments per evitar els nous riscos que amenacen un club que, de veritat de veritat, només té el valor sentimenmirada. tal d'una afició ferida a la qual ni tan sols li han deixat trepitjar l'estadi en l'etapa de la culminació de la descomposició. Però amb paciència, talent i aquesta afició es poden escurçar els terminis que ara ens separen d'una bona reconstrucció. Ningú ens la regalarà. Està a l'abast, però necessita molt encert i pocs sectarismes (rancors personals, atzagaiades polítiques, amnèsies futbolístiques deliberades). Començarà una final a camp contrari i amb molts Florentinos guiant el VAR i els seus similars. Però de la cohesió dels seguidors depèn que hi hagi o no partit.
Causarà dolor l’adeu immediat que hauria de donar el club a Busquets i a Piqué