Un pla per salvar el Barça
JAUME GIRÓ, RESPONSABLE ECONÒMIC de la candidatura de Joan Laporta, explica les claus per aconseguir la reconstrucció econòmica de l’entitat REVELA QUE HI HAURÀ seriosos problemes de liquiditat al maig
S'asseu en una lluminosa sala del seu despatx professional i desplega una voluminosa carpeta amb documents escampats sobre la taula. No té pressa Jaume Giró, el responsable econòmic de la candidatura de Joan Laporta. No mira el rellotge en cap moment durant l'hora de conversa que manté amb EL PERIÓDICO. Sap que s'apropa un escenari delicadíssim. El Barça no té diners, va diferir salaris de la plantilla (ha de pagar cada any 43 milions fins al 2025) i viu submergit en una crisi profunda. No obstant, envia, en tot moment, un missatge de confiança per «revertir», aquesta és la paraula que escull amb compte, aquells anys foscos en què el club ha entrat en una perillosa espiral, agreujada, a més, per la pandèmia.
Però «no tot és culpa» del coronavirus, afirma Giró. El Camp Nou, un màquina de generar diners (150 milions anuals), s'ha aturat bruscament. Té les portes tancades i ningú entra al museu, que està més solitari que mai, sense cap turista, i la caixa buida. El drama econòmic, segons el responsable de la candidatura de Laporta, va començar abans. ¿Quan? L'estiu del 2017, quan va rebre un taló de 222 milions per Neymar.
«Cal asseure’s amb els bancs»
«No tot és culpa de la pandèmia, tot i que nosaltres hem explicat amb dades que això ja ve d'abans. És el que els anglesos anomenen `la maledicció de la riquesa inesperada'». Quan s'estudien amb deteniment els comptes del Barça i es veu la sortida de Neymar al París SG per 222 milions, també veus que hi ha una directiva sense lideratge. Ell se'n va cobrant 30 milions i aquí hi ha un augment de sou a diversos jugadors. La massa salarial es dispara. Hi ha una frase de Warren Buffett, un filantrop inversor seguit per molta gent al món, que ho resumeix tot: «Quan baixa la marea, es veu qui s'estava banyant despullat». Explica que quan ve una
«Hem explicat amb dades que no tota la crisi és per culpa de la pandèmia. Ve d’abans. Va començar el 2017», diu
crisi es veu molt bé qui fa les coses bé i qui les fa malament. Parla de l'economia en general, però també es pot aplicar als clubs de futbol. Si la marea és alta, tot va bé i hi ha diners per a tothom, fins i tot pots permetre't endeutar-te. El 2017 comencen a aparèixer els problemes reals del Barça, que afloren després amb la Covid.
Hem estudiat els comptes del club des del 2015 fins ara i hem vist que alguns equips, com el Bayern Munic i el Madrid, ja tenien llavors menys deute que el Barça. A més, guardaven ingressos per emprendre obres d'inversió que havien de fer als seus estadis. Aquí, en canvi, es gastava tot el que s'ingressava. El Barça va entrar en un moment en què volia facturar 1.000 milions d'euros, volia ser el primer club mil milionari. La facturació puja, els beneficis baixen i el deute va pujant gairebé al mateix nivell que la facturació. El Barça perd 93 milions d'euros i el Madrid, en canvi, guanya 300.000 euros. Són pocs diners, però en guanya. Això indica que hi ha molta diferència.
Des del 2017 s'ha disparat la massa salarial. Passa de 330 milions a 650. I les amortitzacions dels jugadors, que solien estar entre els 50 i 60 milions, s'incrementa fins a 120. I aquest 2021 hem de pagar 186,6 milions. Les amortitzacions s'han de pagar sí o sí. Que ho sàpiguen els socis. El deute és de 1.173 milions. I si tens habilitat i mà esquerra prou pots asseure't amb els bancs i demanar que et retardin els pagaments. En el nostre pla de xoc, el primer de tot és la R de «refinançar» el deute. A més a més, aquests 730 milions a curt termini s'han de passar a llarg. Per això, és prioritari asseure's amb els bancs».
«Cal obtenir ‘diners nous’»
«Per començar, al maig no hi haurà liquiditat per pagar les nòmines. És important que la gent ho sàpiga. No tindrem liquiditat al Barça. Però no volem donar un missatge alarmista ni tremendista. Tot i que el que sí que és objectiu és que, si no fas res, no hi ha tresoreria per pagar factures. Quan arribi la nova directiva, esperem que siguem nosaltres amb el president Laporta, haurà de refinançar el deute, reduir despeses i restablir la tresoreria. Això vol dir que cal obtenir diners nous. Per a les empreses que estan en crisi hi ha dues vies: unes tanquen i d'altres es refinacien demanant diners nous.
Passar aquest deute a curt termini de 730 milions a llarg és una decisió que hem de compartir amb els bancs. Sempre explico que els bancs són els primers interessats en què una entitat com el Barça, que té molts actius i en una època de crisi com aquesta, funcioni. En aquests moments hi ha molt poca gent que inverteixi en projectes empresarials. ¿Això què vol dir? Que si hi ha poca inversió, hi ha molts diners. Molts diners disponibles. Quan hi ha eufòria econòmica tots inverteixen, tots gasten i el tipus d'interès dels diners puja. Quan sento que algun candidat diu que la situació és pitjor que abans, només puc comentar que és completament fals. Ara la situació és molt millor que quan el Barça va emetre els primers bons. Em preocupa que es digui això perquè potser es fa per enganyar el soci o perquè no es coneix la realitat. Quan diuen una cosa alarmista sobre els bons, els bancs també s'enfaden. No ho entenen i a sobre col·loquen el club en una situació més difícil per negociar.
Els bancs, a més, estan preocupats perquè no tenen ningú amb qui asseure's per negociar. Al juny, per exemple, hi ha un venciment del crèdit pont amb Goldman Sachs de 90 milions. Tenim amortitzacions de 186,6 milions que s'han de pagar sí o sí, la massa salarial disparada, que és gairebé un 75% del pressupost, i cal pagar el crèdit pont que es va demanar per construir l'Estadi Johan Cruyff.
Després, el crèdit de 825 milions firmat per l'anterior junta amb Goldman per a l'Espai Barça, però no està aprovat per l'assemblea de compromissaris, el màxim òrgan sobirà del club. Està firmat i hi ha uns compromisos que s'han d'assumir. ¿Com s'ha de pagar? Es torna el crèdit amb 50 milions anuals procedents de l'import incremental d'ingressos que es generin, previstos en una xifra teòrica de 150 milions anuals quan l'Espai Barça estigui en funcionament. L'acord amb Goldman Sachs és per 30 anys.
Una part la cobrarà Goldman directament i una altra seran dos bancs tradicionals de l'Estat que van acceptar una part de l'acord».
«És greu, però reversible»
«El Barça està vivint un moment que s'estudiarà als llibres d'història i, segurament, a les escoles de negocis. Fa molts mesos que no hi ha ningú al pont de comandament. Hi ha incertesa, no hi ha interlocutor, la situació es deteriora... Però no volem donar un missatge tremendista o alarmista. La situació és greu i delicada, però reversible. No admet comparació amb cap època contemporània del club. La foto és molt pitjor. La d'ara i la del que vindrà. La massa salarial i les amortitzacions són molt altes i els crèdits s'han d'anar pagant. A més, des del fitxatge de Braithwaite, el gener del 2020, es van incomplir els covenants, que són els pactes financers que se subscriuen amb les entitats que deixen els diners. A l'agost es van tornar a incomplir. I aquesta situació va obligar a demanar uns waivers o dispenses dels bancs, que fa necessari renegociar les condicions dels crèdits.
Però tenim clar el que s'ha de fer. ¡I com s'ha de fer! Cal aplicar el pla de xoc que hem preparat per fer sostenible el club. Fins ara, no ho és. En situacions així, cal fer l'estratègia de la mandíbula, com deia un conegut banquer. ¿Quina és? Baixar les despeses i pujar els ingressos. Laporta ens ha demanat, en una imatge molt catalana, sortir amb la maleta a buscar diners.
Nomenarem un director general que es dediqui únicament a captar ingressos. I es reduiran despeses sense fer cap desinversió estratègica per al club. Volem potenciar l'àrea de recursos humans del Barça. El talent no només ha de ser al camp, sinó també als despatxos. Quan hi ha un greu problema, el primer que has d'intentar és fer-lo petit i més manejable. Aleshores es gestiona millor des del coneixement i l'experiència de Laporta, que envia missatges de confiança. Els primers 100 dies seran claus per afrontar el pla de xoc. Es tracta d'un repte col·lectiu i personal. Si fem les coses bé i treballem molt, en dos anys veurem la llum».
Jaume Giró ÀREA ECONÒMICA LAPORTA «El Barça viu un moment que s’estudiarà als llibres d’història i a les escoles de negoci»
«Aquesta situació no té comparació en l’època contemporània. Però sabem què s’ha de fer»