Tito Rabat, el pilot que corre gratis
EL CAMPIÓ DE MOTO2 s’ha enrolat en el Mundial de Superbikes, després de deixar MotoGP, i només guanyarà els diners dels premis i el que li donin els seus patrocinadors personals
Tito Rabat és un paio molt curiós. Hi ha molt pocs campions del món de motociclisme com ell, poquíssims. Tito Rabat ha guanyat un dels títols més complicats que hi ha per la seva enorme igualtat, tant en l'aspecte tècnic com humà. Aconseguir el ceptre de Moto2 (2014) no va ser una empresa fàcil. Tito Rabat, la carrera, ressò, prestigi i imatge del qual han mancat sempre del soroll que ha envoltat molts altres campions –fins i tot pilots que ni van somiar en acostar-se a guanyar un títol com aquest i, no obstant, tenia millor premsa–, el va conquistar a base d'esforç, de sacrifici.
Quan tu et movies pel pàdoc del Mundial sempre senties la mateixa frase: «El Tito ho aconsegueix tot a base d’esforç, de molt d’entrenament, de repetició, de treballar més que ningú, d’entrenar-se més que els altres, d’obsessionar-se per ser el millor i/o intentar-ho». És a dir, tots, absolutament tots, consideraven que Rabat suplia amb treball, amb molt de treball, allò que els altres (o gairebé tots els altres) aconseguien amb una suma de do, passió, mitjans, mans, tacte, sensibilitat, acrobàcia, millor moto i una mica d'entrenament.
Viure al costat del circuit
Tito Rabat, tot, tot, fins i tot el títol del 2014 és fruit del treball, de l'entrenament. Fins fa molt poc, Rabat vivia en una caravana aparcada en un dels vorals del circuit d'Almeria. I vivia allà perquè es passava el dia entrenant-se. Ningú, mai, mai, ha treballat tant, tant, com Tito Rabat.
I, al final, han acabat acomiadant-lo de MotoGP. I ell se'n va anar sense queixar-se. Això sí, va jurar en veu alta: «mai més pagaré per córrer». I ho ha aconseguit, sí. També és cert que participarà en el Mundial de Superbikes amb una gran Ducati, una Panigale V4R de les bones, de l'equip satèl·lit Barni Racing Team... però no cobrarà ni un euro. Es jugarà la vida (aquestes motos també superen els 300 km/h) pels premis i pel que li donin pel casc i la granota, però el seu equip no li paga ni un euro.
«M’importa absolutament un rave no guanyar diners amb el meu contracte. Corro gratis, sí, però, almenys, no he de posar-hi diners. Crec en mi i, per tant, em guanyaré bé la vida amb els premis que rebi, n’estic segur, tot i que no serà fàcil. Bé, per a mi mai ho ha sigut». Rabat està content amb el que té. «Ja no penso en el passat, no val la pena. Soc feliç. Als meus 31 anys em sento un nen. Segueixo empenyent, continuo jugant-me el tipus, m’encanta entrenar-me, entrenar-me fort al gimnàs, viure amb passió la meva professió i, sobretot, amb molta il·lusió».
A Andorra sense trampes
Ha canviat Andorra per Almeria. Però ¡compte!, continua pagant els seus impostos a Espanya. S'entrena a Andorra perquè allà pot fer bicicleta de muntanya, esquí, té un munt de col·legues amb qui competir entrenaments i tot són facilitats, però ell mai deixarà de pagar els seus impostos a Espanya. I, per descomptat, li importa un altre rave el que facin els altres. Ell, en aquestes coses, no s'hi posa. Bé, Rabat es posa en molt pocs embolics, només li interessa triomfar a SBK. Cosa gens fàcil.
«No hi ha res fàcil en aquesta vida, i menys quan es fa esport d’elit. No és fàcil guanyar a Moto3, ni a Moto2, ni de bon tros a MotoGP, però tampoc, sens dubte, a Superbikes, on hi ha grandíssims pilots», comenta Rabat, que acaba de fer un bon test a Jerez.
«M’ho he passat molt bé, la Ducati és una gran moto i, la veritat, no hi ha grans diferències amb la MotoGP. Home, és clar, la MotoGP és una màquina totalment creada per competir al més alt nivell, però la SBK no te l’acabes».
Quan li preguntes si hi ha molta diferència en la manera de pilotar, Rabat, com a bon pilot, com a gran campió, recorre al crono. «Mira, per portar un bitxo d’aquests i, sobretot, per portar-lo al més alt nivell, has d’estar fort com un toro, i sí, jugarte-la en cada revolt, no hi ha dubte. A Jerez, per exemple, la MotoGP comença el GP en 1.38 i l’acaba en 1.39. Amb la SBK, el comences en 1.41 i l’acabes en 1.42. És a dir, has de volar baixet en els dos casos i jugar-te-la, esclar, si vols acabar al davant».
Repeteixo, Tito Rabat torna a ser el nen més feliç del món. «Jo ja he complert el meu objectiu: continuar disfrutant del que faig, de la meva passió. Seguir en un gran Mundial, continuar competint a un gran nivell i mirar de demostrar a la pista tota la feina que faig a casa, al gimnàs i en els meus entrenaments».
L’amic Márquez
Li pregunto pel seu amic, des de petit, Marc Márquez. «Sé poques coses d’ell. No ho està passant gens bé, però és fort com un toro i sent tanta passió pel que fa que, segur, segur, es recuperarà al màxim. I, esclar, quan torni, només pensarà a guanyar. Com ha fet tota la vida. No serà fàcil i ell ho sap, per això crec que no tornarà fins que se senti realment fort i a punt per presentar batalla. I els altres ho saben, ¡i tant si ho saben!»
«Vaig jurar que no tornaria a pagar per córrer. Tinc la il·lusió d’un nen i la passió de sempre», explica