«Tenim un equipàs, ara només depèn de nosaltres»
Pocs termòmetres més fiables hi ha al Barça que Adam Hanga (Budapest, 1989), de qui Jasikevicius assegura que és una de les veus de referència del vestidor. En les seves quatre temporades de blaugrana, després d'arribar procedent del Baskonia, el polivalent aler hongarès ha viscut el procés de reconstrucció de l'equip i, després del títol de Copa aconseguit diumenge en el clàssic del bàsquet espanyol, està convençut que ha arribat el moment del Barça.
— La victòria a la final de Copa davant el Madrid va ser devastadora. ¿S’ho esperava?
— No ho sé. 72 hores abans ni ho hauríem pensat (després de la victòria a la pròrroga davant Unicaja). Però així és la Copa. És una competició molt maca. Per això agrada tant a la gent, perquè dona moltes sorpreses i cada partit és com si fos una final . I així és com l'afrontem nosaltres, dia a dia. Però sabíem que aquesta final era el nostre moment i el vam aprofitar. Hem treballat molt aquests mesos per aconseguir un títol i crec que, al final, demostrem que som un molt bon equip. Vam dominar el partit i crec que va ser una victòria molt merescuda.
— ¿Reforça la confiança aquest títol i retorna la calma després de l’últim any en blanc?
— El més important al final per a nosaltres, els jugadors, per a l'staff i per a l'afició, és que la gent acaba creient que tenim un gran equip. Això dona confiança per al futur i també ens ajuda a nosaltres perquè creguem que es poden aconseguir moltes coses junts, tot i que, com va dir Saras fa temps, i potser és veritat, de vegades hem de ser una mica més cabrons perquè tenim molt bons tios en aquest equip.
— M’imagino que el títol és una injecció de confiança per a la temporada, amb els reptes encara oberts de Lliga i l’Eurolliga.
— Per a nosaltres està molt bé que hàgim guanyat la Copa i disfrutem aquest moment. Però hem de pensar ja en demà i a girar full. La vida d'un esportista és així. Els triomfs s'obliden molt de pressa i hem de concentrar-nos en el següent. La sensació que tenim ara després d'haver guanyat un títol és molt bona. I això ha de fer-nos anar per més. A lluitar ara per la Lliga i l'Eurolliga. Haver conquerit la Copa ha de fer-nos entrar encara més gana. I n'hi ha molta en aquest vestidor, moltíssima. No us ho podeu ni imaginar. Tot els jugadors que tenim ja al voltant dels 30 anys estem amb molta il·lusió per guanyar tot el que queda.
Des de fora, pot interpretar-se que aquest triomf pot ser el primer d’un canvi de cicle al bàsquet espanyol ¿Dins del vestidor es valora igual?
— Sí, exactament. Portem molts anys ja. Aquest és un projecte que va començar fa quatre anys. És un treball aixecat a poc a poc, amb compte. Hem anat col·locant totes les peces que faltaven i jo crec que ara tenim un equipàs. Ara només depèn de nosaltres. Depèn de com entrenem i treballem en el dia a dia. No hem de pensar gaire en els títols, ni de veure què passarà demà o si som capaços de classificar-nos per a la final
four. Hem de pensar en la feina que hem de fer dia a dia perquè sabem que si aconseguim fer aquesta feina, al final el resultat arribarà.
— Abrines va expressar una idea després de guanyar la final de Copa, que vostè també va compartir i era que, jugant a aquest nivell, el Barça és molt difícil de parar.
— Així és, sobretot en defensa. Si defensem com ho vam fer a la primera part de la final contra el Madrid és molt complicat jugar contra nosaltres. Però hem d'arribar a aquest nivell de forma regular. Perquè, al final, en atac som un equip amb molts avantatges, amb molt talent. Comptem amb molts jugadors que poden decidir qualsevol partit.
— Aquesta temporada només s’ha incorporat Calathes al grup i se n’han anat Tomic, Ribas, Pango, Delaney i fa poc Heurtel. En canvi, l’equip sembla més sòlid ¿Com ho explica?
— Òbviament, l'entrenador ha canviat moltes coses. Els últims anys teníem set o vuit jugadors
Adam Hanga ALER DEL BARÇA «Jasikevicius ens exigeix molt. Ha canviat la cultura del Barça. És molt llest i està molt preparat»
que jugaven 30 minuts a cada partit i, al final, el cansament es nota. També hi havia una excessiva dependència d'alguns jugadors. I això ha canviat amb Saras. Maneja molt bé els minuts, fa que tothom se senti important. Des dels joves, que està jugant molt més, a jugadors com Pustovyi i Smits, que no havien jugat pràcticament en aquests dos últims anys.
— ¿Quina importància li dona a Jasikevicius en aquest títol?
— Saras és un entrenador que ens exigeix molt, que demana sempre el 100% dels jugadors i que ha canviat una mica la cultura del Barcelona. És molt llest, sap sempre com manejar les situacions dins i fora de la pista, com gestionar els minuts, les jugades. Jo crec que tàcticament també està molt preparat. Òbviament, és el nostre líder i l'hem de seguir.
— ¿Que s’hagi retirat no fa gaire millora la seva connexió amb el vestidor?
— Ell ha sigut un dels millors jugadors de la història del bàsquet europeu, ha guanyat quatre Eurolligues i té molta experiència de partits com el de la final de Copa. Per això crec que escoltar un exjugador tan bo, ajuda i dona confiança als jugadors i a l'equip.
— Vostè ha exercit totes les funcions possibles a la pista: base, especialista defensiu, ara triplista (acredita un 56,1% aquesta temporada). ¿En quin paper se sent més còmode?
— Ha canviat tant el meu perfil de jugador que no ho sé. Sempre intento fer el que em demana l'entrenador. És veritat que els meus percentatges aquest any han pujat molt però és perquè estic tirant molt quan estic sol. Aquest any he jugat en gairebé totes les posicions menys de cinc. Però si jugo, m'és igual, ja estic content. Si jugues, no pots queixar-te, és igual a quin lloc ho facis.
— És la seva tercera Copa amb el Barça. ¿Hi ha diferències amb les altres?
— Cada una és diferent. La primera la vam aconseguir quan acabàvem de canviar d'entrenador. Semblava tot un desastre i vam guanyar. La segona va arribar per una cistella discutida contra el Madrid en un partit sofert. I aquesta és la final que més clarament hem dominat. Però al final totes són importants en la meva carrera i em fan sentir orgullós. Quan vaig fitxar fa quatre anys era per viure moments com aquests.