Jugadora d’hoquei i científica
CAROLA SALVATELLA, una de les estrelles de l’equip olímpic, combina la ciència amb la pràctica esportiva «Tenir formació
Hi ha una teoria molt comuna en desenes d'esportistes. La defensen els que s'excusen dient que han hagut de deixar els estudis per intentar convertir-se en una figura de l'especialitat que practiquen. Si coneguessin Carola Salvatella (Terrassa, 26 anys) veurien que la hipòtesi és una autèntica falsedat. Es pot ser estrella, per exemple de l'hoquei, i fins i tot saber que aquest estiu a Tòquio hi ha clares aspiracions de conquistar una medalla. I aconseguir-ho no només estudiant, sinó també convertint-se en una divulgadora científica i, en aquests moments, estar treballant en l'estudi de com reacciona el cervell de la dona en el seu primer embaràs per assumir el paper de mare.
«Es tracta d’un projecte impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona per investigar els canvis en el cervell de les dones en el primer embaràs, per veure com es preparen per al primer naixement i, sobretot, com s’assumeix el paper postpart. És un projecte que puc desenvolupar
amb la qual cosa em facilita l’assistència als entrenaments tant del meu equip, l’Egara, com de la selecció espanyola». En l'esportiu, ja va conquistar el 2018 la medalla de bronze en el Mundial de Londres, en un escenari esportiu on les Redsticks es van guanyar el reconeixement internacional.
«Sempre he tingut clar que arribarà el dia en què l’hoquei s’acabarà. Al no ser un esport professional, sé que m’he de preparar per al futur. Ara qualsevol esportista pot compaginar els entrenaments i la competició amb els estudis a distància via internet. I al marge dels diners que puguis guanyar si ets professional de l’esport, crec que tenir una formació sempre és important i positiu», raona.
Salvatella va créixer en una família entregada a l'hoquei i també a l'Espanyol, el seu altre club, a part de l'Egara, que compta amb el seu besavi com un dels fundadors. En els Salvatella hi ha àrbitres internacionals d'hoquei, jugadors que han passat per diverses categories. «Però jo he sigut la que he tingut la sort de ser internacional i, per ara, haver disputat els Jocs de Rio on la selecció espanyola va aconseguir un diploma olímpic». I, mentrestant, es va llicenciar en Ciències Biomèdiques i va concloure un màster de Comunicació Científica, al marge d'haver escrit dos llibres infantils, amb il·lustracions de la seva germana, per explicar als nens didàcticament malalties com la síndrome de Down i l'Alzheimer. Gairebé es diria que fins i tot té temps per jugar a hoquei.
La feina amb els nens
«M’agrada la divulgació científica i treballar amb nens per explicar-los que la ciència no és avorrida i complicada, i que ho puguin comprendre de forma amena i divertida». Fins fa poc aquest era la seva feina, sense comptar l'esport, igual com actualitzar un blog personal sobre investigació. «Aquest últim any també s’ha hagut d’explicar als nens el que ja sabien, perquè ho veien a la tele o ho escoltaven a casa, i perquè són molt curiosos... que hi ha una pandèmia i que desgraciadament no poden abraçar els amics com abans feien. Ho entenen».
Ella, com la resta de les seves companyes, conviu amb les proves d'antígens abans de jugar. «Nosaltres tenim la nostra feina al marge de l’hoquei. No tenim una exclusivitat i per això hem d’extremar les precaucions». La mascareta només se la treu per jugar, ni tan sols al vestidor. L'esport serà un art però la ciència s'aprèn a fora.
és positiu, al marge dels diners que puguis guanyar amb la pràctica de l’esport», afirma la jugadora
H