«L’extrema dreta busca en la ciència suports per al racisme»
La ciència va abjurar del racisme després de l’horror nazi. Aquesta teoria no s’aguanta davant el coneixement modern. No obstant, la periodista britànica Angela Saini ha descobert un grup d’investigadors d’extrema dreta que la manté en vida. Categories racistes continuen latents també en la ciència seriosa. Nacionalisme radical i supremacisme afavoreixen el rebrot del racisme científic.
— ¿Per què el racisme científic no va acabar amb el nazisme?
— És una visió marginal, que la ciència majoritària ignora, però hi ha un nucli dur de gent que l’alimenta. Creen les seves revistes, escriuen llibres, se citen entre ells a les xarxes socials. Fan l’efecte que fan ciència legítima.
— ¿Com es poden reconèixer?
— Es fan dir ‘realistes racials’. Utilitzen conceptes com els de subespècies o biodiversitat humanes. Estan connectats amb la revista Mankind Quarterly.
— ¿Què passa en la ciència seriosa?
—En certa mesura, la ciència majoritària perpetua idees perilloses. Durant la pandèmia, algunes minories van tenir més taxa de mortalitat als Estats Units i al Regne Unit. Alguns van dir que el motiu era genètic, quan sabem que no és així.
— ¿Per què perviuen aquests mites?
— Alguns científics utilitzen categories socials, com la raça o la classe, com si fossin categories biològiques. Una gran part de la diferència entre humans és cultural. Però quan no estàs format en els aspectes socials, el més fàcil és acudir al biològic.
— ¿La salut no està inscrita en els gens?
— La idea que l’ADN és el pla d’un individu ha mostrat cada vegada més limitacions. Els gens no expliquen com vivim. Sens dubte no expliquen la desigualtat. Utilitzem els gens per evitar el dur treball necessari en els aspectes socials.
— ¿Això afecta la genètica de poblacions o l’ADN antic?
— Els genetistes de poblacions no han dialogat prou amb historiadors, arqueòlegs i antropòlegs. ¿Podem explicar la història utilitzant la genètica? ¡Clar que no! Només és una peça del puzle. Tractem les dades genètiques com si fossin infal·libles i no ho són. No obstant, en la comunitat de genetistes de poblacions hi ha una voluntat d’entendre els aspectes polítics del seu treball i presentar millor els seus resultats.
— ¿Hi ha maneres d’agrupar poblacions que tinguin sentit?
— Cada agrupació serà problemàtica, perquè som molt homogenis genèticament. Les línies divisòries naturals no existeixen. Les diferències es basen en assumpcions culturals. Si utilitzes la raça com un criteri, l’hauries de definir molt bé. La gent parla d’hispans com si fossin un grup genètic, mentre que tenen una gran barreja. Aquest nivell d’imprecisió no s’acceptaria en cap altra variable.
— ¿Què opina sobre la genètica de grups aïllats?
— En petites comunitats, amb un alt nivell de matrimonis interns hi ha més abundància de certes malalties. Però és una excepció. A escala continental, aquest model no funciona. De fet, fins i tot els grups més aïllats no són tan diferents genèticament.
— ¿Aquestes petites diferències no tindran algun efecte?
— Fins i tot si existissin, no explicarien res. La meva família és genèticament diferent de la del meu veí de casa, però això no diu res de com vivim. La gran majoria de la diversitat genètica és a escala individual. Agrupar la gent és sempre un risc perillós. Són categories socials, llavors la probabilitat que corresponguin a diferències biològiques és pròxima a zero. Si divideixes en dos grups la gent que és en una habitació, potser trobaràs alguna diferència genètica entre tots dos, però seran arbitràries.
— No obstant, els afroamericans tenen més mala salut que els seus conciutadans blancs.
— És clar. És per raons socials. És important investigar els determinants socials de la salut. Però em preocupa quan la raça es tracta com una variable biològica. És el mateix que la classe social. A ningú se li ocorreria dir que la pobresa té causes biològiques.
— ¿Per què buscar diferències?
— Aquesta és la pregunta real. ¿Què volem demostrar amb les diferències genètiques, quan no expliquen res sobre el nostre caràcter o la política? En última instància, recorda com els nazis utilitzaven la identitat ètnica: nosaltres som diferents i reclamem aquesta terra. S’ha d’anar amb compte també amb les identitats nacionals. Vaig néixer a Londres, però la meva pell marró fa que algunes persones no em considerin britànica. ¿No seria millor organitzar-nos al voltant de la idea de ciutadania, més que la de qui pertany i qui no?
— Vostè alerta que el racisme científic pot tornar a brollar.
— Ja ha brollat a diversos països, gràcies al nacionalisme blanc i al supremacisme racial. Hi ha moltíssimes persones a l’extrema dreta que busquen en la ciència un recolzament per a les seves idees. La idea ètnica nazi de sang i terra la veig aparèixer en països de tot el món. És un risc per a les minories, i per a la democràcia.
«Els científics racistes parlen de ‘realisme racial’ o ‘biodiversitat humana’»
«És difícil dividir els humans en grups: som homogenis genèticament»
«Compte amb les identitats nacionals: millor ciutadania que pertinença»