«Mai sabrem quants positius van votar el 14-F, però creiem que pocs»
— ¿Tindran efectes epidemiològics les eleccions del 14-F?
— Esperem que no. Estarem pendents de si hi ha un repunt, que s’hauria de produir abans del dia 28. Si dues setmanes després no hi ha cap repunt o és molt petit, estarem segurs que no hi haurà hagut cap tipus de contagi per culpa de les eleccions.
— ¿Van votar molts positius?
— No ho sabem ni ho podrem saber. No hi ha cap registre sobre a quina hora es vota ni de la condició d’aquestes persones. Intuïm que van ser pocs per les imatges. L’avançament de participació de les 18.00 hores amb el de després, quan vam tancar les urnes, no indica la progressió aritmètica de la resta del dia –un 5% cada hora.
—Hi va haver molts vots per correu, més de 250.000. ¿Com es van coordinar amb Correus?
— Superbé. Com des de juliol teníem molt clar el nucli del disseny, de seguida vam saber que el vot per correu estaria molt reforçat. I llavors l’oficina del cens, Correus i la delegació del Govern a Catalunya veuen que s’han de dimensionar. Vam fer una campanya massiva del vot per correu. A Correus hi va haver 1.500 persones més, hi va haver més horaris, més oficines, més gestió de cues, d’hora prèvia... L’oficina del cens electoral també es va haver de reforçar per donar l’abast. Però, altre cop, va ser fàcil perquè de seguida tots vam estar en línia.
— No obstant, la situació epidemiològica el 14-F no va ser tan dolenta com va predir el Govern. ¿Es va donar una imatge pitjor de la volguda per retardar les eleccions?
— No, al revés. La situació l’11 de gener realment era horrible. Nosaltres vam intentar ajornar, però quan els tribunals ens diuen que no podem, s’obren dos camins. Un, per la banda dels processos electorals, el d’extremar el dispositiu. Un altre, pel de la salut, tancar. El Govern va allargar les restriccions, cosa que va tenir un cost econòmic i un gran impacte social, però va valer la pena.
— ¿I què pensava quan veia tanta gent espantada perquè li havia tocat ser en una taula?
— Era una cosa legítima. El que ha de fer l’Administració és donar garanties, no demanar confiança. Fa 10 mesos parlàvem amb els companys de Salut sobre com diríem a la gent, a qui estàvem demanant que es quedés a casa, que un dia sí que pot sortir per votar. És un missatge contradictori. És molt complicat dir a persones que no han vist els seus pares, que són a casa, que han perdut la feina: «Tranquil·les, aquest dia podeu anar a la festa de la democràcia». És molt raonable que la gent tingui por perquè el virus és terrible. Per això hi va haver una campanya de comunicació massiva l’últim mes per donar garanties.