Un hospital per a la ‘gana d’aire’ persistent
L’Hospital Gemelli de Roma crea una unitat per estudiar i tractar pacients que pateixen l’anomenada ‘Covid persistent’. Als malalts se’ls fan des d’analítiques i radiografies fins a espirometries, exàmens gastrointestinals i consultes psiquiàtriques i neu
La doctora Alessandra Bizzarro, especialista en Neurologia, diu: «3, 4, 6, 2, 7, 1, 9, 8. Repeteixi, però començant per l’últim número». I després: «Toc, toc... toc, toc, toc... toc, toc... toc, toc. Torniho a fer, amb petits cops a la taula». I finalment: «¡Senyora, els seus resultats estan per sobre de la mitjana!». Així la Laura, supervivent del SARS-CoV-2 de 72 anys, respira per fi alleujada. Avui, les proves de memòria i concentració per comprovar si la infecció per coronavirus ha perjudicat el seu sistema nerviós han anat bé. «A poc a poc li vaig guanyant terreny», exclama.
El programa en què participa es diu Day Hospital PostCovid i fa 10 mesos que funciona en una unitat creada ad hoc a l’Hospital Gemelli IRCSS de Roma, un centre de referència a nivell nacional. La seva principal missió és estudiar i curar supervivents del coronavirus que encara pateixen seqüeles –l’anomenada Covid persistent, o long covid– i, a diferència d’altres de similars, la seva particularitat és l’enfocament multidisciplinari. Això vol dir que durant tres dies no continuats (sol ser un dia sí, l’altre no), els pacients que aquí s’atenen són sotmesos gratuïtament a estudis clínics de diferent tipus, després dels quals tots els especialistes es consulten entre ells per triar el millor tractament.
Explica el metge Matteo Tosato, cap de la unitat, que aquest mètode de treball va partir de l’assumpció que la ciència encara desconeix moltes coses del nou virus, raó per la qual mantenir una perspectiva interdisciplinària ha sigut fonamental. Per això els seus pacients són cridats a aquestes sessions d’estudi, que solen començar, el primer dia, amb unes analítiques de sang i orina i un electrocardiograma. Segueixen després, els dies següents, la resta de les proves, com radiografies de tòrax, espirometries, i exàmens gastrointestinals i reumatològics, així com consultes psiquiàtriques i neurològiques, entre altres estudis que es fan. I tot té lloc a la mateixa planta, en un circuit mèdic integrat, amb professionals que mantenen un seguiment en el temps de l’historial clínic dels pacients afectats per aquest malestar.
Símptomes comuns
La primavera passada, Federica Mozzicato, de 25 anys, i Francesca de Simone, de 64, van veure la mort de ben a prop. Totes dues i les seves famílies es van contagiar al març, quan el virus just es començava a conèixer a Europa. La Francesca no va arribar a entrar a l’uci però va estar hospitalitzada diversos dies, i la Federica va perdre el seu pare, un militar retirat. Però la sorpresa més inesperada va venir després. «Vaig començar a patir un mal de cap constant, cansament crònic i dolor muscular al coll», diu De Simone, parlant com si li faltés l’aire, un altre símptoma que encara la persegueix.
Aquesta perduració del que els metges ara anomenen «gana d’aire» va ser la raó per la qual De Simone i Mozzicato, que també té encara mal a un pulmó, van rebre la recomanació d’anar a classes de gimnàstica i fisioteràpia, un servei vinculat al programa del Gemelli. «Aquest programa ens ha ajudat molt», asseguren les dues dones, que a més no es coneixien abans d’emmalaltir, i ara es consideren «una nova família». «Ja ho veu. Els avantatges d’aquest tipus de seguiment són moltes, també transmetre als supervivents que no seran abandonats», puntualitza Damiano Biscotti, un dels responsables de l’activitat física post-Covid.
Malgrat que, a poc a poc, amb el pas dels mesos, altres hospitals italians també s’han vist obligats a activar unitats long covid, l’enfocament multidisciplinari potser és la resposta a l’èxit del programa del Gemelli, que té a la seva llista d’espera més pacients dels que pot atendre. «Tenim capacitat per atendre un màxim d’entre 7 i 10 pacients al dia, per la qual cosa ja han passat per aquí més de 700 persones, alguns espanyols també. Però n’hi ha unes altres 800 que possiblement no podran ser considerades fins a com a mínim el setembre o l’octubre», confessa el doctor Tosato, a l’afegir que li agradaria que altres centres comencessin a adoptar un model similar perquè més persones puguin rebre aquest tipus d’atenció.
Les llistes d’espera s’han desbordat amb la sol·licitud de més de 800 pacients
Investigació en curs
Aquest projecte pioner també ha permès que els professionals sanitaris que treballen en aquesta unitat puguin tenir accés a una gran quantitat de dades sobre els efectes col·laterals provocats pel coronavirus SARS-CoV-2, molts dels quals han sigut utilitzats per a publicacions a revistes científiques –entre les quals, Jama i Front Psychiatry–, que ja han sortit o sortiran en els pròxims mesos.
«Una informació important que hem obtingut estudiant uns 600 pacients afectats per long covid és que només un 20% es recupera completament dos mesos després de superar la malaltia. Els altres continuen tenint seqüeles», explica Tosato, abans d’afegir que, no obstant, una dada positiva és que, de moment, en la majoria dels casos les malalties detectades no han comportat danys greus o permanents als òrgans afectats.