El dilema de l’oposició russa
L’empresonament d’Aleksei Navalni resta força al seu moviment, atesa la capacitat de convocatòria de l’activista i l’absència de figures carismàtiques al seu entorn. Reapareixen les picabaralles del bloguer amb el seu antic partit, Iàbloko, que sembren la divisió davant les eleccions del setembre.
La tornada d’Aleksei Navalni, a banda de la difusió del vídeo sobre l’anomenat Palau de Putin, ha tingut l’efecte d’un tornado en la immobilista política interna de Rússia. Manifestacions d’una amplitud no vista durant una dècada, milers de detinguts, debats als mitjans independents sobre els drets humans... De cop i volta, al gegant euroasiàtic, tot sembla haver-se accelerat després d’anys de quietud.
No obstant, malgrat l’impacte aconseguit pel bloguer en aquesta arrencada del 2021, nous interrogants qüestionen la continuïtat de les mobilitzacions, en un context de repressió creixent. D’una banda, queda per demostrar com reaccionaran els partidaris de l’activista a l’empresonament del seu líder, que haurà de passar els pròxims dos anys i vuit mesos darrere dels murs d’una colònia penitenciària. De l’altra, picabaralles internes entre les forces russes contràries a Vladímir Putin que s’arrosseguen des de temps passats han ressorgit aquests dies, amenaçant de sembrar la divisió a les files opositores.
«Navalni és l’únic líder opositor amb gran capacitat de convocatòria; però ara serà a la presó fins al final de la presidència de Putin, molt vigilat i sense poder comunicar-se amb els seus seguidors», avança telefònicament Tatiana Vorozhéikina, professora de la Universitat Lliure de Moscou. «Al seu entorn no hi ha persones del seu carisma; ni tampoc entre altres forces opositores tradicionals», afirma.
Protesta amb llanternes
Leonid Volkov, fins ara portaveu del moviment, instal·lat a Lituània i únic membre en llibertat del cercle pròxim de Navalni, ha assumit el lideratge de les protestes emetent consignes a través de Telegram. La setmana passada, després de constatar l’alt nombre d’arrestats, que superava les «12.000 persones», Volkov va decretar una paralització temporal de les protestes «fins a la primavera» per guardar forces de cara a les transcendentals legislatives del setembre, un gest que li va reportar no poques crítiques entre les seves pròpies files. Uns dies més tard, va esmenar parcialment la línia a seguir convocant per a diumenge passat a la nit una original protesta amb la llanterna dels mòbils, «que la policia no pot impedir».
El mateix Navalni, en aquests primers dies de reclusió, està demostrant que continua comptant amb recursos per portar el seu missatge a l’exterior, malgrat les limitacions carceràries. Dijous passat, al seu compte d’Instagram, va difondre un missatge amb el seu habitual to de sorna en què informava haver sigut declarat com a «pres propens a la fuga» per les autoritats carceràries, cosa que implicarà una vigilància més estreta. «Abans em transportaven amb combois i forces especials; ara em posaran grillets», va ironitzar.
La falta d’unitat entre els líders opositors, que en el passat s’han enfrontat en estèrils lluites intestines, constitueix el segon núvol negre que plana sobre les mobilitzacions opositores. Grigori Iavlinski, el líder històric de Iàbloko, un veterà partit liberal del que Navalni va ser expulsat el 2007 per «activitats xenòfobes», ha carregat amb duresa contra el bloguer, recordant-li el seu coqueteig amb el nacionalisme. «Una Rússia democràtica, respecte per la gent, i una vida sense por i repressió són incompatibles amb les polítiques de Navalni», ha escrit al seu blog.
Vorozheikina, molt pròxima a Iàbloko, creu que Iavlinski s’equivoca, ja que molts dels que surten al carrer no ho fan perquè comparteixin les opinions de Navalni, sinó per «protestar contra la corrupció i la falta de democràcia». Alhora, destaca l’evolució de l’opositor: «Tornant a Rússia, ha fet un sacrifici personal i familiar; a més, havia moderat les seves posicions».
La decisió d’un portaveu d’aturar les protestes fins a la primavera genera crítiques