Les tres Catalunyes que deixa el 14-F
ERC ha aconseguit el seu doble repte de retallar la distància amb el PSC a l’àrea metropolitana i amb JxCat a les comarques de l’interior, tot i que socialistes i postconvergents mantenen l’hegemonia en aquestes zones. Els republicans, en canvi, es fan fo
Els dos blocs que va apuntalar el procés independentista continuen plasmats al mapa de Catalunya després de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer. Però la gamma cromàtica ha variat als dos costats. L’electorat no secessionista va confiar àmpliament en Ciutadans el 2017 i ara ha tornat a migrar en bona mesura al calador socialista. Del taronja al vermell. En l’independentisme continuen predominant dos colors i la seva presència s’ha equilibrat després d’una convocatòria electoral que ha donat per primera vegada el control del procés a ERC.
De fet, els republicans van aconseguir diumenge passat el doble repte que s’havien marcat en aquests comicis: retallar la distància amb el PSC a l’àrea metropolitana de Barcelona i amb JxCat a les comarques de l’interior de Catalunya. La felicitat no va ser completa perquè socialistes i postconvergents mantenen la seva hegemonia en aquestes zones, però Esquerra, en canvi, es va fer forta a Lleida i a les Terres de l’Ebre.
Els socialistes de Salvador Illa van guanyar les eleccions amb gairebé 50.000 vots més que ERC i més de 80.000 sobre JxCat, i són l’únic partit que va obtenir més recolzament que el 2017 (Vox a part). Però és la primera vegada que la formació vencedora no arriba al 25% dels sufragis (es va quedar en el 22,7%). El PSC va obtenir el seu millor resultat des del 2006 i els 104 municipis on es va imposar representen més del 60% del cens. L’àrea metropolitana de Barcelona, la costa de Tarragona i la Vall d’Aran van ser els seus principals feus, però va tornar a flaquejar a la Catalunya interior. El seu millor registre va ser a la Llagosta (43,9%) i el pitjor, a Anglesola (2,6%).
Sense gaires ‘sorpassos’
El candidat republicà, Pere Aragonès, va aconseguir el segon millor resultat d’ERC en solitari en unes eleccions autonòmiques i va empatar en escons amb el PSC. No obstant, va perdre un de cada tres votants respecte als comicis del 2017. Va aconseguir la victòria en 248 localitats, un centenar més que tres anys abans, i va consolidar la seva primacia al sud del país i a Lleida. També va aconseguir guanyar terreny als socialistes en l’àrea metropolitana i a JxCat a Girona i la Catalunya central, però sense massa sorpassos. El percentatge de vot més alt a Esquerra es va donar a Cervià de les Garrigues (43,2%) i el més baix, a Bossòst (10,1%).
Per la seva part, Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont i Laura Borràs al capdavant, va ser la primera força en sis de cada 10 municipis de Catalunya, però van ser un centenar menys que el 2017. Si es compara amb CiU, JxCat va consignar el pitjor resultat en unes eleccions catalanes per a la postconvergència, quedantse per sota del 20% dels vots i perdent un de cada tres recolzaments respecte als anteriors comicis.
GUANYADOR EL 2021
El gran fortí de Junts
Les comarques de Girona continuen sent el gran fortí de Junts, amb Amer, el poble natal de Puigdemont, com el municipi on va obtenir més percentatge de paperetes (58,9%). A l’altre extrem, Badia del Vallès, on només els va votar el 2,9%.
Durant la passada campanya electoral, en aquest diari vam explicar que era en les vuit principals poblacions que s’emplacen al llarg de l’Eix Transversal on es decidiria el duel entre Aragonès i Borràs. Una revisió al dictamen dels votants d’aquestes localitats permet comprovar que, en efecte, la diferència entre ERC i JxCat
PSC ERC JUNTS
AVANTATGE PSC
EN PUNTS PERCENTUALS 0-5
5-10
10-15
15-20
MÉS DE 20
AVANTATGE ERC
EN PUNTS PERCENTUALS 0-5
5-10
10-15
15-20
MÉS DE 20