Violència: tolerància zero
Les manifestacions contra l’entrada a la presó del raper Pablo Hasél no poden emparar greus alteracions de l’ordre públic
A Catalunya hi ha tensió. I la societat està partida en dues meitats respecte a la independència. Fins i tot hi va haver violència de carrer a finals del 2017 i després de la sentència del Suprem contra destacats polítics. Van ser moments greus i perillosos. Però la violència ja havia desaparegut, la recent campanya electoral va transcórrer amb normalitat, igual que la jornada electoral en què molts electors van suportar llargues cues per les precaucions contra la pandèmia i els membres de les meses electorals van mostrar un gran civisme. I la participació, més baixa que les molt altes del 2015 i el 2017, va ser malgrat tot superior a la que va ratificar l’Estatut del 2006.
No obstant, les manifestacions per l’entrada a la presó del raper Pablo Hasél han acabat amb greus explosions de violència. Tothom pot tenir la seva pròpia opinió sobre els atacs de Hasél a la Corona. Més difícils de justificar són les repetides expressions «no me da pena tu tiro en la nuca… pepero… socialisto… millonario» o «¡merece que explote el coche de Patxi López!». El cert és que el Suprem va resoldre contra Hasél i la concatenació de diverses condemnes ha acabat portant el raper a la presó.
És legítim manifestar-se contra les sentències o contra la seva entrada a la presó. I prestigiosos juristes raonen que els delictes d’opinió haurien de ser castigats amb sancions que no comportessin presó. El que no és admissible és instrumentalitzar la protesta i la llibertat de manifestació per exercir la violència contra les persones i les coses. El recolzament a Hasél no pot comportar destrosses sistemàtiques del mobiliari urbà, crema de cotxes i motos de particulars, incendis a carrers cèntrics que alarmen els veïns, invasió de locals comercials i bancaris, atacs a les forces de l’ordre i fins i tot l’assalt a una comissària dels Mossos, com va passar a Vic.
La llibertat de manifestació no empara mai l’ús d’una violència irracional, i menys en un moment d’obligada restricció de les llibertats i de tancament obligat de negocis per una pandèmia que amenaça la supervivència de moltes empreses. Hi ha dret a protestar, no a exercir la violència. La policia no pot permetre actes vandàlics. La seva obligació és impedirlos respectant els valors democràtics. Però els Mossos no són una congregació benedictina ni una oenagé de seguidors de Gandhi. I mantenir l’ordre no es pot fer sempre sense un exercici mesurat de la força. I menys quan una minoria organitzada de participants actua amb agressivitat.
L’absència de violència als carrers –que sempre acaba afavorint els extremismes– és una de les qualitats més preuades de la democràcia.
Per això va produir estupor que Pablo Echenique, molt pròxim al vicepresident Iglesias, expressés el seu «recolzament als joves militants antifeixistes que es manifesten als carrers».
No, un partit al Govern d’un país europeu no pot recolzar, o justificar, la violència de carrer. Cap responsable ho va fer a França quan hi va haver les explosions dels ‘armilles grogues’. Per això ha sigut fonamental –i imprescindible– que el president del Govern afirmés divendres que «en una democràcia plena –i Espanya ho és– l’ús de la violència és inadmissible... La democràcia mai empara la violència... El Govern actuarà amb contundència contra qualsevol forma de violència».
Una democràcia plena no és una democràcia perfecta i Pedro Sánchez ha fet –amb una mica de retard– el que havia de fer. Però Espanya no pot viure gaire temps amb un president que ha de corregir cada setmana el seu vicepresident segon o els seus col·laboradors més directes. És un tema sobre el qual s’haurà de tornar.
A Catalunya, l’ordre públic és competència de la Generalitat i és preocupant que, quan ERC ha començat a negociar un hipotètic nou executiu, les CUP diguin que ho condicionen tot a «canvis policials profunds». ¿És que és culpa dels Mossos el que està passant? I encara és pitjor allò de JxCat, formació del Conseller d’Interior, que parla de «la inacceptable resposta policial»
ERC ho té malament per formar govern amb els qui desautoritzen els Mossos, la seva pròpia policia, després de tres nits de seriosos disturbis. Així, Catalunya no serà «més rica i plena».
És preocupant que Pablo Echenique i altres polítics no distingeixin entre el dret a la protesta i l’ús de la violència que s’està produint als carrers