Recursos humans
Aprendre noves llengües no només ens obre nous mons, ens fa més forts
Quan arribes a un altre país i has de comunicar-te en una llengua que no és la teva, sobretot al principi, estàs constantment exposada a situacions frustrants. No t’entenen quan parles. No entens el que et diuen. O creus haver-ho entès, però després resulta que no tant. I a més, has de lidiar amb la impressió que els teus interlocutors et prenen per una persona, diguem-ne, una mica limitada. Perquè, conscientment o inconscientment, els parlants avaluem i valorem els altres per com s’expressen, cosa que fa que aquells que no parlen amb prou correcció o fluïdesa ens semblin una mica talossos. I se sentin una mica talossos també. En alguns països més que en d’altres. A Espanya és ja una figura d’acudit la del parlant natiu que, davant la incomprensió d’un estranger, li repeteix les mateixes paraules que l’altre no ha entès, però més fort. Més decibels a cada repetició, de manera que la falta de compressió sembla provenir més aviat del fet que tots els estrangers són una mica sords. A Alemanya, en canvi, es tendeix al que els lingüistes denominen «tarzanisme», la reducció del llenguatge «Tu... caminar... fins cantonada... i allà... preguntar una altra vegada». Posats a escollir, crec que prefereixo que pensin que soc dura d’oïda que tonta.
No poder expressar-te amb la fluïdesa i la precisió que tens en la teva llengua materna, la sensació que et jutgen i et valoren i que ho fan a la baixa, la impressió constant que no acabes de fer bé les coses, provoca bastant cansament i pot minar l’autoestima, però té també efectes positius. Com tots els desafiaments a què algú s’exposa, permet descobrir noves facetes d’una mateixa.
Perquè els éssers humans estem fets per a la comunicació. I per a això comptem amb molts més recursos del que creiem. M’agradaria explicar-los, a tall d’exemple, una petita anècdota personal, una cosa que em va succeir quan feia poc més de dos anys que vivia a Alemanya, i el meu coneixement de l’idioma em permetia expressar-me amb certa facilitat, tot i que encara em quedava molt camí per recórrer. En una reunió d’amics em van convidar a jugar al Tabú. Per si no el coneixen, es tracta d’un joc de taula en el qual es tracta de definir paraules que els companys d’equip han d’endevinar. El que dona nom al joc és que les paraules que millor servirien per donar aquesta definició estan prohibides, són tabú. Així, per exemple, per definir ‘poma’, no es pot dir ‘fruita’ ni ‘menjar’ ni ‘arbre’, etc. M’hi van convidar per cortesia, vaig acceptar per la mateixa raó i algú es va resignar a ser el meu company d’equip, perquè tots tenien molt clar que l’estrangera no tenia la menor oportunitat. Fins que jo mateixa vaig descobrir que la meva experiència com a parlant amb recursos lingüístics limitats m’havia dotat d’una bateria de recursos amb què resoldre les meves carències. De manera que, mentre els participants natius dedicaven una estona a llegir i lamentar-se per totes les paraules prohibides i buscaven sinònims, que trigaven una mica a arribar, quan em tocava a mi recorria als mateixos mecanismes que utilitzava en la meva vida diària: definir amb senzillesa, parafrasejar, explicar per a què servia
A l’accedir a través de les llengües a formes diferents d’anomenar la realitat ens tornem menys rígids
el que es buscava, dir on es trobava habitualment, qui l’utilitzava, quina forma tenia... De manera que el meu company i jo vam acabar guanyant la partida. I no li resta mèrit que dos dels contrincants fossin informàtics, i en alemany tampoc fossin precisament déus de l’eloqüència.
Ja sabem que, quan aprenem una llengua estrangera, obrim la porta a noves cultures, a maneres de pensar diferents a les nostres, ens enriqueix. I ens transforma, ja que a l’accedir a través de les llengües a formes diferents d’entendre i anomenar la realitat ens tornem menys rígids en les nostres conviccions, en les nostres opinions. Però és que, a més, quan aprenem a comunicarnos en una altra llengua, aprenem a fer-ho malgrat les nostres carències, perquè descobrim que disposem de moltíssims recursos que surten llavors a la llum. Aprenem també a enfrontar-nos a la inseguretat, a la frustració, a la por de l’error, a la por del ridícul. Per això, aprendre noves llengües no només ens obre nous mons, aprendre noves llengües ens fa més forts.
n