Orgullosa d’una mateixa

¿Qui, en algun moment, no s’ha creat expectatives sobre el seu ésser, la seva personalitat o, en general, la seva vida? Ja siguin més o menys realistes, i depenent de la persona, tots volem aconseguir alguna cosa amb les nostres accions. El problema es presenta quan per arribar a la meta utilitzem camins que no són ni els més correctes ni moltes vegades legals i acaben per afectar algú altre. Diuen que si vols alguna cosa l’has d’anar a buscar, però ¿i si anant-hi atropelles la meitat dels vianants? T’has de fixar molt atentament per on condueixes el teu ego. Queixa’t si el teu objectiu no s’ha complert, i si necessites ajuda, demana-la, tot i que mai esperis que els altres llegeixin els teus pensaments, perquè això no passarà.

Com a dona puc afirmar que no hi ha res més humiliant que sentir-se perpètuament escollida i rebutjada. És per això que les idees han d’estar clares des del principi en tota relació social, i l’autoestima, per sobre del 50%. Si un es proposa ser l’escollit ha d’anar a buscar-ho, no esperar sense fer res per ell mateix. I amb això no em refereixo a complaure o actuar segons el que pensin els altres, esperar les seves valoracions o una cosa semblant. És molt més important cuidar-se, donar-se capricis, no fustigar-se i, sobretot, estar orgullosa d’una mateixa. D’aquesta manera és quan la resta del món et comença a mirar amb uns altres ulls.