Escoles sense fum, però a foc lent
L’ajuntament accelera el programa de pacificació de l’entorn de les escoles, però les famílies demanen més rapidesa i mesures més globals i valentes contra la contaminació.
Hi ha molta gent que ha perdut la fe en la política, que es deixa emportar i amb prou feines es queixa. L’abstenció a les eleccions catalanes, per exemple. Però també hi ha col·lectius que no llancen la tovallola i que reivindiquen el que consideren que és just. Ho vam veure fa un parell d’anys amb els taxistes, que amb molt soroll van aconseguir que el Govern aprovés un decret que va suposar el final d’Uber a Barcelona. I ara passa amb la revolta escolar de pares i nens contra el cotxe. L’Ajuntament de Barcelona ja tenia entre mans un pla per pacificar els voltants de les escoles, però les protestes quinzenals, amb desenes de talls als carrers, han accelerat el procés. La idea era actuar en 36 centres abans que comenci el curs, però finalment en seran 66. Al setembre, si es compleix el que s’ha promès, 92 escoles tindran un paisatge una mica més amable. En total, entre el que es va prometre l’octubre del 2020 (78 en total durant dos anys) i el que s’ha dit ara, són 14 centres més del que s’havia anunciat inicialment. Les famílies ho celebren, però en volen més. I més de pressa.
El programa pretén anar més enllà de les jardineres i la tanca de seguretat per separar l’asfalt i la vorera. De fet, el projecte consistirà en reformes importants en alguns carrers de l’Eixample. Mallorca, per exemple, es quedarà amb dos carrils per als cotxes i un altre de destinat al transport públic, cosa que permetrà incloure un vial ciclista des del Clot fins a Urgell. També perdran un carril el carrer dels Àngels i trams d’Urgell, Nàpols, Lleida, Sardenya, Riera d’Horta i Numància. En total, es preveu esgarrapar al cotxe 9.650 metres quadrats. El full de ruta inclou ocupar nou xamfrans i que trams de 10 carrers més donin prioritat al vianant (Leiva, Anglesola, Fígols, Mas Yedra, Lincoln, Can Pujolet, Baixada de Sant Mateu, Emili Roca, Palafrugell i Llull).
Mals fums
Es podria pensar que la croada d’aquests pares i mares només persegueix fer fora els cotxes. Però la veritat és que rere la seva reivindicació hi ha volums i volums de ciència que demostren, entre altres coses, que la contaminació perjudica l’intel·lecte dels estudiants. ¿I com estan de brutes les escoles de Barcelona? Segons un estudi sobre la qualitat de l’aire
elaborat el 2019 per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el 26% de les escoles de la ciutat marquen valors de diòxid de nitrogen per sobre del màxim que marca l’Organització Mundial de la Salut. Aquest mateix estudi deia que en el cas de l’Eixample, el 90% dels centres educatius superen aquesta frontera. O el que és el mateix, els nens que estudien a 9 de cada 10 escoles del centre de Barcelona inhalen un aire irrespirable. Com a rèplica a les xifres negatives, el consistori aporta els seus números verds. Si tot surt bé, el curs 2021-2022 començarà amb gairebé 32.000 alumnes asseguts en pupitres sense fums. O amb menys fums. Sobre la pol·lució, el govern preveu una prova del cotó amb estacions que prendran dades de nou entorns escolars abans i després del canvi.
Potser per això la plataforma Revolta Escolar, tot i que aplaudeix les mesures anunciades pel consistori, considera que es queden a mig camí i que tot s’hauria de fer amb més empenta. «Celebrem aquestes actuacions, però alhora pensem que són insuficients i molt limitades, i per això demanem que això no es quedi aquí. Si es pot actuar en aquestes escoles, es pot fer el mateix a la resta. Una ciutat que no pot garantir la salut de les seves criatures és un projecte fracassat», afirmen els impulsors.
Un carril per carrer
Ells reclamen, de fet, que tots els carrers on hi hagi una escola tinguin, a tot estirar, un carril de circulació. Janet Sanz, regidora d’Urbanisme, diu assumir l’encàrrec «amb carinyo». Considera que les transformacions plantejades ja són «brutals», recorda que el pla ja s’ha accelerat i que la inversió al setembre haurà pujat a 5,92 milions d’euros i recorre al realisme: «Intentem plantejar mesures que siguin realitzables».
Les famílies no creuen que s’estigui posant tota la carn a la graella. Reclamen un «canvi de mobilitat per apostar per una Barcelona que prioritzi la salut, el benestar i la seguretat dels més petits, i no un mitjà de transport minoritari [la mobilitat privada concentra el 24% dels desplaçaments totals], insostenible i ineficient». La plataforma també lamenta que l’oposició no estigui fent bandera de la lluita contra la contaminació, reclamant més pressa en la pacificació dels entorns escolars, i insta a impulsar un «gran pacte de ciutat que deixi de banda les disputes polítiques». Per tot això, perquè no veuen complertes les seves expectatives, mantenen les protestes quinzenals. La pròxima, el divendres 26 de febrer a les 16.30 hores.