El documental d’Évole amb Pau Donés arriba avui en obert a La Sexta
a coses que no la tenen...
-La meva idea és que la felicitat és una capacitat. Igual que hi ha gent que està dotada per a les matemàtiques o per a l’atletisme, hi ha persones incapaces de ser felices, perquè no estan dotades. N’hi ha que miren la vida amb les seves coses bones i aquestes persones solen ser més felices. El personatge defensa que a la vida no se li ha de demanar massa coses per ser feliç. Crec que depèn més de com un es planteja la vida que del que un té, per això hi ha gent amargada, gent negativa.
— En un altre moment, la Maite, un altre dels seus personatges, afirma que l’home intel·ligent és el que s’adona que el món és una merda, mentre que l’home savi també ho sap, però li és igual i la disfruta. ¿En quin costat es posiciona vostè?
-En la societat sembla que té més prestigi el pensament pessimista, però jo estic en desacord amb aquesta idea. Fugint del món happy, com et deia, a mi em sembla que la vida val la pena viure-la i té coses extraordinàries. Ara bé, aquesta opció que tot és bonic tampoc em val. Evidentment, l’home intel·ligent s’adona que la felicitat absoluta no existeix. Però hi ha un altre pas més: pensar que ja sé com és el món i que tot i així cal disfrutarlo. ¿On em trobo jo? A estones soc savi, a estones, intel·ligent. Jo crec que tots som moltes coses.
— El sexe i el desig són constants a la seva novel·la.
-Hi són perquè formen part de la vida. Aquests aspectes apareixen perquè crec que defineixen molt les persones. Per saber com és una persona és molt important saber com decora la casa, com és en el sexe, quins són les seves inquietuds, els seus desitjos... Totes aquestes coses defineixen una persona. A través del sexe es pot conèixer molt bé les persones.
— ¿Obrir-se en canal en l’entrevista amb Pablo Motos, a li ha passat factura?
-Guardo molta distància sobre el que la gent veu en mi. Jo preparo les entrevistes del programa i en aquesta ocasió va ser tot estrany, ja que jo era el convidat. Vaig decidir no saber res, ni tan sols el que em preguntaria. Llavors el Pablo em va dir: ‘Parlarem de la teva novel·la i de tu perquè la gent et conegui una mica més’. Jo vaig estar encantat i feliç, perquè jo soc això que vaig explicar i, a partir d’allà, a uns els pot agradar més i a altres menys. No m’avergonyeixo del que he sigut i del que soc i d’haver passat dificultats en la meva vida.
— ¿En quin paper es troba més còmode, en el d’escriptor, guionista, tertulià o com a membre del jurat d’El (Antena 3)?
-Fa 30 anys que em dedico a això. La novetat és que ara surto molt a la televisió. Durant el confinament participava en la secció de política del programa d’Ana Rosa Quintana i treballava també de guionista a El hormiguero. Llavors Pablo Motos em va oferir sortir com a tertulià. A mi fer televisió davant de les càmeres em diverteix moltíssim i em resulta molt més fàcil que fer-la per darrere. Però on jo em sento totalment ple és escrivint. Jo em considero escriptor, el meu hàbitat natural és darrere de la pantalla, amb l’ordinador.
«Per ser feliç, a la vida no se li han de demanar gaires coses. Depèn més de com te la plantegis que del que tens»
nL’emotiu documental amb l’última entrevista de Jordi Évole a Pau Donés arriba avui a La Sexta (21.25 hores) després del seu triomfal pas per les sales de cine i de la seva estrena a Atresplayer Premium diumenge passat. Eso que tú me das podrà veure’s en obert després de convertir-se en el documental més vist als cines dels últims 10 anys, gairebé 250.000 espectadors.
La crítica s’ha rendit a aquesta conversa sense embuts entre el periodista i el líder de Jarabe de Palo pocs dies abans de la seva mort, el 9 de juny, quan tenia 53 anys. El documental es va projectar a partir del setembre a més de 280 sales