Un tàndem infal·lible
va ser doble KO: Kelley es va convertir amb elles en el primer productor que aconseguia en un mateix any (1999) l'Emmy a millor sèrie de comèdia i millor sèrie dramàtica. Abans, Kelley havia demostrat el seu olfacte per al drama mèdic amb Un médico precoz,
cocreada amb Bochco, i havia firmat una de les millors imitacions de Twin Peaks amb Picket Fences,
barreja de drama, comèdia i thriller policial i legal sobre els curiosos residents d'una localitat de Wisconsin. Una altra de les seves sèries hospitalàries, Chicago Hope,
no va poder competir en popularitat amb Urgencias, però va rebre també alguns Emmys (sobretot per al seu impecable repartiment) i bones crítiques.
El canvi de segle no va acabar de beneficiar-lo: Professors de Boston, sobre un institut d'ensenyament públic, li va valer les felicitacions de la crítica, però no va acabar de complir expectatives a nivell d'audiència. Durant els 2000, algunes de les seves sèries duren massa poc i cuina pilots que no arriben a res, com la sèrie de Wonder Woman i el remake de la britànica Life on Mars, del qual va acabar encarregant-se'n un altre equip de productors.
El seu ressorgiment comença el 2016 amb la ben rebuda Goliat, tornada al terreny legal del braç de Jonathan Shapiro, amb qui havia treballat a El abogado i Boston Legal. Però es confirma del tot un any després amb Mr. Mercedes –adaptació del llibre de Stephen King amb Dennis Lehane entre els seus guionistes– i, sobretot, la bomba Big little lies, a la qual va seguir, també amb Nicole Kidman com a actriu i productora, The undoing. El creador d'èxits sembla haver trobat una nova especialitat: el misteri d'assassinat que satiritza els modes de vida, els excessos i les cegueses de la classe privilegiada.
Des d'una (afortunada) cita a cegues el gener de 1993, la seva fidel aliada en els alts i baixos del camí ha sigut la grandíssima actriu Michelle Pfeiffer. No van tardar a casar-se ni un any i van aprofitar aquell mateix dia de novembre per batejar Claudia Rose, la filla que Pfeiffer havia adoptat al març. L'any següent va arribar un fill biològic, John Henry Kelley II. De la unió de Pfeiffer i Kelley va sorgir, a més, la pel·lícula de 1996 Feliç aniversari, amor meu, escrita pel productor a partir d'una obra teatral de Michael Brady. No van tornar a compartir projecte. Cal separar la feina i l'amor.
HPer separat són devastadores; juntes, imbatibles. El tàndem format per Tina Fey i Amy Poehler és molt més precís que el de qualsevol parella artística a l'ús. La seva química és infal·lible perquè es coneixen des de fa gairebé 30 anys i es complementen a la perfecció, han sigut testimonis l'una de l'altra dels seus respectius èxits professionals, i les seves unions, ja sigui a través d'esquetxos, paròdies, pellícules o presentacions de premis resulten autèntics esdeveniments. Dues dones intel·ligents i agudes que remenen les cireres, que són les mestres de la funció.
Aquest any tornaran a pujar a l'escenari per conduir la 78a edició dels Globus d'Or. És la seva quarta vegada després del seu debut el 2013, en què van deixar anar dards com «Katherine Bigelow sap el que és la tortura perquè va estar casada tres anys amb James Cameron» i fins i tot van presentar Bill Clinton com el marit de Hillary.
En definitiva, que són els homes els que han de posar-se a tremolar als seus seients quan apareixen. George Clooney, Leonardo DiCaprio, Matthew McConaughey o Matt Damon («en qualsevol altre lloc series un galant, però aquí ets una merda») han sigut alguns objectes dels seus acudits.
Tina Fey i Amy Poehler van coincidir per primera vegada el 1993 en un grup d'improvisació còmica a Chicago. Les va presentar Charna Halpern, la cofundadora d'Improv Olympic. Tenien vint-i-pocs anys, estaven plenes d'idees, eren audaces i utilitzaven un humor feminista que faria caure molts estereotips dins del sector. S'asseien juntes a l'última fila i feien acudits tota l'estona. Anaven juntes als càstings, com al de Second City. A la seva classe també hi havia Adam McKay, que dos anys més tard seria fitxat com a cap de guionistes del mític late show de l'NBC Saturday Night Live i va trucar a Fey perquè treballés a l'equip de guionistes, que va acabar capitanejant a partir del 1999: va ser la primera dona en el lloc.
Poc després es va incorporar Poehler al programa i la mateixa Fey va aparèixer davant les càmeres presentant al costat de Jimmy Fallon el Weekend Update, que va acabar sent l'aparador perfecte per a elles entre 2004 i 2006. El 2008 es van convertir en història de la televisió gràcies a la paròdia que van fer de Sarah Palin i Hillary Clinton com a aliades contra el masclisme.
De forma autònoma, Fey va escriure el 2004 el guió de Chicas
Van coincidir per primera
vegada el 1993, en un grup d’improvisació còmica de Chicago
malas, en la qual també va fer un paper al costat de Lindsay Lohan, tot i que el seu projecte més personal va ser Rockefeller Plaza (30 Rock),
del qual va ser creadora i protagonista, al costat d'Alec Baldwin, i que girava entorn d'una dona... que es feia càrrec d'un equip de guionistes en un programa de comèdia. Va tenir set temporades i munts de nominacions i de premis, entre els quals, sis Globus d'Or, dos per a la mateixa Fey. El seu següent pas va ser una altra fita: la sèrie per a Netflix Unbreakable Kimmy Schmidt.
Per la seva banda, Amy Poehler es va consagrar gràcies a Parks and Recreation, que va arribar també a les set temporades i li va fer guanyar el Globus d'Or l'any 2014 (a la gala que ella conduïa i mentre rebia un massatge de Bono).
L'abril del 2008 van aparèixer a la portada de Vanity Fair al costat de Sara Silverman i fotografiades per Annie Leibovitz. S'oficialitzava que hi havia una nova generació de còmiques que crearia escola. Dones que no tenien per què ser guapes-tontes, o gracioses poc atractives. Tot això s'havia acabat per fi. Les reines de l'humor podien ser el que els donés la gana.
A la gran pantalla les hem vist juntes a Baby Mama (Mare de lloguer) (2008) i a Hermanísimas (2015). També al triar doblar les pel·lícules d'animació coincideixen en projectes equiparables. Poehler va ser Alegria en Del revés, i Fey, 22 a Soul, totes dues de Pixar i dirigides per Pete Docter.
Encara no se sap gaire sobre com serà aquesta entrega dels Globus d'Or que tindrà lloc el 28 de febrer. Només que hi haurà una part presencial (amb doble seu: Tina Fey a Nova York i Amy Poehler a Los Angeles) i una altra de telemàtica com a mesura sanitària, cosa que no impedirà que la parella desplegui el seu art a l'hora de treure punta a Hollywood.
H