«Moltes patologies es poden millorar amb l’alimentació»
És doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i nutricionista, però a més de les seves assessories, Àlex Yáñez alimenta un canal de Youtube i un perfil d’Instagram en què acosta conceptes bàsics, i no tan bàsics, de nutrició als seus més de 100.0
— ¿Per què quan es pensa en dieta es fa amb una connotació negativa?
—S’ha de diferenciar la dieta entesa com a pauta d’alimentació estricta que no et pots saltar i el fet de menjar amb consciència i amb uns hàbits alimentaris saludables. Una dieta en el sentit estricte, en què es tenen en compte quantitats i normes estrictes, no es pot mantenir tota la vida i això angoixa. És més important saber el que és més o menys saludable i prioritzar el que és sa a l’hora de menjar per oblidar la dieta entesa com a càstig. S’ha d’aprendre a menjar.
— ¿S’han de tenir molts coneixements per menjar bé?
—Doncs la veritat és que no. Traient petites coses com en casos concrets o objectius puntuals, no és necessari tenir coneixements avançats, simplement ser curiós. Hi haurà casos en què hàgim de comptar calories, però són molt puntuals. Aprendre les bases és cada vegada més fàcil, hi ha molta informació disponible a internet i les xarxes socials. Si sabem buscar bé, podem aprendre a cuidar-nos dia a dia de forma molt fàcil.
— ¿Com pot afectar la manera de menjar la nostra salut?
— S’està veient cada vegada més que un factor predictiu de futures patologies és no tenir l’IMC saludable. Tant és així, que si es menja malament o hi ha sobrepès, hi ha també més risc de tenir certes malalties. Per exemple ara, en el cas de la Covid, molts dels malalts que ingressen crítics a l’uci pateixen obesitat, i en canvi, en casos de fibromiàlgia solen patir el contrari, és a dir, tenen un IMC molt baix. De la mateixa manera, per exemple, la gent que té problemes respiratoris també sol presentar sobrepès o l’IMC massa alt. L’alimentació i l’activitat física són fonamentals per mirar d’evitar qualsevol patologia. És més, l’alimentació és molt important, però és fins i tot més preventiu moure’s. No només la genètica predisposa a les malalties. De fet, l’epigenètica, que són la resta de condicions, té molt més efecte de vegades que els gens.
— ¿Hi ha malalties que es poden abordar des de l’alimentació?
—Moltes es veuran millorades, n’hi haurà moltes també que necessitaran un recolzament farmacològic, per exemple un càncer, que òbviament no es pot solucionar amb l’alimentació, seria una mentida. Però en canvi, sí que es pot ajudar a la recuperació del tractament amb el menjar. Una persona que està rebent quimioteràpia i menja adequadament es recupera abans de les sessions. Fins i tot se sap que les persones que porten una rutina de vida més activa toleren millor el dolor en el cas de la quimioteràpia i la radioteràpia. Hi ha molts casos en què portar una bona alimentació i tenir una rutina d’activitat física és beneficiós.
— ¿Per què els ultraprocessats s’han guanyat tan mala fama?
— Fins que no es van investigar a fons sempre hi va haver un desconeixement avalat per un lobby d’empreses que treuen productes que asseguren que són molt saludables i ens ho creiem. El que hem fet és obrir la caixa i veure si realment són saludables. Sempre els havíem tingut en el paradigma com a aliments bons i de cop això es trenca. Per fi hi ha gent que s’implica i ens ajuda a veure que això no és saludable.
— ¿És important llegir les etiquetes dels productes abans de comprar?
— És clar. Sense llegir l’etiqueta serà difícil saber què compres. Podràs comprar un pernil cuit, per exemple, i a l’arribar a casa llegir i veure que només té el 55% de carn i la resta és midó de patata. De vegades es gasten més diners pensant que el més barat és el més dolent i no té per què. S’han de buscar productes que tinguin els mínims ingredients possibles i que siguin saludables. Si hi ha molts ingredients i la majoria no són coneguts, hem de començar a sospitar del producte. Si ens guiem pels embolcalls, probablement els més cridaners seran els pitjors.
— ¿Què n’opina, del sucre? ¿És necessari desterrar-lo 100%?
— Tot depèn de les teves rutines en realitat. Una persona esportista segurament al cremar més calories pot optar per menjar-se de tant en tant un snack amb sucre o un de no saludable. Però tot depèn del tipus de sucre. Per exemple, la fruita porta sucre, la fructosa, i aquest no l’hem d’eliminar. S’ha d’aprendre a diferenciar entre el sucre intrínsec i l’afegit. L’intrínsec no és necessari eliminar-lo excepte en casos superpuntuals.
— ¿És necessari fer una detox al cos de tant en tant?
— Per al 99,9% de la població no. Si hi ha una contaminació molt alta, un consum de tabac o alcohol brutal que provoqui una toxicitat molt alta en l’organisme i es necessités depurar hepàticament, doncs sí que es pot fer de forma puntual. Però per a la resta de casos i la població en general, no aportarà res. Si una persona normal està un dia sense menjar, probablement veurà que ha perdut pes, però aquest mateix pes el recuperarà quan s’hidrati o torni a menjar perquè tornarà a omplir els seus dipòsits de glucogen, entre d’altres. Al menjar fins que ho defequem, orinem o suem és normal que incrementi el pes. Per a la majoria de gent desintoxicar, si no hi ha res per depurar, no té cap utilitat.
Si hi ha molts ingredients i la majoria no són coneguts, hem de desconfiar del producte Una persona esportista pot menjar de tant en tant un ‘snack’ amb sucre S’ha d’aprendre a menjar i crear hàbits saludables