Que regni el seny

No em vull repetir pel que fa als partits polítics que han competit en aquestes eleccions. Em sembla molt baix el nivell dels contrincants que s’agrupen contra un. ¿On és la classe dels polítics, si necessiten artificis per enderrocar el contrari? Es descobreix que tots utilitzen el «tot val» per tal d’aconseguir l’objectiu. No, senyors i senyores, les crítiques han de servir per fer millors els criticats, però aquí aquesta no és la sana finalitat de la crítica; sí que ho és enfonsar l’adversari per tal

a la meta. Això de «calumnia que alguna cosa quedarà» és mesquí. Jo, com a ciutadà català i espanyol, el que vull és el benestar del meu país i de tots els espanyols, siguin o no catalans, i que Catalunya sigui un model per a la resta d’Espanya, que influeixi pacíficament als possibles governs de la nació. No m’agraden els mal anomenats espanyols que reneguen de Catalunya i no m’agraden els mal anomenats catalans que reneguen de la resta d’Espanya. Tots dos són gent poc culta i la poca cultura porta a la mediocritat, i aquesta al separatisme, sigui d’una banda o l’altra.

Per història, per convivència o pel que vulguin, els catalans s’han relacionat amb la resta del país i s’han creat vincles, que ara els independentistes volen desfer. Per això, intenten influir en els més joves esperant que un dia siguin més que els que pensen diferent. Per la seva banda, l’Estat ha comès errors, com derogar lleis catalanes que eren pioneres, utilitzar la força pública contra un poble desarmat i pacífic; errors que han alimentat l’independentisme. Espero i desitjo que regni el seny i la serenitat al més aviat possible per sortir d’aquesta divisió que només portarà disgustos als dos bàndols.